THE NEW YORK TIMESEn una gàbia en forma de cúpula hi xisclen una dotzena de ximpanzés. Tenen el pèl de l'espatlla ben eriçat. "És la pilo-erecció", un senyal d'alerta sexual, diu el doctor Dana Hasselschwert, cap de la divisió de ciències veterinàries del New Iberia Research Center. Adverteix al visitant que es mantingui a distància. Els ximpanzés poden llançar pedretes o coses pitjors quan s'exciten.
El fet que els ximpanzés s'assemblin als humans els fa valuosos per a la recerca científica i, alhora, inspira compassió. Als investigadors, els deu semblar que són la millor oportunitat per curar malalties terribles; però per a moltes altres persones, són com uns familiars en captivitat.
La investigació biomèdica en ximpanzés ha ajudat a crear una vacuna per a l'hepatitis B, i n'està buscant una per a l'hepatitis C, que afecta 170 milions de persones arreu del món; però ja fa temps que s'alça un clam contra la recerca cruel i innecessària. Ara bé, a causa de la pressió que fan les organitzacions en defensa dels animals, la decisió d'aturar aquestes recerques als Estats Units es podria prendre abans no passi un any. Mentre això arriba, els Estats Units són un dels dos únics països a tot el món que fan experiments invasius en ximpanzés. L'altre és el Gabon a l'Àfrica.
"Actualment tot és força més diferent que abans", diu Wayne Pacelle, president i director executiu de l'associació de defensa dels animals Humane Society of the United States. "Ha arribat el moment de treure els ximpanzés dels experiments invasius i dels laboratoris".
John VandeBerg, director del Southwest National Primate Research Center de San Antonio (Texas), un dels sis laboratoris d'investigació que tenen ximpanzés, està d'acord que ara és "un moment determinant". Les accions empreses pels que s'hi oposen "podrien provocar l'aturada de tota la recerca mèdica amb ximpanzés", diu.
Pressió sobre els experiments
La Humane Society of the United States i altres grups han aconseguit amb la pressió que han fet que els National Institutes of Health (NIH), la institució pública federal dedicada a la recerca mèdica, encarreguin un informe sobre la utilitat de la recerca amb ximpanzés. La Humane Society, a més, s'ha unit amb el Jane Goodall Institute, la Wildlife Conservation Society i altres ecologistes per demanar a l'organisme del govern federal, el Servei de Pesca i Vida Salvatge, que declari en perill els ximpanzés en captivitat, la mateixa consideració que tenen els salvatges, cosa que voldria dir afavorir-los amb noves mesures de protecció. La decisió es prendrà al setembre.
D'altra banda, actualment s'està debatent al Congrés dels EUA una llei per prohibir tots els experiments invasius en grans simis (a més dels ximpanzés, els bonobos, els goril·les i els orangutans). El congressista Roscoe Bartlett, un dels impulsors de la llei, diu que la mesura suposaria un estalvi de 22 milions d'euros per any, corresponents a les despeses dels ximpanzés a càrrec del govern federal. Pacelle afirma que la recerca invasiva en ximpanzés és cara, que hi ha alternatives i que els exemplars utilitzats en aquestes recerques han de patir procediments dolorosos i aïllament. "És una espècie en perill que ens és més propera genèticament que cap altra -diu- i no hauríem d'abusar del nostre poder".
VandeBerg afegeix que aturar la recerca en ximpanzés constituiria una amenaça per a moltes vides humanes. "Qualsevol reducció en el ritme de desenvolupament dels fàrmacs significaria la mort de centenars de milers de persones, perquè voldria dir anys d'endarreriment". Si es poden salvar vides humanes, diu VandeBerg, "seria terriblement contrari a l'ètica no fer recerca" en ximpanzés.
Als Estats Units hi ha uns 1.000 ximpanzés en instal·lacions de recerca, incloent-hi el New Iberia Research Center. En aquest centre de recerca, a uns 210 km de Nova Orleans, hi viuen 360 ximpanzés, dels quals 240 pertanyen a la universitat i 120 al l'Institut Nacional de la Salut dels EUA, i 6.000 primats més d'altres espècies. El centre ha rebut acusacions de maltractar els ximpanzés i s'hi van detectar alguns incompliments de les normes de tracte dels animals, que han estat corregits, segons els inspectors del departament d'Agricultura. Al mes de juliol hi van trobar fàrmacs caducats. En una visita recent, alguns ximpanzés eren dins de gàbies en forma de cúpula d'uns 10 metres de diàmetre, altres en gàbies a l'exterior i alguns -menys de deu en aquells moments, segons el doctor Thomas J. Rowell, director del centre- participaven en experiments i els tenien tancats a l'interior de l'edifici, cadascun en una gàbia d'1,80 per 1,50 i 2,10 d'alçada. Els procediments físics que el ximpanzés patiran en aquesta experimentació, diu, seran injeccions, mostres de sang i biòpsies de fetge, fetes amb sedació. Alguns dels experiments duren només un parell de dies, diu Rowell, però n'hi ha de més llargs. Un estudi que està a punt d'acabar ha durat quatre mesos. Rowell defensa la manera com el centre tracta els ximpanzés posant èmfasi en les cures veterinàries i en els esforços per enriquir la vida dels ximpanzés amb un medi més interessant.
Sigui quina sigui la resolució, tant els investigadors com els advocats saben que els ximpanzés són només una petita porció de tota la recerca animal, una part d'un debat més ampli. Kathleen Conlee, directora de recerca animal de la Humane Society, afirma que el debat actual sobre els ximpanzés assenyala el camí cap al futur. "Aquesta -diu- és la mena d'anàlisi seriosa que hauríem d'aplicar a tota la recerca animal".
