Societat 19/01/2012

Els cops de cap poden perjudicar el cervell

Gretchen Reynolds
4 min

NEW YORK TIMESQuè hi passa, a l'interior del crani d'un jugador de futbol que contínuament pica la pilota amb el cap?

Els científics cada vegada estan més preocupats pel fet que els jugadors d'hoquei i de futbol americà pateixen lesions cerebrals com a conseqüència dels continuats impactes al cap que reben durant el joc. Ara un petit, però interessant, estudi del cervell dels que han jugat a futbol molt de temps ha aixecat una preocupació semblant entre els entusiastes d'aquest esport, i alhora desassossec entre els que tenen fills que el practiquen.

Els investigadors de l'Escola Superior de Medicina Albert Einstein de Nova York han realitzat un estudi sobre 34 adults, homes i dones. Tots els voluntaris han jugat a futbol des de petits i participaven a les competicions anuals de futbol d'adults. Tots van omplir un qüestionari detallat confeccionat específicament per a aquest estudi per determinar quantes vegades durant l'últim any havien picat la pilota de futbol amb el cap durant l'any anterior, i si havien patit alguna commoció cerebral.

Efectes sobre la memòria

A més, van sotmetre aquestes persones a proves de memòria i altres competències cognitives i a un escàner amb una nova tècnica d'IRM, coneguda com a imatge pel tensor de difusió, capaç de detectar lleus canvis estructurals al cervell.

Els investigadors van descobrir que els jugadors que van rebre l'impacte de la pilota més de 1.100 vegades durant els 12 mesos precedents mostraven una pèrdua significativa de substància blanca a les parts del cervell que tenen a veure amb la memòria, l'atenció i el processament de la informació visual. (La substància blanca és el cablatge de les comunicacions cerebrals, que consta d'axons i d'altres estructures que transmeten els missatges entre les neurones.) Els científics van presentar els resultats el mes passat en una trobada de la Societat Radiològica d'Amèrica del Nord.

Aquest quadre de pèrdua de matèria blanca "s'assembla al de les lesions cerebrals traumàtiques", com les que presenten les persones que han patit una commoció cerebral greu, segons van informar els investigadors, tot i que només un dels jugadors va consignar haver patit una commoció cerebral.

Els jugadors que havien picat la pilota 1.100 vegades o més durant l'any anterior obtenien resultats força pitjors quan es tractava de recordar llistes de paraules que els llegien, i oblidaven paraules o dubtaven molt més sovint que els jugadors que havien picat la pilota amb el cap menys vegades.

"Segons aquests resultats, sembla plausible que els cops de cap freqüents tinguin un efecte rellevant en el cervell", diu el doctor Michael L. Lipton, director adjunt del Centre d'Investigació amb Ressonància Magnètica Gruss de l'Escola Superior de Medicina Albert Einstein i autor principal de l'estudi.

Durant decennis, hi ha hagut indicis que els cops de cap podrien tenir conseqüències indesitjables per als jugadors de futbol, incloent-hi informes de les acaballes dels 80 i de principis dels 90 sobre problemes de memòria en esportistes escandinaus retirats. Però aquells estudis depenien del recompte incert del nombre de vegades que el jugador havia picat la pilota amb el cap durant la carrera esportiva, i la recerca no tenia en compte ni el consum d'alcohol ni l'historial de commocions greus. Els resultats van ser generalment titllats de poc fiables.

Però l'any passat Elizabeth Larson, professora de cinesiologia a la Universitat Estatal Humbolt de Califòrnia, va resseguir meticulosament l'historial de cops de cap de 51 homes i dones que jugaven a futbol a les lligues universitàries.

Va descobrir que els jugadors que impactaven la pilota més sovint, tant als entrenaments com als partits, obtenien uns resultats significativament pitjors als tests de memòria visual -per exemple, en la capacitat de recordar figures i imatges- que els d'abans de començar la temporada. Aquests jugadors també van informar de més mals de cap i més marejos que els altres.

"Des d'un punt de vista fisiològic sembla lògic" que la memòria visual i verbal quedi afectada pels impactes freqüents, diu Larson, que ara coordina un programa de prevenció de les commocions cerebrals a la universitat. Els records són processats parcialment a la part anterior i posterior del cervell, "les zones que xoquen contra el crani quan impactes la pilota", diu.

El nou estudi per la imatge indica que el lòbul frontal, just darrere el front, i la regió temporooccipital, a la part inferior i posterior del cervell, eren les zones més danyades entre els que feien més cops de cap.

Què han de fer els pares?

"El que mostren els estudis és que sembla que hi ha un llindar", d'uns 1.100 impactes a l'any aproximadament, un nombre prou gran, "més enllà del qual poden sorgir problemes", diu Lipton. "Per sota d'aquest llindar, sembla que el cop de cap no és perillós. De manera que els resultats de la nostra investigació, de fet, són optimistes".

Encara hi ha moltes preguntes pendents, sobretot referides a l'efecte dels cops de cap sobre els nens, que no ha estat estudiat. "D'una banda, el cervell de les criatures es desenvolupa ràpidament, de manera que poden patir més problemes que els adults", diu Lipton. I afegeix: "D'altra banda, els seus cervells destaquen per la plasticitat, de manera que potser es recuperen millor. De fet, no ho sabem".

Les conseqüències pràctiques de les lesions cerebrals tampoc no estan gaire clares. Cap dels jugadors que van obtenir mals resultats en les proves cognitives no havia notat cap problema de memòria. "Els efectes hi són, però semblen lleus", diu Larson.

Amb tot, fa unes quantes recomanacions basades en els coneixements actuals. "Existeix un consens creixent que els nens menors de 12 anys no haurien de picar la pilota amb el cap", diu.

Els pares "haurien de controlar el nombre de cops de cap i els símptomes que puguin aparèixer en nois i noies més grans", afegeix. Pregunteu al fill o filla si té mals de cap o marejos després dels entrenaments i, si és així, demaneu a l'entrenador que practiqui menys sovint el cop de cap.

"Ningú no diu que s'haurien de proscriure els cops de cap", diu. Però la ciència i el sentit comú indiquen que "és gairebé segur que no és una bona idea practicar el cop de cap una vegada i una altra".

stats