BARCELONAJoan Carles I està espantat. Els indicis que apareixen cada dia d'activitats empresarials irregulars del seu gendre, Iñaki Urdangarin -que va camí d'acabar imputat pel cas Palma Arena-, l'han obligat a moure peça. Ho ha fet de dues maneres. D'una banda, apartant dels actes oficials de la família reial el marit de la infanta Cristina, que s'hauria enriquit il·lícitament amb l'Institut Nóos, en teoria sense ànim de lucre. De l'altra, introduint mesures de transparència i austeritat a la casa reial, fins ara força aliena a la crisi que fa quatre anys que castiga Espanya amb severitat.
Ahir el nou cap de la Casa del Rei, el diplomàtic Rafael Spottorno, va explicar que el duc de Palma, que ja havia restringit força el seu nombre d'actes (enguany i el passat han estat sis i cinc, respectivament, enfront els 22 del 2008), serà apartat de l'agenda i no apareixerà més amb els reis en compromisos oficials. No està decidit, segons va explicar a l'ARA un portaveu, què passarà ara amb Cristina, que també s'hauria beneficiat de les gestions "de representació" d'Urdangarin a Nóos incrementant el seu patrimoni.
El marit de la infanta està, segons el seu representant, l'advocat Mario Pascual, "indignat" amb el que es va sabent del sumari. Unes revelacions que la Casa del Rei va jutjar ahir "poc exemplars" i que van dur el rei a apartar-lo. Els portaveus del Palau de la Zarzuela insisteixen, però, en la necessitat de preservar-ne la "presumpció d'innocència" i evitar "judicis previs". Si s'aparta Urdangarin, expliquen, és perquè quedi clar que el "principi d'exemplaritat" de la monarquia espanyola és vigent. Fins al punt que el rei valora incloure una referència al cas, per bé que el·líptica, en el discurs televisat del 24 de desembre. "Sa majestat parlarà de la crisi i pot referir-se al tema per revalidar els principis d'exemplaritat i austeritat", assenyalava el portaveu consultat.
Exemplaritat, austeritat i ara també transparència per rentar-se la cara de l'escàndol Urdangarin, que fa perdre punts a una institució, la Corona, que la Constitució espanyola de 1978 va fer formalment democràtica però també intocable i opaca. L'article 56.3 de la carta magna estableix que el rei "és inviolable i no està subjecte a responsabilitat" i el 65 que "percep dels pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva família i casa, i la distribueix lliurement". Com ell vol i sense donar explicacions del com i el perquè, cosa que sí que fan la resta d'institucions.
Evitar que el desprestigi creixi
De portes enfora es vol acabar formalment amb això per no aprofundir en el desprestigi i acabar amb la sensació de "barra lliure". Per això abans d'acabar l'any la Casa del Rei, que té a petició pròpia un interventor del ministeri d'Hisenda que n'audita trimestralment les despeses "per la voluntat d'estar més controlats", farà públiques les grans partides, "no el detall euro a euro", del que gasta en protocol, viatges o assignacions dels seus membres, també les infantes Cristina i Elena. La fortuna de Joan Carles i la seva família seguirà sent una incògnita.
Segons la casa reial, la feina de l'interventor és "independent" i fer-la pública és "un gest" al qual no estan "obligats". "La legislació ens n'eximeix i, a igual que les Corts, estem exempts del Tribunal de Comptes", expliquen. Les Corts no hi passen, i tampoc el Consell del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional. Però tenen òrgans de control intern (com les meses) que asseguren la transparència del que es gasta i mecanismes democràtics per decidir com ho fan. Malgrat tot, Joan Carles descarta sol·licitar als partits polítics una modificació legal per sotmetre a control públic democràtic i efectiu els seus comptes.
La Casa del Rei va rebre 8,4 milions del pressupost el 2011, mig milió menys que els dos anys anteriors, quan va deixar de créixer. Els portaveus del rei creuen que el 2012 es congelarà i no veuen "factible retallar-la". Els diners són per a despeses familiars, nòmines de la casa reial i protocol. Sí que es treballa per reduir altres despeses vinculades al transport, la seguretat i la cura del patrimoni, que assumeixen ministeris com Defensa, Interior o Foment.
Els monàrquics van fer pinya amb la Corona. Federico Trillo (PP) va dir que les seves decisions "són sempre adequades" i José Bono, del PSOE, no va quedar-se curt exculpant: "Padres y hermanos, parientes lejanos -va dir recorrent al refranyer castellà-. Doncs ja no els dic res dels gendres". Llunyà o no, el gendre ha obligat la sobreprotegida monarquia a moure peça per combatre una imatge d'opacitat guanyada a pols.
