Javier Solana: "L'11-S no va ser un canvi profund en la història"

Javier Solana acumula tants quilòmetres com experiència. Va viure l'11-S des de la primera línia, des del pont de comandament imaginari en què es governa el planeta. L'any 2001 era la cara de la Unió Europea al món amb l'experiència acumulada després del seu pas per la secretaria general de l'OTAN. Solana, que ara presideix Esade Geo, reconeix que la invasió de l'Iraq va ser un error. Més que això: un fracàs.

Què va representar l'11-S per al món?

Va ser un esdeveniment dramàtic per als EUA. Pensi que hi va haver més víctimes en l'11-S que en el bombardeig de Pearl Harbor a la Segona Guerra Mundial. Això ens dóna una idea del que va suposar. I també va suposar un gran impacte per al món en el seu conjunt, ja que les imatges que es van veure tenien una força xocant.

Creu que va canviar la història?

L'11-S no va ser un canvi profund en la història del segle. És un esdeveniment fonamental però no crec que suposi, quan el veiem amb més perspectiva, un canvi profund en les tendències fonamentals que ja hi havia al món. Sobretot en les tendències econòmiques.

Què pensa de les conseqüències que va tenir?

L'11-S va tenir com a conseqüència el que per a mi va ser un error, que és declarar una guerra contra el terrorisme. Aquí es van equivocar els americans i en certa manera ens vam equivocar tots seguint aquella terminologia que portava a no centrar-se en el problema fonamental, que era Al-Qaida. A més, generava confusió, perquè semblava que fos un atac directe de tota la comunitat internacional contra el món islàmic.

Va ser encertat envair l'Iraq?

La guerra de l'Iraq va ser un gran fracàs, un gran error. Un gran fracàs des del punt de vista del que es volia obtenir i es va obtenir. Es buscava el derrocament d'un règim, alliberar tot el Pròxim Orient, i al final el que es va fer va ser donar més poder, més influència a la regió, a l'Iran, que continua sent una font de problemes. També se'n va ressentir l'economia dels EUA, que ja patia un cert alentiment quan Bush va accedir al poder. La seva decisió d'abaixar impostos i entrar en una guerra caríssima, de trilions de dòlars, encara l'estem pagant en un moment de crisi econòmica global.

I l'Afganistan?

La guerra de l'Afganistan va ser immediata i amb una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU es va alliberar el país de la presència talibana. El que va passar és que després no es va seguir treballant per consolidar aquella batalla guanyada per la comunitat internacional. Els esforços es van dedicar -crec que equivocadament- a l'Iraq, on, a sobre, s'actuava sense resolució de l'ONU.

L'actuació unilateral dels EUA va dividir profundament la UE...

Va dividir a tothom, va dividir el Consell de Seguretat de l'ONU, va dividir la UE, va dividir les societats, va dividir molta gent.

S'han tancat les ferides obertes en aquell moment?

Sí. Jo crec que tot això està tancat tant a la UE com a l'ONU. És aigua passada.

S'ha après dels errors derivats de l'11-S?

Sens dubte. El president Bush va voler, com a conseqüència de l'11-S, llançar un senyal inequívoc que els Estats Units seguien sent la potència número u al món i que recuperarien el seu prestigi. I el que hem vist és tot el contrari. Els nord-americans, des d'un punt de vista econòmic, estan immersos en diferents problemes. Per exemple, amb la crisi, les agències de ràting han devaluat la triple A que tenia el seu deute. També hem vist a Líbia que estan menys disposats a participar en aventures militars a l'estranger. Per tant, no es va aconseguir el que es volia i, en certa manera, també es van perdre coses que ja es tenien.

I un cop apresa la lliçó, van esclatar les revoltes àrabs...

De la Primavera Àrab s'ha de donar tot el reconeixement als que han fet les revoltes. El món occidental l'únic que ha fet és deixar fer, com era la seva obligació. Tot el protagonisme ha de ser per a la gent que va sortir al carrer, s'ha de reconèixer així i se'ls ha d'agrair. Ara cal veure com se'ls pot ajudar sense interferir-hi. Són països diferents, amb una dinàmica pròpia, una història desigual, i el que s'ha de fer és ajudar-los econòmicament per tal que recuperin vitalitat.

És vigent l'amenaça global del terrorisme però estem més preparats per afrontar-la?

Continua vigent l'amenaça i s'han de tenir els ulls ben oberts. Però jo crec que el terrorisme en termes generals, el que suposava Al-Qaida, s'ha emportat un cop molt dur, sobretot aquests últims mesos, amb la desaparició de Bin Laden i la mort del seu segon a l'organització. També han desaparegut molts líders regionals d'Al-Qaida al món. Estan en una situació molt afeblida. Això no vol dir que no puguin tornar a aparèixer perquè és molt fàcil. El terrorisme és una guerra asimètrica. A Espanya ho sabem molt bé. És fàcil d'organitzar però no fàcil de mantenir, i jo crec que l'estructura de manteniment d'Al-Qaida que hi havia fins ara està enormement afectada.