BENESTAR A L'ENTORN LABORAL
Societat 22/03/2011

Edificis que ens posen malalts

Albert Punsola
3 min
Edificis que ens posen malalts

Una noia de 25 anys, sense cap malaltia prèvia rellevant, que treballa d'administrativa, nota fa dies un mal de cap persistent de tipus migranyós i molta irritació als ulls i a la gola. Observa que el seu rendiment empitjora. Es va desconcentrant i no recorda alguns noms comuns a la seva feina. En alguns moments li costa respirar i té tos seca. Quan acaba el torn millora la simptomatologia, però reapareix l'endemà quan torna a l'oficina.

Ho comenta amb les companyes i resulta que a algunes els passa el mateix. Decideixen consultar-ho al metge de l'empresa i descobreixen que, just abans que elles entrin a treballar, es fan fumigacions repetides amb insecticides organofosforats. Es comprova que els nivells residuals d'insecticida estan molt per sobre del que és tolerable, per culpa de la mala ventilació: no tenen comunicació directa amb l'exterior. El problema inicial es resol, però el quadre d'irritació respiratòria persisteix. Finalment, a la noia se li diagnostica una síndrome de sensibilitat química múltiple que l'obliga a canviar molts aspectes de la seva vida quotidiana i també de lloc de feina. Al cap de sis mesos, li apareix una simptomatologia de fatiga crònica i de dolor fibromiàlgic que li ocasionarà una baixa laboral.

Aquest relat correspon a un cas tractat pel doctor Joaquin Fernández-Solá, consultor de medicina interna de l'Hospital Clínic de Barcelona. Expert en la síndrome de fatiga crònica, Fernández-Solá sosté que aquesta malaltia, així com la sensibilitat química múltiple, la fibromiàlgia, la lipodistròfia semicircular, la migranya i les manifestacions irritatives de mucosa respiratòria, conjuntiva i pell, entre d'altres, estan directament relacionades amb l'ambient dels edificis.

Casos gens excepcionals

"Aquesta mena de trastorns no s'han acceptat com a autèntiques malalties, però estan creixent exponencialment i ocasionen una marcada alteració de qualitat de vida", assenyala el doctor Fernández- Solá. No afecten tothom per igual. Hi ha d'entrada una susceptibilitat genètica a desenvolupar-les. També hi són més sensibles les dones i les persones que tenen d'altres malalties inflamatòries cròniques o immunològiques. Les exposicions repetides a tòxics en dosis baixes en l'ambient laboral o domèstic incrementen la sensibilitat a patir aquestes malalties en general.

L'evidència científica hi és. "El problema és que no hi ha conscienciació mèdica, i menys social, per admetre aquest fet", afirma el doctor Fernández-Solá. I, buscant-ne el perquè, el metge formula la següent reflexió: "No estem disposats a canviar el tipus de desenvolupament social i tecnològic que hem generat".

"Els materials amb alts continguts de compostos orgànics volàtils i altres elements tòxics es poden substituir, també podem incidir en altres factors com els camps magnètics naturals; tenim tot un món per transformar", afirma l'arquitecte Joan Sabaté, director de l'estudi Saas. El gabinet on treballa Sabaté té en compte la biohabitabilitat, un concepte que, segons ell, no s'ha de separar de la sostenibilitat: "És important poder aportar millores ambientals, com la reducció del consum d'energia, però sense oblidar tampoc la salut i el confort dels usuaris".

Ho podem solucionar?

Joan Sabaté opina que la rehabilitació és el terreny ideal per avançar en tots dos aspectes. De fet, una gran part de la població viu i treballa en edificis que necessiten millorar.

"L'arquitectura contemporània -explica Sabaté- es desenvolupa en un període en què la ciència i la tecnologia eren vistes amb un gran optimisme, sense qüestionar-ne cap dels problemes que tenien. Aquesta és la generació dels productes instantanis, però també la de l'asbest de la uralita o els plaguicides a gran escala". Sabaté pensa que els edificis més vells no són tan problemàtics. I els pitjors? "Sens dubte són les oficines construïdes durant els anys setanta".

stats