Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Increïble, però cert'

"Per al bo i per al dolent gairebé no hi ha res increïble. Per al dolent, perquè el mal, fruit de mil causes socials i personals, és l’altra cara del bé. I per al bo, perquè, amb esforç i talent, es poden guanyar, fins i tot a la primera, moltes maratons de la vida"

Per als que es pensaven que, en el món de l’esport, l’adjectiu ‘increïble’ s’havia esgotat amb el 6-1, retinguin el que va passar ahir a la Marató de Barcelona. Va guanyar un atleta que no havia corregut mai una Marató. Era la llebre, que volia els 3.000 euros que li anaven a pagar per comprar bestiar.

Jonah Chesum, kenià, és un atleta paralímpic (Londres 2012) que quan era petit es va cremar la cara i el braç dret durant un incendi. Jonah Chesum va superar els més de 16.000 corredors que van acabar la prova. Diu que va decidir lluitar per la victòria quan va veure que al quilòmetre 35 anava sol i tenia forces.

Però les històries increïbles del cap de setmana no es van acabar aquí. Una parella de nois van ser víctima d’una pallissa la matinada de diumenge a la porta d’una discoteca de Berga S’estaven fent un petó i algú els ho va retreure, i com si això no fos prou lamentable, els van atacar. “Fins que no va arribar l’ambulància, recordo poca cosa de la pallissa”, va dir un dels dos agredits.

No cal que un fet es repeteixi perquè continuï sent increïble. Divendres, una dona de Nou Barris, a Barcelona, va ser agredida per la seva parella. La dona va quedar en estat crític però, per sort, ja s’està recuperant, però no el fill que estava esperant, que va morir, víctima de l’atac.

Avui  publiquem un reportatge sobre la teràpia que ofereix l’Ajuntament de Barcelona a la qual assisteixen de manera voluntària els agressors de les seves parelles. No hi ha perfil de maltractador, encara que el reportatge se centri en la figura d’un home que de petit va veure maltracte i dominació del pare contra la seva mare i va interioritzar aquestes conductes de domini. I atenció al que diu la parella: “Davant de qualsevol falta de respecte cal contactar amb aquests serveis. Això no vol dir que s’acabi la relació. A vegades continues estimant aquella persona i aguantes i aguantes”. Increïble, però tots sabem que és cert.

En un altre to, i per acabar bé, és increïble la història del Pere Mir. Va morir divendres, als 97 anys. Potser el nom no els dirà res, però sàpiguen que Pere Mir va ser un doctor en ciències químiques que va muntar una empresa, va fer descobertes que va patentar i que li van proporcionar una enorme fortuna que va dedicar, en bona part, al mecenatge científic.

Va donar 16 milions d’euros a l’Institut de Ciències Fotòniques el 2010. Tres anys més tard va donar 9 milions a l’Institut de Recerca Biomèdica. Avui, Andreu Mas-Colell el  defineix a l’ARA com un home intel·ligent i discret, que, per exemple, no va voler que el seu nom fos donat a un programa de beques de doctorat. Mas-Colell acaba dient: “L’homenatge que ell més valoraria és que li retornéssim el deute fent la nostra feina amb ambició, amb tenacitat, amb rigor i amb qualitat”.

Per al bo i per al dolent gairebé no hi ha res increïble. Per al dolent, perquè el mal, fruit de mil causes socials i personals, és l’altra cara del bé. I per al bo, perquè, amb esforç i talent, es poden guanyar, fins i tot a la primera, moltes maratons de la vida.

Més continguts de