L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El referèndum serà "com sempre" en una cosa: nosaltres'

Falten 48 hores per diumenge. Mai votar havia estat tan èpic. Tant és que requisin milions de paperetes a Igualada, hi ha milions de paperetes a punt per diumenge i tothom ho sap. Tant és que custodiïn urnes a Barcelona, diumenge hi haurà urnes. I hi haurà els sistemes informàtics necessaris per votar amb seguretat, vull dir, sense que ningú pugui votar dues vegades, per exemple.

Hi haurà les condicions donades, per tant, perquè molta gent pugui votar. Molta gent, sí, però... tothom? Tant de bo, però serà molt difícil que voti tothom. En Lluís Llach l’hi ha dit a en Basté aquest matí: "Crec que podrem anar a votar tot i que en alguns llocs hi haurà dificultats". A Barcelona, per exemple, allà on hi ha la premsa de tot el món, el govern espanyol vol evitar de totes totes cues de gent davant urnes plenes. Com s’ho farà? Imaginem centenars de persones a les 7 i les 8 del matí esperant per votar en una cua ordenada, d’aquelles que donen la volta a l’illa de cases. Davant la gentada, els Mossos, que ja han advertit que prioritzaran la convivència, actuen proporcionalment i a les 9 la gent comença a votar; aleshores els jutges obliguen els Mossos a demanar reforços a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir que la gent voti. En alguns llocs es continua votant perquè la gentada és tremenda, però en altres és més fàcil impedir-ho, perquè són menys. Pensin que diumenge els Mossos no estaran només pel referèndum. Han de continuar patrullant el país vigilant el terrorisme, la delinqüència comuna i les provocacions de la ultradreta. Mirin, no sabem com serà diumenge, però m’agradaria pensar que l’hi podem posar molt difícil a l’Estat sense posar-ho molt difícil als Mossos, els quals, els últims temps, han donat mostres que han anat entenent, amb els problemes que comporta servir una societat diversa com la catalana i tensionada com totes, quins són els límits d’actuació policial que la gent accepta.

I és en aquesta situació que recau sobre nosaltres, els ciutadans, una gran responsabilitat. I, tal com jo ho veig, aquesta responsabilitat és arribar a les 12 de la nit de diumenge en pau, com fins ara. Per què dic això? Perquè si algú no pot votar o veu que s’emporten una urna, se sentirà indignat o frustrat, i amb raó. Doncs bé, primer: que sàpiga que hi ha alternatives pensades per salvar el possible bloqueig policial. Avui, demà i diumenge estigueu enganxats a les vostres pantalles. (Sigueu conscients que hi haurà ciberatacs, que el 9-N ja van paralitzar la recepta electrònica de les farmàcies.) Defensem els vots, però penseu, sisplau, que els únics interessats a obtenir imatges de violència són els que volen impedir el referèndum i deslegitimar la causa de drets civils universals que estem defensant.

Si no pot votar tothom, que s’intentarà, però tot el món veu que la policia no ha deixat votar a ciutadans pacífics, gent que canta cançons i himnes a la cua, amb la lletra que han repartit els milers de cantaires de corals que hi ha en aquest país, què sé jo, gent amb les paperetes a les mans, el descrèdit del govern espanyol és enorme. Diran que han parat el referèndum, però hauran perdut la batalla de la comunicació mundial. I això té costos.

Mirin, això que dic és collita meva: què pretenen tancant l’espai aeri diumenge? Entre altres coses, dificultar que hi hagi imatges de cues enormes de gent anant a votar, que és el que hi haurà. Hem de defensar les urnes i la millor manera és anar-hi tothom i anar-hi en pau. Potser el referèndum no serà com sempre, però el nostre comportament sí que pot ser com sempre.

Que tinguem un bon dia, i si no hi ha res més que tinguem un gran dia 1 d’octubre, el del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.