Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'D'Holanda a Del Bosque'

"Em rebel·la la facilitat amb què ens hem deixat perdre la UE com a espai de llibertat i drets humans i socials més gran del món. Ara, els estats, espantats i amb càlcul electoral, han renegat la grandesa com s’ha vist amb els refugiats de la guerra de Síria"

Avui Europa mira cap a Holanda. Hi ha eleccions, i les pot guanyar la ultradreta amb un programa per expulsar els musulmans d’Holanda, tancar les mesquites i prohibir l’Alcorà. Pot guanyar, però difícilment governarà perquè els partits amb els quals hauria de pactar no en volen saber res (i calen uns quants partits, perquè el parlament holandès està molt fragmentat).

El líder d’aquest partit de la ultradreta, Geert Wilders, proposa encara anar més enllà: un referèndum per a la sortida d’Holanda de la Unió Europea. La impopularitat de la idea d’Europa és un signe dels nostres temps. És veritat, com diu el filòsof Ferran Sáez Mateu en el seu article d’avui que “per a la majoria, la Unió Europea comença a ser una entelèquia difusa i desvinculada dels propis interessos i expectatives” i que la UE és ara una “mena de monstre burocràtic que basa tot el seu poder, precisament, en el fet de ser-ho”. Però tot això em sap molt de greu. Potser perquè pertanyo a la generació que desitjava tenir un passaport que digués UE i deixar de ser l’europeu que anava les cues dels “altres països”, em rebel·la la facilitat amb què ens hem deixat perdre el que d’altra banda és una realitat: la UE no és només un gran mercat de treball, sinó també l’espai de llibertat i drets humans i socials més gran del món. Ara, els estats, espantats i amb càlcul electoral, han renegat de la grandesa de la idea d’Europa per caure en la petitesa, com s’ha vist amb els refugiats de la guerra de Síria. I per això estem com estem, i avui tothom mira Holanda amb prevenció.

Justament, ahir, al Parlament britànic, a Westmintser, el conseller Romeva va avisar Europa que s’haurà de posicionar pel que fa al tema de Catalunya.

Un grup format per diputats i membres de la Cambra dels Lords han creat un grup per seguir la situació catalana. De grups d’aquests n’hi ha centenars, no són oficials i no vol dir que estiguin a favor de la independència de Catalunya, però escolten. I escoltar ja se sap que no és l’actitud preferida del govern espanyol. Fixin-se quin contrast. Ahir, el ministre d’Exteriors espanyol, Dastis, va dir que en cas d’independència, Espanya la faria anar a la cua d’aspirants a l’ingrés perquè Escòcia és membre UE com a part de la Gran Bretanya. Per contra, llegeixo avui a ‘La Vanguardia’ el comentari d’un funcionari del govern de Londres sobre la demanada d’Escòcia de celebrar un altre referèndum: “Nosaltres no podem fer com Espanya amb Catalunya. No podem dir que no a una altra consulta, amenaçar o fins i tot inhabilitar els nostres rivals polítics. No és el nostre estil. Però podem posar-hi pegues, com l’equip de futbol que perd el temps amb la pilota”.

Per això, en dies com aquests, és fantàstic poder parlar de gent que escolta en un ambient poc favorable a fer-ho. Parlo de l’exfutbolista i exentrenador de la selecció espanyola de futbol Vicente del Bosque que avui rebrà a Madrid el premi Blanquerna de la Generalitat “per la seva predisposició a posicionaments públics sempre favorables al diàleg i a la concòrdia”. El guardó reconeix la tasca d'aquelles persones o entitats que s’han distingit per haver contribuït al desenvolupament, promoció, coneixement o projecció de Catalunya i a una millor entesa i diàleg entre les societats catalana i espanyola.

Recordem que Vicente del Bosque, exjugador del Madrid, nomenat marquès per haver guanyat el Mundial del 2010 i l’europeu del 2012 amb Espanya, va defensar Guardiola per haver enviat un missatge a la mani de l’11-S del 2012, i va dir a la SER: “Están en su derecho, como catalanes, de defender la independencia. Es la libertad que tiene cada pueblo para decidir su futuro”.

Era entrenador de futbol. Per desgràcia, no el president del govern espanyol.

Més continguts de