L'ANÀLISI D'ANTONI BASSAS

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sànchez i Cuixart, presos polítics'

"L’empresonament de Cuixart i Sànchez va generar la mateixa onada d’indignació cívica que les càrregues policials de l’1 d’octubre; no cal ser independentista per denunciar-ho"

4 min

Fins i tot en aquests mesos en què ja tot és increïble, es fa insuportable pensar que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Que els dos capdavanters d’un moviment sempre pacífic, que ha tret milions de persones al carrer en pau, han dormit aquesta nit a la presó. Des d’ahir Sànchez i Cuixart són presos polítics en un estat de la Unió Europea. Tant se val que la jutge Carmen Lamela pretengui que els ha enviat a la presó pel que van fer davant el departament d’Economia, a la rambla de Catalunya de Barcelona el 20 de setembre i no pel que pensen. Perquè el què van fer el dia 20 ho vàrem veure tots. Jo hi era: van convocar la gent a defensar les institucions, no a impedir cap acció de la Guàrdia Civil. A protestar pels escorcolls i per les detencions. Vaig veure Cuixart i Sànchez mirant de desviar la pressió sobre la porta del departament on hi havia dos guàrdies civils i enviant la gent a tallar la Gran Via. I, per cert, la indignació es va desbordar, però l’únic que va ploure sobre els guàrdies civils de la porta va ser una pluja de clavells. Em vaig estar mirant els dos cotxes de la Guàrdia Civil i no em quadrava que els deixessin allà, a la intempèrie, davant milers persones, i vaig tenir la clara convicció que si al final del dia podien ensenyar els cotxes abonyegats tot això que tindrien.

Vull recordar que la indignació d’aquell dia no només es va desencadenar a Catalunya. Que el 20 de setembre centenars de persones es van concentrar a la Puerta del Sol de Madrid en favor de les "llibertats democràtiques i el dret a decidir" i en protesta per la resposta jurídica i policial que el govern espanyol estava oferint a Catalunya amb la detenció de 14 persones i la pràctica de 40 escorcolls.

L’empresonament de Cuixart i Sànchez va generar ahir a la nit la mateixa onada d’indignació cívica que van provocar les violentes càrregues policials de l’1 d’octubre contra ciutadans pacífics. No cal ser independentista per denunciar-ho, per entendre que l’estat espanyol fa més difícil el diàleg amb accions tan desproporcionades. Espanya comença a ser un estat inviable que necessita tenir un vaixell amb onze mil policies al port de la seva segona ciutat més important per mantenir la unitat, policies que avui s’ha sabut que es queden dues setmanes més, fins al 2 de novembre.

Ahir la jutge no va empresonar el major del Mossos d’Esquadra però li va retirar el passaport i el va obligar a presentar-se al jutjats cada quinze dies com si fos un delinqüent, quan es tracta d’un servidor públic que ha demostrat una gran capacitat de lideratge d’un cos armat de 17.000 persones i que avui fa dos mesos va aconseguir el reconeixement internacional per la seva eficàcia. És una vergonya que es tracti així un cap policial del qual depèn la seguretat de tothom.

Segons revela Ernesto Ekaizer, quan el fiscal Carballo li va recriminar diverses vegades a Trapero per què no havia exigit el cessament de les concentracions del 20 de setembre, el major va respondre: “¿Qui sóc jo per dir-li a la gent que s’està manifestant pacíficament que no ho faci?” Aquesta resposta va irritar el fiscal. Trapero també va respondre sobre el dia 1 i va explicar a la jutge que si la repressió de l’1-O comportava colpejar els ciutadans que intentaven votar en un referèndum que mancava de validesa, el remei seria pitjor que la malaltia. Van pels Mossos, serà el primer que voldran controlar quan apliquin el 155.

I ara què? Mirin, ahir a la nit mateix, l’ANC i Òmnium van penjar dos vídeos que Sànchez i Cuixart havien gravat en cas de detenció. Tots dos van demanar calma i van donar per bo el diàleg. El mateix que van dir aquí, uns dies abans de l’1 d’octubre. Sànchez i Cuixart van ser aquí, al plató de l’ARA. Era el 26 de setembre, concretament, i aquell dia, a propòsit de tot el que els podria passar i ens podria passar, van dir això:

Mirin, l’estat espanyol ha decidit derrotar un moviment polític que té al darrere almenys la meitat dels votants. Ha decidit derrotar una idea, la del referèndum pactat, que té al darrere el 80% dels votants. És probable que d’això n’hi hagi per estona i que les càrregues de l’1 d’octubre o l’empresonament de Sànchez i Cuixart siguin els primers episodis d’una lluita llarga, de desgast, a la qual caldrà dedicar més temps de la nostra vida si ens en volem sortir. A més de dos milions de persones no les poden empresonar; les idees a favor de més llibertat, com la del referèndum, no es poden prohibir; els anhels d’independència no es poden reprimir. Europa els deixa fer però els mira i també ens mira a nosaltres. I avui veu que dos ciutadans normals i corrents han anat a la presó. No ens deixem espantar. Sobretot no ens deixem provocar, continuem en pau defensant allò que creiem que és just.

stats