Antonio Basagoiti: "No convertim Otegi en un heroi"

Antonio Basagoiti (Madrid, 1969) presideix el PP basc des del 2008 i se'l considera l'home clau per entendre el discurs de moderació de Mariano Rajoy després que ETA anunciés que deixa les armes. Amb un llenguatge fresc i directe, reclama prudència per no cometre cap error en la nova etapa d'Euskadi.

Aquesta setmana li ha demanat al lehendakari Patxi López que no es faci el joc a l'esquerra abertzale. Tem que passi això?

Li he demanat que aquest moment l'han de liderar els partits democràtics i no les tradicionals exigències de Batasuna. Li he dit que vigilem, no fos cas que els ciutadans arribin a la conclusió que els bons de la pel·lícula són els que han exercit la violència tots aquests anys.

Quina actitud ha trobat en López?

Receptiva. Ell és conscient que no es pot precipitar. No pot ser que els abanderats de la pau siguin els que l'han amenaçat durant tots aquests anys i els que encara no han donat garanties d'assumir la pluralitat del País Basc i el respecte a les institucions. Un cop guanyada la pau ara cal que neixi la llibertat: que es pugui conviure, que es respecti la gent que pensa diferent. És el camí de pedagogia democràtica que toca ara.

Les diferències que s'han vist entre partits demostren que hi ha una pugna entre el PNB i el PSE per qui lidera la nova etapa?

Hi ha molt nerviosisme provocat per l'escenari polític nou i per les eleccions del 20-N. El PNB veu amenaçada la seva posició hegemònica nacionalista per la presència de Batasuna i els socialistes veuen que poden perdre el govern d'Espanya.

I això què implica?

Ara cal tenir clar que no podem cometre errors i que els passos per aconseguir que ETA, a part d'abaixar la persiana, liquidi el negoci els hem de fer de la mà el PP i el PSOE. I seria bo que el PNB hi col·laborés.

Té sentit encara un govern del PSE amb el suport del PP a Euskadi?

Si em planteja un avançament electoral, la resposta és que no. Ara toca conviure i el govern actual és més necessari que mai.

Iñigo Urkullu, el president del PNB, ha demanat aquesta setmana a Zapatero que acosti els presos d'ETA malalts.

El PNB està tan nerviós que està boig per fer la competència a Batasuna. Ja hi ha una llei garantista en què la gent que està malalta té unes condicions diferents, sigui el violador de l'ascensor o l'etarra que ha matat no sé quantes persones.

És partidari que Amaiur, la coalició de l'esquerra abertzale, pugui concórrer a aquests comicis?

Sóc partidari que s'apliqui la llei, i si no han condemnat [ETA] encara se'ls haurà d'obligar que ho facin. El govern espanyol ha de mantenir la fermesa fins que hi hagi la garantia que ETA s'ha desarmat.

Els il·legalitzaria, doncs?

No sóc policia ni jutge ni tinc les proves que tenen ells, però no tinc cap dubte que cal ser ferm.

Però podem tenir la paradoxa que l'esquerra abertzale estigui representada a Madrid i no al Parlament de Vitòria?

Per això és bo que es continuï sent exigent en aquest escenari.

Preveu algun gest de l'esquerra abertzale d'aquí al 20-N cap a les víctimes d'ETA?

De moment no, perquè estan encantats que els hagin deixat rendibilitzar la situació.

El PP ha esquivat dir si acabaria amb la dispersió si governa.

Aquest és un debat que els interessa a ells. La dispersió ha estat molt eficaç perquè ETA no pogués controlar ni tenir sotmesos els presos en la dinàmica del fanatisme. Però acabar amb la dispersió no depèn ni del PP ni del PSOE. Si algun dia ETA deixa d'existir i entrega les armes de manera definitiva, imagino que potser tindrà una opció.

En aquest supòsit, veuria bé acostar els presos?

Imagino que serà així però no és cap gràcia legal sinó perquè és natural.

Li semblaria bé, com demanen els nacionalistes, acabar amb excepcionalitats com la doctrina Parot?

La societat ha de saber que no es fàcil ni barat assassinar. Per això mantinc que és molt important que no es plantegin canvis legislatius que suposin beneficis perquè les noves generacions podrien interpretar que assassinar per concepte polític no està tan malament.

Otegi ha de continuar a la presó?

Les lleis són les que són i si aquest home està jutjat i condemnat haurà de seguir a la presó. Als que diuen que Otegi ha ajudat molt aquest temps des d'allà se'ls pot respondre que, amb aquesta lògica, hi ha qui pot pensar que ja està bé que hi segueixi, doncs. Cal fer complir la llei.

No creu, doncs, que Otegi hagi tingut un paper clau?

No, el que ha convençut aquesta gent és que s'han vist sense cap oportunitat de poder fer res. Per això és bo que no convertim Otegi en un heroi: ell, sense la llei de partits i sense l'eficàcia policial i la cooperació internacional, estaria en una altra posició.

Vostè és el responsable que Rajoy hagi assumit que ETA no ha rebut cap concessió política?

No, però l'entenc i ho defenso. ETA va començar a assassinar fa 45 anys per aconseguir l'autodeterminació, la independència, la territorialitat navarra... i no ha aconseguit res d'això: ni una sola concessió en tota la seva història.

Però això no és el que diu Jaime Mayor Oreja.

Ell fa un diagnòstic i Rajoy pren decisions per dirigir un partit i, aviat, un país. Són coses diferents. Al PP hi ha gent que pensa d'una manera i gent d'una altra, no som una secta.

Ha parlat amb Mayor Oreja?

Hi parlo sovint però últimament no.

Anirà avui a la concentració d'algunes víctimes a Madrid?

No, seré al País Basc complint les meves obligacions, però entenc que les víctimes estiguin enfadades i tinguin dubtes. Tot el respecte.