TarragonaNo es lliurarà a les escales de la catedral com fa dos-cents anys la Guerra del Francès, però la batalla a les urnes de Tarraco es preveu més intensa que mai. Tres rivals -PSC, CiU i PP-, als quals les enquestes preveuen unes forces igualades, competeixen per imposar-s'hi. Els sondejos no desequilibren i auguren dos diputats per a cadascun (ara el PSC en té 4 i el PP i CiU un cadascun). Però donen ales a una possibilitat fins ara insòlita: el sorpasso del PP, que, encapçalat pel mediàtic Alejandro Fernández, podria guanyar en vots. Ahir, des de Tarragona, la presidenta del PP català va llançar el crit de guerra: "Farem un tomb històric, com ja vam fer a les autonòmiques i a les municipals!"
Els populars acaronen la tercera gesta catalana. En un any han trobat la coartada perfecta per fer forat: demonitzar els socialistes com a responsables totals de la crisi i identificar CiU amb la independència i el "separatisme".
Al podi del Parlament
La primera fita era la del 28-N, quan el gran repte era pujar al podi de la política catalana i ser clau en la governabilitat. Divuit diputats els van convertir en tercera força. El PSC està atrapat en el seu propi debat intern, un fet que l'ha desdibuixat en el lideratge de l'oposició. El PP, hàbil, s'ha colat per aquesta escletxa i ha omplert el buit dels set diputats que li falten a Artur Mas a l'hora de tirar endavant grans propostes.
La segona fita era la del 22-M. Després de l'embranzida de les eleccions al Parlament, volien seguir ampliant la quota de poder amb grans alcaldies metropolitanes. No només es van quedar Badalona i Castelldefels i són determinants a l'Ajuntament de Barcelona, sinó que el seus vots a la cambra catalana els van permetre negociar i aconseguir de CiU dues vicepresidències a la Diputació de Barcelona.
I ara tenen entre cella i cella guanyar en una demarcació el 20-N. Seria la cirereta d'un pastís que pot ser més gran del previst si la CiU de Josep A. Duran i Lleida queda relegada a la tercera posició a Catalunya i el PP supera la marca de 12 diputats de l'any 2000. Aquest creixement del PP sense precedents a Catalunya es materialitzarà també en la designació de senadors. Els populars aspiren, per primera vegada a la seva història, a aconseguir un senador electe per Barcelona i un a Tarragona, i no descarten embutxacar-se el de Lleida a costa del PSC.
La batalla està servida i les tres forces en disputa estan posant aquesta setmana tota la carn a la graella al sud del Principat. Ahir només 15 quilòmetres separaven Camacho de la candidata del PSC. Carme Chacón es va esmerçar a ressuscitar el vot del PSC a Reus, un dels grans bastions socialistes -hi van governar durant més de tres dècades- perduts a les municipals. Ara hi governen CiU i PP.
Un PSC tarragoní a la baixa
De fet, que el PSC aconseguís retenir l'alcaldia de Tarragona és circumstancial. Quan Victòria Forns i Alejandro Fernández tenien tancat el pacte que expulsava Josep Fèlix Ballesteros de l'alcaldia, des del carrer Còrsega van avortar l'operació. El motiu: no contradir-se amb la premissa que sempre ha defensat CiU -sobretot en els anys del tripartit d'esquerres- que ha de governar la llista més votada. La mateixa consigna va valer a Badalona per deixar que el popular Xavier García Albiol en fos l'alcalde.
Per tant, Ballesteros governa, però vigilat per convergents i populars, que sumen majoria. Tot apunta que el PSC tarragoní es quedarà amb la meitat dels quatre diputats que van aconseguir el 2008. CiU, que ha aconseguit deixar enrere el llast electoral que li va suposar defensar el transvasament de l'Ebre del PP de José María Aznar, és conscient que els aires bufen a favor seu, però necessita un cop d'efecte per somiar a guanyar en vots. Duran ha programat estratègicament l'acte central de la seva campanya a Tarragona diumenge.
Tot i això, el tsunami blau, més enllà de Tarragona, es preveu imparable a tot Catalunya. Es palpa en l'ànim que presideix els seus mítings i en el degoteig constant de pesos pesants del PP estatal. De fet, Rajoy ha incrementat les seves visites a Catalunya en els últims quatre anys per retallar la gran distància entre el PSC i el PP (25 contra 8 escons) a les espanyoles del 2008.
El cert, però, és que el PP ha tingut en la crisi la coartada perfecta per girar full dels atacs rebuts pel seu activisme contra l'Estatut. Per això insisteix a equiparar la crisi amb José Luis Rodríguez Zapatero. "Els socialistes se n'avergonyeixen, per això l'amaguen", va etzibar ahir Camacho en l'acte central de la campanya del seu partit a Tarragona, i va emplaçar Chacón a demostrar el contrari portant-lo a ell o a José Blanco -el ministre "de la gasolinera", en referència al cas Campeón- a Catalunya per defensar el seu programa. La líder popular no va dubtar a plantejar el 20-N com una "moció de censura" contra Zapatero, Rubalcaba i Chacón.
Animada per l'hàbil oratòria d'Alejandro Fernández, que va acusar CiU d'enredar a Madrid i a Rubalcaba de falsejar, Camacho va gosar "demanar el vot per a CiU". I ho va fer identificant Josep A. Duran i Lleida amb l'opció independentista. "Els que vulguin la independència i el separatisme, que votin CiU", va proclamar la presidenta popular, que va identificar el PP com la força de la "unió i la concòrdia". De fet, va definir el seu partit com de "centredreta", justament l'espai de l'espectre polític en què ja fa temps que juguen a Catalunya per conquerir. A Tarragona ho tenen a tocar.
