L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rajoy: "Si yo soy malo, ¿usted es pésimo?"'

La sessió d’avui del debat d’investidura de Rajoy es pot resumir així:

Rajoy dient a Sánchez: “Vostè serà responsable que hi hagi terceres eleccions”, i Sánchez contestant a Rajoy: vostè no és de fiar, vostès encarnen tots els supòsits de corrupció del Codi Penal.

Segueix el minut a minut del debat d'investiduraSánchez li ha recordat a Rajoy que en un debat d’investidura el candidat a president sol·licita la confiança de la Cambra. Doncs bé, li ha dit: no li tenim confiança. I Rajoy ha contestat: no em doni confiança, doni’m una sortida.

Certament, Sánchez ha dit un ‘no’ tan nítid a Rajoy que em sembla impossible que li digui que sí després de les eleccions basques i gallegues, i per tant, no sé pas com podrà evitar unes terceres eleccions, que Sánchez diu que no les vol.

Tal com s’esperava, Sánchez li ha tirat en cara a Rajoy tot el que Rajoy li va dir al mes de març durant el debat d’investidura de Sánchez.

I li ha dit més, Sánchez a Rajoy, en una intervenció digna. Li ha dit que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, perseguia adversaris polítics i “vostè ho sabia, i potser per això el ministre continua al seu càrrec”.

Sánchez ha jugat a ser alternativa clara, l’anvers de Rajoy, mirant cap a Iglesias.

Sánchez li ha criticat la política a Catalunya. Li ha dit que la Lomce és una ingerència en les competències del govern de la Generalitat, i li ha etzibat que ha estat maldestre.

Si avui als diaris cronistes de tots els colors qualifiquen Rajoy d’arrogant pel seu discurs d’ahir, avui hi ha tornat. Més àcid, més foteta, sense dissimular gens el sentit patrimonial que té del poder, molest per cada crítica. Fins i tot fent oposició de l’oposició.

Intervencions destinades que els seus diputats somriguin complaguts com dient “aquest paio és un campió”. Frases com ara : “Admetin que alguna n’hem fet bé, encara que sigui per equivocació, o que tenim sort, que tampoc és dolent”. Rajoy fa les delícies de la gent que escolta un polític i no l’entén, perquè a ell sí que se l’entén. Rajoy parla com si parlés al seu pare, amb l’aplom de les veritats incontrovertibles contingudes als refranys o de frases indiscutibles com “al final, la democràcia és com és”, i a mi m’han votat més. O com li ha dit a Xavier Domènech: “Espanya és un dels països on millor es viu. Per això vénen molts turistes i molts Erasmus”.

Iglesias ha sortit a l’atac, com en un míting, recordant a qui representa, buscant la tensió del vot a les eleccions basques i gallegues del 25 de setembre. Li ha dit a Rajoy: “Vostès són la corrupció, vostès no entenen que el nostre és un país plurinacional”, i ha qualificat Ciutadans d’“equip filial”, ha parlat dels editorials d’‘El País’ demanat l’abstenció del PSOE, com els editorials de Cebrián, que li ha dit a Ciutadans que acabarà com el CDS de Suárez.

Rajoy ha tirat de la ironia amb Iglesias: “Vostè és estupend, jo vull ser com vostè, ens voten els rics o gent despistada?”, i ha acabat citant Woody Allen amb allò de m’interessa el futur perquè és on passarem molt de temps.

Després d’avui, i de divendres, el govern espanyol continuarà en funcions. Tret que Rajoy s’apliqui una frase que ell mateix ha pronunciat en la rèplica a Iglesias: “Arriba una època en què ho haurem de pactar tot”. No ha sonat gens creïble.