Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?'

"Els molesta la pregunta? Els sembla inadmissible que Catalunya decideixi el seu futur? O tenen por de la resposta? Que es preguntin com és que hem arribat fins aquí"

Som a poques hores que el president Puigdemont anunciï oficialment la data i la pregunta del referèndum.

Segons diverses fonts han explicat a l’ARA, la pregunta no serà gaire diferent d’aquesta: “Vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?”

I per donar la resposta, caldrà marcar una de dues caselles, òbviament, la del ‘sí’ o la del ‘no’. I pel que fa a la data, seria l’1 o el 8 d’octubre.

En l’acte de demà, al Palau de la Generalitat, Puigdemont estarà acompanyat del Govern i dels diputats de Junts pel Sí i la CUP. Abans haurà reunit el Govern per informar de la data i la pregunta. Notin que demà no es pren cap decisió, no es firma cap ordre, no s’envia cap projecte de llei al Parlament. Serà, purament i simplement, un anunci que no hauria de tenir conseqüències jurídiques, llevat que l’Estat vulgui que en tingui. En té ganes, perquè vol tallar els treballs de convocatòria del referèndum tan aviat com sigui possible, perquè no es repeteixi un 9-N.

Però més enllà de l’escletxa que l’Estat trobi demà per actuar o no contra Puigdemont, el que s’endurirà notablement serà el to del govern espanyol. Primer ho van ignorar, després se’n van enriure, després en van dir desafiament, i darrerament han parlat de cop d’estat.

Ahir la vicepresidenta Soraya va dir que “el referèndum no se celebrarà”. I crec que fins i tot pensa, però no diu, que ni tan sols es convocarà, perquè l’Estat ho impedirà a base d’inhabilitacions o de retirada quasi quirúrgica, de precisió, d’alguna competència al president o a algun conseller. El Govern està decidit a convocar el referèndum, i crec que pensa, però no diu, que si l’Estat té la força, els partidaris del referèndum, sobretot els del ‘sí’, tenen el carrer.

Abans que augmenti el soroll de la propaganda serà just afirmar que voler votar no és cap desafiament. Que posar les urnes no pot ser cap amenaça. Que la història és clara: aquí hi ha els que volen posar les urnes i els que volen prohibir-ho. I que si els molesta la pregunta, si els sembla inadmissible que Catalunya decideixi el seu futur, o tenen por de la resposta, que es preguntin com és que hem arribat fins aquí. ¿O és que l’Estat ha fet una oferta de les que estan esperant els partidaris de la tercera via per evitar el referèndum?

Finalment, a l’acte de demà no hi serà Catalunya Sí que es Pot, partidària del referèndum, però pactat amb l’Estat. Avui expliquem que les bases de Podem es mouen entre la consulta pactada i un nou 9-N no vinculant, perquè diuen que tot el que no sigui acordat no servirà de res. Afirmacions com aquestes deuen ser molt rendibles a nivell electoral, però són molt poc coherents amb la filosofia que deia que encarnava la nova política. Un partit que es diu Podem diu que no Podem? Un grup que es diu Catalunya Sí que es Pot està dient que Catalunya no, que no pot? Un grup que parlava d’assaltar el cel no defensarà posar les urnes? O és que només és defensable allò que ells organitzen? Perquè és absolutament respectable que entre els seus votants n’hi hagi que no vulguin la independència. Però que no vulguin que es posin les urnes? Volen que fos pactat. Tots ho voldríem. Però si l’Estat no es vol moure per a res, què hem de fer. No, la posició de Podem i dels Comuns en general, si no canvia, és decebedora.

Més continguts de