Són les vuit del matí i la Glòria creua la porta de casa. Fins al campus de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, on treballa, encara li queden 50 minuts de camí. Però això, lluny de ser un desavantatge, és una motivació.
Ja fa dues dècades que aquesta funcionària universitària de 45 anys va a peu fins a la feina. "El camí és maco, de vegades agafo l'autobús i vaig caminant per la platja", explica. Mai li ha passat pel cap agafar el cotxe, entre d'altres coses, perquè no té carnet.
La Glòria forma part del 34% d'adults catalans de més de 20 anys que no tenen permís de conduir. Una xifra que certifica que hi ha un ampli sector de la població que ha renunciat a qualsevol possibilitat d'agafar un cotxe. Potser n'hi ha molts que ho fan per l'estrès que pot suposar, de vegades, anar al volant. De fet, el 45% dels conductors catalans asseguren que pateixen diferents graus d'estrès quan van amb cotxe, segons dades extretes d'un estudi de la companyia vinculada a les assegurances Audatex.
"Sempre he viscut als barris del Guinardó o a Gràcia, a Barcelona, i no n'he tingut necessitat. A la ciutat hi ha alternatives, i quan he hagut de marxar de vacances he agafat el tren o viatjat amb el cotxe d'algun amic", explica. La Glòria no té fills i això, diu, li dóna una independència que no li resta el fet de no tenir carnet. I és que els viatges amb la mainada potser són més còmodes de fer en transport privat.
Però, això, Francesc Sans quan es va casar ho va solucionar de pressa. "Ens ho vam jugar a sorts amb la meva dona i li va tocar a ella treure's el carnet", explica rient. A ell, fotoperiodista de 60 anys, no li ha fet mai gràcia això de conduir. "El cotxe pot ser útil, però és una màquina cara", assegura. "La ITV, l'assegurança, el pàrquing, les reparacions... són molts despeses i preocupacions", afegeix. Per això quan el seu fill va ser gran i el cotxe no va donar més de si en van prescindir.
El cotxe és car
A banda del trànsit, l'argument econòmic és una de les principals raons que esgrimeixen els que no tenen carnet. Segons dades de l'estudi d'Audatex, la mitjana de despesa d'un automòbil només en manteniment i combustible en un període de tres anys és de 8.344 euros.
Si tenim en compte que al pressupost encara s'hi han d'afegir l'assegurança i el pàrquing mensual s'arriba a una xifra que molts no poden assumir. No obstant, els que han prescindit del vehicle privat també valoren l'autonomia que dóna conduir. Tots coincideixen a afirmar que els viatges s'han de planificar més i que això comporta menys marge d'improvisació, però, com diu Evelio Gómez, dissenyador de 60 anys, "la independència te la fas tu, no et cal el cotxe". "Potser quan ets jove t'ho sembla, però jo era jove el 1968 i llavors ens preocupàvem per altres coses. No tenir cotxe no era un inconvenient ni per lligar, perquè sempre trobaves algun lloc per anar amb la parella".
Però no tothom ha tingut tanta llibertat d'elecció. Manuela Anglès es va treure el carnet als 18 anys i, malgrat que el necessitava, al cap de poc ja n'estava tipa. Ella és professora i la seva primera feina era a Mollet del Vallès.
Abans d'entrar a treballar havia de dur les filles a l'escola. "Necessitava el cotxe, però no m'agradava gens". "Entrava a treballar a les vuit i recordo que hi havia una boira terrible a la carretera. A més, buscar aparcament em posava histèrica, a banda de les retencions: m'havia arribat a passar una hora esperant. Crec que vaig demanar el trasllat només per evitar les retencions de la Meridiana".
Conseqüentment, quan les filles van poder anar soles a l'escola i la feina va quedar més a prop, la Manuela va deixar de conduir. "De vegades me'n penedeixo però he guanyat en qualitat de vida i relax". De fet, no són pocs els que, com la Manuela, eviten conduir malgrat que tenen el carnet.
Por a conduir
Segons un estudi fet per la companyia Audi, el 45% dels catalans amb carnet eviten agafar el cotxe sempre que poden. Segons el mateix informe, el 18% dels conductors pateixen ansietat quan es desplacen en cotxe i un 14% dels exconductors ho van deixar per aquest motiu, com la Manuela. De fet, l'ansietat en la conducció és un cas clínic i existeix una patologia, l'amaxofòbia, que és la por a conduir. Malgrat que les empreses construeixen cotxes cada cop més còmodes i amb més prestacions, la conducció dista molt de ser un plaer per a molts ciutadans. A més, les alternatives al cotxe cada cop són més accessibles i abundants. Ho deixa ben clar Pere Gómez, sociòleg i traductor de 66 anys que no ha conduït mai a la vida. "Jo tenia un amic que cada estiu baixava a veure la família a Andalusia viatjant en una moto amb sidecar. Ara el seu nét deu tenir un cotxe espectacular però viatja amb alguna companyia aèria de low cost", explica.
