Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Per què anar a votar encara que no siguis indepe'

"Deia Nuet: la nit del dia 1, quan ens comptin, tot aquell que en ús del seu dret d’abstenir-se no vagi a votar, que sàpiga que Rajoy el comptarà al seu costat"

El dimarts ens porta més episodis d’aquesta guerra de guerrilles en què s’han convertit els dotze dies que falten fins a l’1-O: la Guàrdia Civil ha anat a buscar de matinada targetes censals en una empresa privada de distribució de correu a l’Hospitalet de Llobregat però n’ha sortit amb les mans buides. Els agents han continuat els escorcolls a Terrassa, on sí que han confiscat material relacionat amb l'1-O, notificacions per a les meses i targetes censals. A Terrassa, la Guàrdia Civil ha estat saludada amb clavells damunt de les furgonetes i amb gent a la porta amb actitud pacífica.

Aquests escorcolls policials impediran votar? Ahir, a la taula rodona al voltant del referèndum organitzada per l’ARA (amb un ple absolut a l’auditori de la Pedrera), el conseller de la Presidència, Jordi Turull, va assegurar que la Generalitat té “un pla A, i també un pla B, C, D, E, F…” I, de fet, va afirmar que està segur que el diumenge 1 d’octubre hi haurà urnes. Aquest va ser l’intercanvi:

Això és el que tenim: plans secrets de la Generalitat perquè tothom pugui votar en una consulta emparada per una llei del Parlament, suspesa pel Tribunal Constitucional, en què en comptes d’estar fent campanya pel ‘sí’ o pel ‘no’, els convocats i els repressors estan jugant al gat i a la rata. I això és el que tenim, també: per primer cop en 38 anys, la Generalitat podria perdre avui mateix la capacitat de pagar les nòmines dels funcionaris, les despeses dels departaments i les factures dels proveïdors, de manera que a partir d’ara hauria de ser Hisenda qui assumís aquests pagaments.

Tenim una mena d’estat d’excepció policial i una suspensió de l’autonomia no declarada davant una resistència pacífica i un canvi de legalitat declarat, mentre la vida de cada dia continua amb altíssima normalitat, en el que donaria per a una tesi sobre les revolucions líquides del segle XXI a les societats avançades. Societats on el principi de legalitat (bàsic) ha d’anar a acompanyat del principi de legitimitat.

En aquestes circumstàncies cal tornar a la mare de totes les preguntes: per què està passant tot això? La resposta és clara: a Catalunya hi ha milions de persones que després d’anys d’adreçar-se a l’Estat del dret i del revés, sempre per les bones, ja no saben què més han de fer perquè l’Estat les escolti. I com que ja no saben què més han de fer han posat les urnes perquè parli tothom contestant a una pregunta que si no té matisos és perquè l’Estat, amb la seva actitud prepotent, els ha fet desaparèixer. Contestant a una pregunta que si a a l’Estat l’ofèn és perquè abans molta gent s’ha sentit ofesa per l’Estat.

És per això que ahir, Joan Josep Nuet, deia a l’ acte de l’ARA que només si molta gent va a votar, el que sigui, inclosa tota la gent que, com el mateix Nuet, no creu en la capacitat vinculant del referèndum, només si molta gent va a votar hi pot haver un canvi a partir del dilluns dia 2. Deia Nuet: la nit del dia 1, quan ens comptin, tot aquell que en ús del seu dret d’abstenir-se no vagi a votar, que sàpiga que Rajoy el comptarà al seu costat. Per què fem això? perquè així no podem seguir, perquè cal un canvi. Per què ho estem fent pacíficament? Perquè la immensa majoria és pacífica, i perquè en una societat plena de càmeres no hi ha altra manera de fer-ho. Compte d’assenyalar ningú de males maneres: és el passaport a la derrota i l’esquerda en una convivència que hem de mantenir ara i després del dia 1.

Més continguts de