L'ANÀLISI D'ANTONI BASSAS

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La majoria continua a favor del referèndum'

La mesura és infame, té alguna cosa de metròpoli parlant a la colònia: lluny de fer política, l’Estat no en té prou d’abordar la qüestió amb policies i jutges i ara es proposa escanyar l’economia catalana

2 min

Segons l’enquesta que publiquem avui a l’ARA, un 64% dels votants tenen intenció d’anar a les urnes l’1 d’octubre.

El nivell de participació, doncs, es manté bastant semblant al que donava la mateixa enquesta el mes passat. Quina lectura en fem? Doncs que els intents de l’Estat de fer dubtar els sobiranisme, de moment, no funcionen. Fins i tot, entre els partidaris del ‘no’ un terç dels votants tenen intenció de participar en el referèndum; això serien uns 700.000 vots.

No els marejo més amb xifres, perquè les tenen disponibles a les nostres versions impresa i digital.

Amb aquests nivells de participació, i segons la nostra enquesta, el ‘sí’ obtindria un 42% i el ‘no’ un 38%, aproximadament. S’observa, doncs, que el bloc del ‘sí’ continua sent sòlid.

L’enquesta dona també resultats del ‘sí’ i el ‘no’ segons el vot a un determinat partit. En el cas dels comuns s’observa una mena de triple empat aproximat: a favor del ‘sí’ el 32%, del ‘no’ el 36% i el 31% d’indecisos.

El 63% dels barcelonins volen participar-hi i el 44% votarien ‘sí’.

No es perdin tampoc l’anàlisi de l’enquesta que fa el politòleg Jordi Muñoz, que contesta a la pregunta de com és possible que, si divendres l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat mostrava un 41% de partidaris d’un estat independent enfront d’un 49% de contraris, avui l’ARA publiqui una enquesta en què es mostren 4 punts d’avantatge dels partidaris de la independència sobre els contraris en el conjunt de la població.

La font principal de discrepàncies és, amb tota probabilitat, la formulació de la pregunta. Quan el CEO demana als enquestats si volen que Catalunya esdevingui un estat independent, ho fa just després d’una pregunta amb múltiples opcions sobre la relació Catalunya-Espanya.

En canvi, l’enquesta de l’ARA, com fa el mateix CEO més endavant en el seu qüestionari, demana als enquestats què farien davant d’un referèndum sobre la independència. Una cosa és, doncs, la intenció de vot davant d’un hipotètic referèndum i l’altra una pregunta més general, sobre la preferència per la independència. Hi ha, de fet, un segment de l’electorat que declaren que no volen que Catalunya esdevingui un estat independent, però que, tot i això, no ens diuen que votarien ‘no’ a la independència en un referèndum.

L’enquesta va ser realitzada entre dilluns i dijous de la setmana passada; abans, doncs, que divendres el govern espanyol anunciés que imposava un control setmanal de les despeses de la Generalitat per assegurar-se que cap euro públic anava al referèndum, sota amenaça de tallar els diners del FLA.

La mesura és infame, té alguna cosa de metròpoli parlant a la colònia: lluny de fer política, l’Estat no en té prou d’abordar la qüestió amb policies i jutges i ara es proposa escanyar l’economia catalana. Com ja va fer notar l’ARA divendres mateix, el Regne d’Espanya ha d’anar molt amb compte d’anunciar al món que una de les seves economies entra en col·lapse perquè, en fer-ho, s’està perjudicant ell mateix.

stats