Itàlia guanya la batalla dels crucifixos a les aules
Les aules italianes podran seguir presidides per un crucifix a la paret, segons la sentència d'ahir del Tribunal Europeu de Drets Humans, que considera que es tracta d'un símbol "passiu" amb poca influència.
Tenir un crucifix penjat a les aules d'una escola pública italiana no vulnera el dret a l'educació i a la llibertat de pensament i religió dels alumnes. Així ho va dictaminar ahir el Tribunal Europeu de Drets Humans. La decisió és definitiva i inapel·lable i posa fi a una llarga i controvertida batalla sobre el paper dels crucifixos a les aules italianes.
Dels 17 jutges de la sala del Tribunal d'Estrasburg, 15 van sentenciar que la presència d'aquest símbol religiós a les aules no suposa una violació del Conveni Europeu de Drets Humans. La sentència constata que tot i que les autoritats italianes "donen a la religió majoritària del país una visibilitat preponderant en l'àmbit escolar", això no suposa una violació del Conveni. Els jutges creuen que "un crucifix és un símbol passiu i la seva influència sobre els alumnes no pot ser comparada a un discurs didàctic o a la participació en activitats religioses".
Una demanda del 2006
La polèmica del crucifix va començar el juliol del 2006 quan Sonia Lautsi, una ciutadana italiana nascuda a Finlàndia, va denunciar al Tribunal Europeu de Drets Humans la presència d'aquests símbols a l'escola pública dels seus fills. Per ella, la seva presència era incompatible amb la llibertat de pensament i el dret a una educació d'acord amb les idees religioses dels pares. La primera sentència, el novembre del 2009, va donar la raó a la demandant. El Tribunal va estimar que el crucifix vulnerava l'article 9 del Conveni de Drets Humans perquè restringia "el dret del pares a educar els fills segons les pròpies conviccions, així com el dret dels nens a creure o no creure". La sentència va caure com una galleda d'aigua freda a Itàlia, on els crucifixos són a les escoles públiques des de l'època de Mussolini. El primer ministre, Silvio Berlusconi, va dir llavors que es tractava d'un "atac a les arrels i la identitat de país" i es va recórrer la sentència.
Ahir, el Tribunal va tranquil·litzar tots els italians que consideren el crucifix un símbol cultural que no pot faltar a les escoles. El ministre d'Afers Estrangers, Franco Frattini, va destacar que la decisió "interpreta la veu dels ciutadans en defensa dels propis valors i la identitat". La ministra d'Educació, Mariastella Gelmini, va dir que "es tracta d'una gran victòria per a la defensa d'un símbol irrenunciable de la història i la identitat cultural del país", mentre que el portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, va expressar la seva satisfacció i va destacar que la sentència és "històrica". Les opinions contràries no es van fer esperar, sobretot per part de membres d'altres comunitats religioses. Riccardo di Segni, rabí en cap de Roma, va destacar que "dir que el crucifix és un símbol cultural és una falta de respecte". "Jo no em reconec en aquest símbol", va sentenciar.
