BARCELONA
Crònica 29/12/2011

La Generalitat renuncia a la nau central de Can Batlló

L'Ajuntament de Barcelona ultima l'acord per liderar el procés de transformació del complex fabril de Can Batlló. El projecte, però, tindrà una altra baixa: el Govern renuncia ara a la nau central.

Maria Ortega
3 min
La Generalitat renuncia  a la nau central de Can Batlló

BARCELONAMés de 35 anys després que es definís, en el Pla General Metropolità, l'antiga fàbrica de Can Batlló, a la Bordeta, com la zona que havia de concentrar la major part dels equipaments del barri -també zones verdes i habitatges-, pràcticament tot continua aturat al recinte. La crisi ha truncat els plans de la immobiliària Gaudir, la principal propietària de l 'espai i responsable d'impulsar-hi els nous edificis, i encara queden veïns per indemnitzar. L'Ajuntament, però, confia a desencallar de manera imminent aquest procés, que afecta una àrea de 14 hectàrees. Segons el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, el consistori està "més a prop que mai d'aconseguir-ho". Només falta rubricar l'acord perquè sigui l'Ajuntament qui lideri la transformació de l'espai.

Un dels últims impediments que haurà de superar la nova etapa d'aquesta antiga fàbrica de filats és l'ús que es dóna a la nau central, de 9.000 metres quadrats, que amb el projecte a la mà s'havia de convertir en la seu de la conselleria de Medi Ambient. Una via tancada, perquè la conselleria ja no existeix, però també perquè l'àrea de Patrimoni, que és qui tenia ara la pilota sobre la teulada, no té "cap interès" a quedar-se amb l'espai. Expliquen que encara no s'ha fet efectiva la cessió de l'espai al Govern, però que quan es faci l'objectiu és deixar-la sense efecte. El nou equip de govern de Barcelona, tot i així, confia a donar un revulsiu al procés, començant per avançar les indemnitzacions als veïns i engegar els enderrocs i la construcció dels habitatges de protecció oficial.

Un projecte que tindrà un cost per a les arques municipals d'uns 10 milions d'euros, que es preveu en els pressupostos aprovats amb el PP i que s'inclou en el Pla Empenta (200 milions d'euros) per desencallar transformacions urbanístiques paralitzades. El pas més important, segons Vives, és treure el procés de l'atzucac en què es troba . Assegura que hi ha "idees de sobres" per suplir baixes com la de la conselleria de Medi Ambient.

Projecte pendent

Un altre dels projectes que, a hores d'ara, tampoc té un futur gaire clar és el Museu de l'Urbanisme que hi ha d'impulsar el ministeri d'Habitatge. Des de l'Ajuntament, no obstant, remarquen que el conveni de cessió ja s'ha signat amb l'Estat i que, tant si hi ha museu com si no, "el que és segur és que aquesta nau serà un gran equipament cultural". Mentre no encaixen les peces, l'única cosa que es mou a Can Batlló són els dos espais que s'han cedit als veïns. "Som el cavall de Troia", avisen. Fa poc més de mig any que van aconseguir que l'Ajuntament els donés les claus d' una de les naus del recinte. Una primera victòria. És el bloc 11, on ja tenen funcionant una gran biblioteca, un auditori i un espai de criança compartida.

"Ha costat una barbaritat", explica Jordi Soler, del Centre Social de Sants, mentre passeja per la biblioteca. "Vam treure muntanyes de brossa, hem dedicat hores a netejar... Ens hem guanyat l'espai". Ara estudien més propostes d'ús per a aquests 800 m i gestionen també les naus de l'antiga Margaret Astor, al carrer Amadeu Oller, que s'utilitza com a magatzem per al Banc dels Aliments. Els veïns en volen més. Es miren amb delit la nau central i els sobren idees per a aquesta munió de metres quadrats. Però a l'Ajuntament, de moment, no es plantegen més cessions.

stats