Eugenio Etxebeste: "El compromís de les forces d'alliberament per la pau és ferm"

BILBAOEugenio Etxebeste, Antton, portaveu d'ETA a les converses d'Alger, és a la direcció de l'esquerra abertzale que ha gestionat els dos últims intensos anys de viatge al final de la violència. Com a membre d'Amaiur, el seu paper és molt estratègic i no acostuma a concedir entrevistes, però ha considerat oportú parlar a Catalunya a través de l'ARA. Conversem al seu despatx al sindicat LAB, amb els dos pòsters que va tenir a la paret a la última presó, el decàleg de l'indi Geronimo i un paisatge d'alta muntanya que era la única finestra en una cel·la subterrània.

Si la mesa del Congrés no atorga grup parlamentari a Amaiur, què faran?

No preveiem aquesta possibilitat. Els vots han reflectit una situació que ens atorga el dret de tenir grup propi. Si la situació no es donés, incidiria un cop més en el dèficit democràtic que existeix al sistema polític espanyol i suposaria un nou escàndol.

Va ser el seu text posterior a Alger, "Contribución a la autocrítica y un debate necesario", l'inici del camí que ha portat al cessament de l'activitat armada?

La reflexió de l'abandonament de la lluita armada s'ha anat desenvolupant del mateix procés de l'estratègia de la confrontació político-militar. Ha estat més una evolució d'unes reflexions internes, de la mateixa evolució de la lluita, la mateixa evolució de la dinàmica política, el que ha desenvolupat la idea que la lluita armada era un instrument important en el seu dia però que arriba un moment en què la maduració precisament de la lluita política implica que la lluita armada ja hi no té cabuda. El meu document va incidir en el fet que s'havia d'iniciar una reflexió al voltant de la idea que la lluita armada no és un element vitalici, la lluita armada era un instrument més i s'havia d'acomodar amb la resta d'instruments que podien afavorir la lluita d'alliberament nacional.

Què s'estimaria més en un futur de geometria variable, un front nacional amb el PNB o un pacte d'esquerres amb el PSE?

Les expectatives estan obertes en els dos espais i sobretot en funció del reconeixement de l'existència d'una nació amb uns drets que li han estat robats històricament, i precisament en la reconstrucció d'aquests drets podem jugar en dos aspectes, l'aspecte pur i exclusivament nacionalsobiranista, però també, i pel que representa l'esquerra abertzale, en la qüestió social. Estem oberts a PNB i a socialistes; tant al que pot ser una aliança tàctica i estratègica amb el PNB, com al que podria ser també una aliança de caràcter social per dotar el nostre poble d'un bagatge no només nacional sinó també el de la justícia social, que podria venir de la mà d'un Partit Socialista d'Euskadi i d'un Partit Socialista Navarrès.

I Otegi lehendakari?

Bé, aquesta és l'opció si el dia de demà l'esquerra abertzale pot constituir-se en un element hegemònic dins la realitat política basca. Per a nosaltres l'Arnaldo és un referent polític, una persona que, com ara Rafa Díez, ha dit molt però que encara té molt a dir en l'àmbit polític futur, i que han suportat la mateixa negació que pateix el poble basc en la seva pròpia persona, negació de la personalitat política que té, de la mateixa manera que estan sent negats desenes de companys i companyes de l'esquerra abertzale que avui estan a la presó. Dins de l'òptica d'aquesta possible hegemonia i les possibles aliances, indubtablement la figura d'Otegi podria ser ratificada com a futur lehendakari, en principi de la comunitat autònoma basca, però al que nosaltres tenim aspiració és que l'Arnaldo pugui ser lehendakari de tot Euskal Herria.

Preveuen possibles sabotatges al procés de pau? ¿Escissió d'ETA a la irlandesa o alguna cosa similar però empesa per les clavegueres ultres de l'Estat?

No, en absolut. El compromís de les forces d'alliberament nacional per la pau és ferm, hi ha una homogeneïtat de present i de futur de cara al nostre poble. L'única possibilitat de sabotatge només podria venir si en el desenvolupament del procés de pau i normalització política per instaurar un àmbit de democràcia real en aquest poble, els governs espanyol i francès no mostren receptivitat per construir la pau. Però fins i tot en aquest supòsit nosaltres tindrem paciència.

Com llegeix el relat de la derrota d'ETA?

Davant una situació que ha trastocat el panorama polític, cada part ha de justificar-se a ella mateixa. Nosaltres creiem que no s'ha de parlar de vencedors i vençuts, ni de guanyadors i perdedors, i que seria molt lamentable portar cap a aquest terreny una situació en què s'obre un horitzó de pau i reconciliació.

Reconeixeran el dany causat per ETA? Reconeixeran les víctimes?

La nostra primera preocupació és la d'aclarir aspectes de llenguatges. Nosaltres el que volem sobretot és situar un doble aspecte pel que fa al reconeixement: reconeixement de la situació que hem patit de confrontació armada i, en segon terme, el reconeixement que aquesta confrontació ha portat conseqüències de patiment, de mort i de dolor a les dues parts. En aquest sentit, partim de la idea que hi ha una víctima principal que és Euskal Herria, que parteix del fet històric que nega la seva existència i els seus drets. I segon, és cert, existeix una conseqüència d'aquest conflicte en què cadascú haurà d'assumir les seves responsabilitats davant la història i davant els seus respectius pobles, i haurem d'arribar a un rang de reparació d'aquestes conseqüències del conflicte allà on s'hagin comès errors i danys, des de les dues parts.

Dissolució i entrega d'armes va lligat o no a política penitenciària?

La Conferència Internacional de Pau va fer una crida d'una banda a ETA perquè abandonés les armes, però també de l'altra a l'Estat perquè assumís una relació amb l'organització per tractar el desarmament. Dins la lògica política, també s'hauria de materialitzar la desactivació de certes maniobres polítiques que s'han operat des de l'Estat, que podrien estar representades en dos aspectes: la política penitenciària i l'ús d'unes forces armades i d'ocupació militar, que avui en dia són inoperants perquè ja existeix una policia integral, l'Ertzaintza, que pot cobrir les tasques de seguretat.

De cara a les eleccions europees poden fer una coalició independentista amb partits catalans?

Històricament l'esquerra abertzale sempre ha tingut en compte aquesta opció. La negació de l'Estat plurinacional per part de l'Estat fa necessària l'entesa i l'existència d'un ens comú que pugui donar resposta a uns drets comuns tant per a Catalunya, com per a Galícia o per a Euskal Herria. De cara a les eleccions europees seria factible plantejar la possibilitat d'una nova Galeusca que treballi no només a nivell nacional, sinó també amb l'objectiu de la justícia social.