IMMIGRACIÓ
Crònica 25/12/2011

Clam contra els altres Guantánamo

Entitats socials de l'Estat reclamen al govern espanyol que revisi el funcionament dels centres d'internament d'estrangers. Exigeixen que es protegeixi els drets dels immigrants que hi estan tancats.

Laia Altarriba
3 min
Clam contra els altres Guantánamo

BARCELONAEls col·lectius que treballen amb immigrants a l'Estat i que fa anys que s'oposen a l'existència dels centres d'internament d'estrangers (CIE) -coneguts com els Guantánamo del territori estatal- donen tres mesos al nou govern espanyol perquè impulsi un reglament per regular aquests centres. La iniciativa ha rebut el suport de més de 40.000 signatures. Les entitats socials demanen que s'apliqui la llei d'estrangeria que va entrar en vigor el desembre del 2009 i que establia que el govern espanyol, en el termini de sis mesos, aprovaria un reglament que desenvoluparia "el règim d'internament dels estrangers". Però ja han passat dos anys i el reglament encara no s'ha començat a elaborar.

El que passa avui, doncs, és que el director de cadascun dels onze centres que hi ha a l'Estat -a Catalunya només n'hi ha un, el de la Zona Franca- decideix les normes de funcionament del recinte. En aquests centres hi poden arribar a estar tancats fins a 60 dies estrangers que únicament han comès la falta administrativa de no tenir en regla els papers de residència. Els immigrants hi estan com a reclusos fins que un jutge decideix sobre el procés d'expulsió que els han obert.

El fet que no hi hagi una normativa comporta, entre altres qüestions, que als centres no s'hi organitzin activitats o no s'hi permeti fer esport. Tampoc hi ha intèrprets que permetin que els que hi estan tancats puguin adreçar-se als responsables. I els policies que vigilen l'espai no són professionals formats per desenvolupar aquesta tasca. Les associacions que ofereixen suport als immigrants reclamen més transparència.

No hi ha xifres oficials de quants estrangers passen cada any per cada centre, ni de quins països són, ni quants acaben sent expulsats. Tot i això, el Centre Espanyol d'Ajuda als Refugiats (CEAR) va elaborar un informe el 2009 que va concloure que el 48,6% dels que hi estaven reclosos són "ciutadans que fa molt temps que són aquí" i que només havien comès una falta administrativa. L'estudi també detallava que la majoria de detinguts no coneixien el motiu de la reclusió. Sis de cada deu no sabien el nom del seu advocat ni com comunicar-s'hi. Cada any es presenten denúncies per maltractaments -segons l'informe del CEAR, el 4% dels interns van patir maltractaments el 2009-, que sovint són impossibles de tirar endavant perquè l'intern és expulsat de l'Estat abans que pugui començar la investigació judicial.

Funcionament poc transparent

A Catalunya, fa anys que diverses entitats demanaven poder entrar a visitar el centre de la Zona Franca perquè l'única informació que tenien del que hi passava era a través de familiars o amics dels interns. Finalment, aquesta tardor ho van aconseguir. Cristina Fernández, investigadora de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB), i Alicia Rodríguez, de SOS Racisme, són dues de les persones que van accedir-hi. Ho relaten així: "Hi ha més de 200 homes sense res a fer. Molts estan ajaguts a terra, amb una total incertesa sobre el futur que els espera. Hi ha habitacions amb lliteres i dues cel·les d'aïllament, que no es fan servir des que es va suïcidar un noi marroquí al juliol. Molts dels que hi ha tancats estan desesperats". No sorprèn que fonts del Defensor del Poble denunciïn que aquests centres "són massa semblants a les presons". És el que pensen les entitats que exigeixen el reglament, però que tenen per objectiu final que aquests centres deixin d'existir.

stats