Alta tensió als mercats

Brussel·les.El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va posposar ahir fins al tancament dels mercats les vacances a Doñana per quedar-se a la Moncloa, seguir la crisi del deute i parlar amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el líder del PP, Mariano Rajoy. També va explicar la situació a Duran i Lleida. En permanent contacte amb la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, i el candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, Zapatero va intentar tranquil·litzar a tothom.

A Brussel·les passava el mateix. "Sobre la taula no hi ha un pla de rescat". Així de contundent es va mostrar la portaveu de Mercat Intern i Serveis Financers de la CE, Chantal Hughes, quan se li va preguntar en roda de premsa sobre la situació del deute espanyol. "No s'ha discutit", va insistir. En una altra jornada negra, el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany, considerat la referència, va tornar a batre rècords i va superar per primer cop els 400 punts. L'interès dels títols a deu anys va sobrepassar el 6,45%, tot i que va tancar el dia al 6,28%, la xifra més alta des que va començar la crisi.

La portaveu comunitària va assegurar que el govern espanyol està aplicant "les mesures necessàries" perquè l'economia torni a avançar "pel bon camí". La Comissió, va dir, segueix de prop la situació, però va evitar disparar més alarmes i va intentar rebaixar la impressió que hi pot haver un contagi de la crisi que ja ha tombat altres països, com Grècia, Irlanda i Portugal. "Estem segurs que les autoritats espanyoles fan tot el que poden, hi seguim confiant plenament", va reiterar Hughes. Un missatge de calma que va ampliar també a Itàlia, l'altre gran damnificat del dia en els mercats de deute sobirà.

La prima de risc italiana va quedar lleugerament per sota dels 400 punts. La Comissió es va limitar a repetir per a Itàlia tot el que ja va dir sobre Espanya, amb especial èmfasi en les mesures de consolidació fiscal que ha pres l'executiu italià. Així mateix, la Comissió va confirmar que Itàlia i Espanya participaran en el pagament del pròxim tram d'ajuda a Grècia, que s'executarà al setembre. Els països de la UE hauran d'entregar 5.800 milions d'euros a Atenes corresponents al primer programa d'ajuda, que té un valor total de 110.000 milions d'euros. Segons van publicar diversos mitjans, les autoritats comunitàries es plantegen permetre als dos països quedar-ne exempts per no complicar més la seva situació financera, però ahir Brussel·les ho va negar. "No hi ha res que ens suggereixi que algun país no pagarà", va aclarir Hughes. Els líders europeus van decidir a finals del juliol que el primer programa grec sigui finançat amb diners del fons de rescat provisional europeu, que no existia en el moment en què el país hel·lè va demanar ajuda per primer cop. Aquest fons inclou una clàusula per compensar els països que paguin interessos més alts que els que obtenen d'ajudar Grècia. Actualment, amb venciments a deu anys, Grècia torna les ajudes amb un 3,5% d'interès i Espanya paga més d'un 6% pels seus títols.

La CE també va desmentir que es plantegi un pla de rescat per a Xipre, un país petit sotmès a una profunda crisi, que també ha estat víctima dels atacs especuladors. La setmana passada les agències de qualificació van rebaixar la nota dels títols de deute xipriotes, cosa que va disparar totes les alarmes.