Societat 01/07/2011

Fer-se amics dels bacteris

Mònica L. Ferrado
3 min

Quan un nadó descobreix el món, li encanta tocar i posar-s'ho tot a la boca. Cal vigilar, però també cal tenir en compte que massa netedat tampoc no és bona. En aquesta època, el seu cos s'està poblant de bacteris necessaris perquè quan sigui gran tingui una bona salut. Alguns el faran emmalaltir i generarà anticossos. D'altres poblaran el seu cos per quedar-s'hi, interactuar amb les seves cèl·lules i protegir-lo.

Som un ecosistema

Perquè un ecosistema funcioni, sigui un bosc, un mar o un desert, cal que hi hagi un equilibri entre tots els que en formen part: la flora, la fauna, el clima, etcètera. El mateix passa al nostre cos, un autèntic ecosistema on conviuen virus, protozous i, sobretot, bacteris. De fet, el nombre de bacteris que viuen només a l'intestí és 10 vegades superior al de cèl·lules somàtiques.

El nostre cos els necessita perquè intervenen en processos tan importants com la nutrició, la regulació del metabolisme, del sistema immunitari i, probablement, moltes altres coses que encara desconeixem. Per això, científics de tot el món treballen en el projecte Microbioma, en què s'espera veure com els bacteris interactuen amb els nostres gens.

Entre ells i el nostre cos s'estableix una associació en què tots dos surten beneficiats. Els científics creuen que en total poden suposar entre un i dos quilos del nostre pes total, fins al punt que poden arribar a ser considerats com un òrgan més, amb una funció pròpia, explica Francisco Guarner, investigador de l'Institut Universitari de la Vall d'Hebron i responsable de Metahit, el grup del projecte Microbioma, que estudia els bacteris de l'intestí. Entre altres coses, ja han descobert que els éssers humans ens dividim en tres grups segons la flora intestinal. Es tractaria d'una classificació equivalent als grups sanguinis que ajudarà a plantejar-se com afrontar en cada persona desordres tan comuns com l'obesitat i la malaltia de Crohn.

En el projecte Microbioma els científics ja han començat a fer un mapa amb tots els bacteris i les seves relacions amb les nostres cèl·lules, amb les quals constantment intercanvien substàncies moleculars. "Creiem que poden ser uns quatre milions de gens els que interaccionen amb les nostres cèl·lules. Esperem saber-ho aviat", explica Guarner. Quan aquest mapa estigui llest, podran estudiar la funcionalitat d'aquests gens i veure com potenciar-los o modular-los segons la malaltia que s'hagi de tractar. I també si cal augmentar la diversitat de la flora intestinal. De fet, se sap que la diversitat de la flora intestinal dels habitants dels països d'Occident ha disminuït.

Els científics treballen per poder fer, algun dia , trasplantaments de flora intestinal per guarir algunes malalties. De fet, ja han començat a fer experiments. Com si fos un bosc per repoblar, amb el trasplantament de flora intestinal es pretén tornar a instal·lar a l'intestí les espècies absents. De moment, recentment s'ha aconseguit introduir la flora intestinal gairebé complerta d'una rata a una altra. Per estar segurs que funcionava, els científics van fer servir dues rates criades en granges diferents i, per tant, en contacte amb bacteris diferents .

A la donant se li va extreure per cirurgia una part de la microbiota del primer tram del colon. "És on hi ha la flora més interessant, perquè és la que degrada la fibra i obté les vitamines dels aliments", apunta Guarner, que també aclareix que si algun dia es fes amb humans el procediment d'extracció podria ser molt més senzill, per colonoscòpia. En el trasplantament experimental, la rata receptora va haver d'ingerir un preparat fet amb la mucosa de la donant.

Tres mesos més tard, les dues rates tenien gairebé la mateixa flora intestinal. Però per tal que tot aquest procediment es pugui aplicar a les persones encara fa falta investigar més.

No depèn només de la millora de la tècnica, sinó que encara cal tenir més dades per poder determinar si en el trasplantament de flora intestinal cal traspassar tots els bacteris o si només se n'han de seleccionar alguns, es a dir, només els que convinguin al receptor segons la seva malaltia en concret.

stats