Catalunya tanca la seva delegació a Buenos Aires
La crisi que obliga a retallar i les exigències del PP han dut el Govern a tancar la delegació a Buenos Aires, que ara tindrà una missió comercial. El pressupost d'Exteriors s'ha reduït a la meitat en dos anys.
BARCELONALa retallada a Exteriors és severa. En dos anys el pressupost per a la projecció de Catalunya al món sense intermediaris, les comunitats catalanes i la solidaritat, s'ha rebaixat a més de la meitat, de 56,8 milions el 2010 a 26,9 el 2012. La conseqüència és una reducció de projectes, de personal (a l'Agència Catalana de Cooperació s'han acomiadat quaranta persones, i al Patronat Catalunya Món, una quinzena) i la desaparició d'estructures. És el cas de la delegació de Buenos Aires, l'última que va obrir el tripartit.
Catalunya deixarà de tenir presència institucional a la capital d'Argentina. La secretaria adscrita a Presidència que comanda el diplomàtic Senén Florensa, nomenat a proposta d'Unió, ha prescindit de dues de les tres persones de la delegació, que vetllava per les relacions polítiques i culturals amb governs i institucions en un país amb una colònia catalana gran. Només hi queda el delegat, Jordi Font, que pot ser cessat o veure reduïdes les seves funcions a una tasca merament "comercial", segons fonts del departament. Font, vinculat al teixit empresarial català en aquell país i expresident de l'històric Casal de Catalunya de Buenos Aires, va ser nomenat pel tripartit, però a les eleccions al Parlament del 2006 va ocupar el lloc 50 a la llista de CiU per Barcelona.
A canvi de tancar la delegació al país austral es pretén reforçar, segons anuncia el Govern, la presència al Brasil, la potència econòmica de l'Amèrica Llatina. En cap cas s'hi obrirà, però, una delegació com a tal.
La Generalitat en conserva cinc amb finalitat "política" i, segons el Pla d'Acció Exterior pactat entre el govern de Montilla i CiU, han de servir per agrupar i donar coherència, fent de paraigua, a la cinquantena de petites plataformes d'Acció10 (comercial) o del Ramon Llull (cultural): Brussel·les, Madrid, Berlín, París, Londres i Nova York. Llevat de la dels Estats Units, a les altres s'han cessat els delegats heretats. A Berlín el nou encara s'ha de nomenar, però es buscarà un perfil econòmic. Algunes fonts donen per fet que la delegació a Alemanya, on es cou el futur de la UE, tindrà perfil "comercial i tècnic". El govern ha rebaixat el rang dels delegats de Londres i París traient-los la condició d'alts càrrecs. A Brussel·les va optar per Juan Prat, un perfil veterà i "amb agenda" (Artur Mas es va entrevistar aviat amb José Manuel Durao Barroso), exambaixador espanyol a l'OTAN, Itàlia i Holanda i que va agafar el càrrec com un premi al final de la seva carrera.
Poques visites i reunions
No va ser fins al novembre, gairebé un any després del canvi de govern, que Florensa va reunir els delegats per marcar estratègia. A Buenos Aires, per exemple, detecten "desinterès" per la seva feina. Ni el secretari ni el fins ara director general, Salvador Sedó, els han visitat. Sedó ha deixat fa poc el càrrec a petició pròpia, ja que gràcies a l'ampliació dels eurodiputats espanyols té acta a la cambra. L'ha substituït un altre dirigent d'Unió, Francesc Gambús, fins ara cap de gabinet de la vicepresidenta Joana Ortega.
Retallar les delegacions (el 2010 van costar 2,11 milions) és una exigència del PP a CiU, com recorda avui mateix a l'ARA la seva líder a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. Ella i Mariano Rajoy sostenen, en canvi, que Espanya no ha d'estalviar en projecció exterior o en Defensa.
