Es preveu que el 2020, entre telèfons mòbils, ordinadors i altres aplicacions, hi hagi al món més de 50.000 milions de dispositius en línia. I es poden aprofitar per afrontar un dels reptes mundials més importants: que les ciutats redueixin el seu consum energètic i potenciar l'ús de les energies renovables. Es tracta de fer que "el núvol d'informació" en què estem immersos serveixi per crear smart cities (ciutats intel·ligents). És l'objectiu d'alguns dels projectes que ahir es van presentar durant la jornada de clausura del Global Clean Energy Forum, que s'ha celebrat aquests dies a Barcelona. És el cas dels del SENSEable City Lab del Massachusetts Institute of Technology (MIT). "Ens agrada pensar en la ciutat del futur com un ordinador a l'aire lliure", afirma Assaf Biderman, director associat d'aquest innovador centre de recerca que ha desenvolupat aplicacions per a ciutats com Copenhaguen, Londres i Singapur.
La petjada de les ciutats
Actualment, la meitat de la població mundial viu en ciutats que cada dia consumeixen la immensa majoria de l'energia que es produeix al món. En concret, el 75%. Igualment, produeixen dos terços de les emissions de CO. I la seva petjada ecològica -és a dir, l'abast dels recursos que consumeix i el seu poder contaminant- va més enllà dels seus límits geogràfics. I això inclou l'energia que es consumeix més enllà del seu espai propi. Això se sap, però encara calen eines per conèixer el seu abast i prendre decisions per racionalitzar-ho. Per exemple, el projecte Trash Tack, del MIT, ha seguit 3.000 residus originats en ciutats com Nova York i Seattle gràcies a una petita etiqueta que s'enganxa al residu i que permet saber exactament on va a parar l'escombraria i quanta energia es gasta en el seu transport. En dues setmanes, una part dels productes que van etiquetar ciutadans de Seattle, la major part dels residus de components electrònics, van anar a parar a la Costa Est per reciclar-los. "En aquest cas, la lliçó és que el transport pot arribar a fer més mal que el benefici que suposa el reciclatge", explica Biderman. "Comprendre la cadena de residus i els seus diferents processos pot ajudar a una millor gestió energètica", afegeix.
Un altre aspecte clau per reduir el consum energètic urbà és el transport. Incentivar l'ús de la bicicleta hi contribueix. Per això, el MIT també ha creat una bicicleta elèctrica híbrida, molt lleugera i amb aplicacions informàtiques que li donen un valor afegit. Porta un petit dispositiu a la roda que es recarrega per si mateix, quan la bicicleta es mou però no consumeix. L'usuari pot acoblar el seu telèfon mòbil al manillar i fer servir aplicacions que incentiven l'ús d'aquest vehicle. Que permetin controlar si es vol activar la bateria i regular el consum segons si es circula per un terreny més o menys feixuc o segons si es volen cremar més o menys calories. El model es va fer presentar per primer cop a Copenhaguen, durant l'última Cimera del Clima, el 2009.
Contribuir des de casa
La Unió Europea va llançar fa uns mesos una iniciativa per impulsar la reacció de ciutats intel·ligents i reduir en un 40% les emissions de gasos d'efecte hivernacle fins al 2020. "Es pensa en edificis zero energia i s'estan prioritzant dispositius d'alta eficiència".
Hi ha molts exemples quotidians en què es podrien aplicar dispositius estalviadors. Per exemple, a partir de les vuit de la tarda i fins abans d'anar a dormir, als celoberts de moltes llars se sent el soroll de la rentadora. Aquest electrodomèstic, igual que altres, es posa en marxa coincidint amb l'hora en què molts arriben de la feina. I el consum elèctric es dispara. Les puntes motivades per les nostres rutines també juguen en contra de les renovables, que per les seves característiques d'emmagatzematge requereixen un ús repartit durant el dia. Si es comptés amb dispositius electrònics adients, els electrodomèstics podrien funcionar en hores diferents, sense dependre de les nostres rutines.
Antoni Martínez, director de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), explica que cal investigar per abaixar el preu del quilowatt. Al centre català s'estan desenvolupant tecnologies per fabricar plaques fotovoltaiques més barates. D'altra banda, també diu que s'han de crear mecanismes per facilitar que els ciutadans siguin productors d'electricitat i facilitar a la xarxa els seus excedents. "Per ser més eficients necessitem la xarxa, però la producció d'energia ha d'estar més distribuïda. Pensem en un model en què cada casa pugui produir, emmagatzemar i gestionar la seva pròpia electricitat", diu. "Les companyies elèctriques estan acostumades a relacionar-se amb el consumidor en una única direcció, i això ha de canviar. Des del punt de vista regulatori, per a l'usuari productor encara és massa complicat", afegeix Martínez.
Camí cap a Durban
El congrés es va clausurar ahir amb una sessió d'anàlisi sobre les expectatives, davant la Cimera del Clima que se celebrarà a Durban del 28 de novembre al 9 de desembre. "Em temo que no se satisfarà el període de compromís per reduir emissions", va manifestar Matthew Kennedy, de l'Agència Internacional de l'Energia. Alicia Montalvo, directora de l'Agència Espanyola del Clima, va manifestar que "els reptes del protocol de Kyoto i els riscos han de ser compartits entre els governs i la indústria".
