Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Mas: "Esquerra no fa tanta por"'

"Hi ha moltes ganes que els delictes o no de CDC derivin en una gran taca que anul·li tot el procés. Com si la corrupció d’uns invalidés un projecte de molts"

Aquest matí, Artur Mas ha anat al programa de Jordi Basté. Ha tornat a negar que Convergència hagués cobrat comissions il·legals a canvi d’obra pública i ha tornat a admetre que CDC va rebre donacions d’empreses, però que en aquell moment eren legals i que les van tornar el 2009 per poc estètiques. I s’ha preguntat per què no s’ha investigat quines adjudicacions es van fer per veure si hi va haver tracte de favor, perquè la seva resposta és que no n’hi va haver. Mas ha donat la cara, una vegada més. Ja fa dies que està donant la cara. Mas parla amb la convicció de qui no ha comès cap delicte. Certament, dir que ell era el president del partit i que no portava els comptes és semblant al que diu Rajoy, però entre moltes altres diferències entre els dos, Mas dona la cara, va plegar de president i va dur CDC a l’autoliquidació i la creació d’un altre partit, el PDCat.

De la sessió del judici d’ahir en va sortir la paraula de Montull contra la d’Osàcar, per qui Mas sempre ha dit que posaria la mà al foc.

En el relat de Montull, pactat amb el fiscal per rebaixar pena de la filla, no van faltar admissions, com ara que es va quedar 400.000 euros del Palau per fer-se una cuina nova.

Dèiem ahir que ja veurem què pot provar el fiscal sobre finançament il·legal de CDC a través del Palau de la Música, però és evident que aquesta setmana de judici ha estat com si a Convergència, ara PDECat, li haguessin tallat una altra de les cordes que l’aguantava dreta. Perquè el cas Palau està sent una prova dura, però sumada a la confessió de Pujol que la seva família tenia diners no declarats a Andorra, no sabem si l’actual CDC pot suportar tant de pes polític i mediàtic.

I això va també per a Artur Mas, que és al mig de totes les tempestes perquè és la baula que va de la Convergència de Pujol al PDECat de Pascal. Però avui, Basté li ha preguntat a Mas per què creia que a ERC no li sortien casos com aquests. I la seva resposta ha estat: “Perquè Esquerra Republicana no fa tanta por”. Ha puntualitzat que no ho deia com un retret, però més enllà que l’expressió agradi més o menys, és evident que l’independentisme ha estat majoritari quan el món i els votants convergents han fet el trànsit cap a la independència. Que l’independentisme s’ha fet definitivament transversal quan el món d’ordre i de corbata que encarna Mas l’ha abraçat fins al punt d’organitzar el 9-N i anar a judici per haver-ho fet.

Ho dic perquè aquests dies notes en molts comentaris les ganes de fer-li pagar a CDC factures de fa dècades, fins i tot. I a través de la mania a Convergència, una mania directament proporcional al temps que va governar i al seu fundador, sovint irracional, un ressentiment políticament correcte sobretot vist des de l’esquerra, es vol amagar la repulsió a la independència de Catalunya com si no fos un projecte polític tan perfectament respectable com els altres.

Hi ha moltes ganes que els delictes o no de CDC derivin en una gran taca que anul·li tot el procés. Com si la corrupció d’uns invalidés un projecte de molts. Com si la corrupció del PP a València amb la Gürtel, a Balears amb Palma Arena o a Madrid amb la Púnica acabessin amb la legitimitat de la dreta espanyola. Com si els elefants, les amants i la fortuna no explicada d’un rei amb un comportament lamentable i consentit, fins al punt que va haver d’abdicar en un procés exprés i per la porta del darrere, obliguessin a dissoldre Espanya. Com si el cas Roldán hagués obligat a dissoldre la Guàrdia Civil.

Sí, mal els pesi a molts, amb tots els seus defectes Convergència ha estat una peça fonamental per a la reconstrucció d’un país que venia de la repressió i l’exili. A CDC li va arribar l’hora i ja veurem com aguantaran les noves sigles. Però fer servir CDC per deslegitimar el procés és una maniobra inútil.

Més continguts de

PUBLICITAT