El BCE calma la pressió sobre el deute

Barcelona.Dilluns saltaven totes les alertes als mercats de deute, amb l'espanyol al capdavant. La rendibilitat del bo assolia un màxim no vist des de l'entrada a l'euro. Se'n pagava un 6,25%. Tanmateix ahir la situació es va capgirar i la pressió sobre el deute públic de l'Estat va reduir-se notablement. Tant és així que la prima de risc espanyola va desinflar-se des dels 379 punts del màxim assolit dilluns als 315 amb què va tancar la sessió d'ahir. Què va desencadenar el canvi de tendència? A mig matí es va anar escampant el rumor -no confirmat- de la intervenció del Banc Central Europeu (BCE) amb compres de deute dels països més afectats per aquesta crisi -entre els quals Espanya i Itàlia.

Què mesura la prima de risc? Aquest indicador no suposa un cost en ell mateix sinó que reflecteix el sobrepreu que ha de pagar Espanya per finançar-se en comparació amb Alemanya, la refèrencia europea per als mercats. Que la prima de risc estigui situada als 315 punts vol dir que Espanya ha de pagar un 3,15% més que el país que governa Angela Merkel.

En tot cas ahir, alleugerida pels rumors de suport del BCE a les economies perifèriques, la rendibilitat del bo espanyol a deu anys va reduir-se fins al 5,88%. Un interès, però, encara molt elevat pels interessos del país. Si es pren com a indicador el valor de les emissions del Tresor en aquest tipus concret de deute el 2010 (16.400 milions d'euros) i hi apliquem aquest interès, la factura anual de l'Estat se situaria en 964 milions d'euros. A aquesta xifra s'hi hauria de sumar el cost de la resta de productes de deute col·locats pel Tresor (lletres, bons i obligacions a diferents terminis, que segons un informe d'Analistes Financers Internacionals suposarien al voltant de 80.000 milions d'euros el 2011). L'elevat cost del rebut final de totes aquestes emissions no contribueix a fer possible el compliment dels exigents objectius de dèficit del govern espanyol -enguany del 6%.

A l'espera de que l'acord sobre el nou rescat grec proporcioni tranquil·litat als mercats, el Tresor s'enfronta en les pròximes setmanes a noves emissions per cobrir venciments de deute: la primera, el 21 de juliol i la següent, el 4 d'agost.

La factura dels bancs

Però a banda de l'Estat, la pressió sobre el deute també afecta les empreses i les entitats financeres, que veuen com s'encareix el seu accés al crèdit. En l'escenari actual, a Espanya, en plena reforma del sistema financer, la banca pateix de manera especial el càstig infligit sobre el país. La setmana vinent Bankia i Banca Cívica tenen previst sortir a la borsa, tot i que encara poden optar per fer-se enrere.

Certament el moment no sembla que sigui el més indicat. Tot i que ahir els valors bancaris van ser gairebé els únics que van pujar lleugerament a la borsa, des que les dues fusions de caixes van presentar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) els seus plans d'estrena als parquets, els bancs cotitzats han encadenat jornada rere jornada de retrocessos a la borsa. En l'última setmana, el Banco Santander ha perdut un 14% del seu valor borsari; el BBVA, un 9%, i el Banco Popular s'ha deixat un 17%.

A tot això s'hi hauran de sumar les conseqüències dels resultats dels tests d'estrès a la banca europea, que es coneixeran divendres que ve. En tot cas, en previsió de quin sigui el resultat, els ministres d'Economia de la UE van aprovar ahir que el sector públic ajudi els bancs que suspenguin les proves de resistència, informa Ramon Coca des de Brussel·les. El comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, va dir que aquesta mesura hauria de servir per calmar els mercats. Aquest escenari es dóna per descomptat a Espanya, ja que les entitats que no siguin capaces d'arribar per elles mateixes als nivells de solvència exigits hauran d'acudir al FROB. La incògnita per als pròxims dies és saber si Bankia i Banca Cívica seguiran amb els seus plans d'estar als mercats o esperaran un moment millor.