En qüestió d'hores Mah-mud Ahmadinejad va desplegar força nuclear, boicot petrolier i anuncis de diàleg amb la comunitat internacional. Va ser una demostració de musculatura d'un règim amenaçat militarment per Israel i desafiat per la marina dels Estats Units, que ha reforçat la seva presència a la zona de l'estret d'Ormuz per evitar un bloqueig d'aquest pas vital en el transport marítim d'hidrocarburs.
En una cerimònia mediàtica perfectament programada, difosa ahir en directe per la televisió iraniana, el president Mahumud Ahmadinejad va introduir una barra de combustible nuclear de "fabricació local", enriquit al 20%, al cor del reactor d'una instal·lació de Teheran. L'Iran assegura que té 3.000 noves centrifugadores en marxa a la seva planta principal d'enriquiment d'urani a Natanz, al centre del país.
"L'era de les nacions agressores ja ha passat. Els poders arrogants no poden monopolitzar la tecnologia nuclear. Ens ho han volgut impedir amb sancions i resolucions, però han fracassat", clamava Ahmadinejad davant les famílies dels científics iranians assassinats els últims temps, segons el règim, a mans dels serveis secrets israelians i nord-americans.
Mentre exhibia un salt endavant en la potència del seu desafiament nuclear, Teheran amenaçava també de tallar les exportacions de petroli a la Unió Europea.
Boicot pretrolier: L'Iran es venja de les sancions europees
L'agència oficial IRNA va informar ahir que el ministeri d'Afers Estrangers iranià s'havia reunit amb els ambaixadors d'Espanya, Itàlia, Grècia, Portugal, França i Holanda per comunicar-los que es plantejaven tallar les exportacions de petroli a Europa. La UE ja va decidir prescindir del cru iranià a partir de l'1 de juliol però els rumors d'una aturada immediata van provocar ahir unes hores de confusió.
El ministeri d'Afers Estrangers espanyol va negar a primera hora de la tarda que el subministrament s'hagués interromput. Espanya importa més de 150.000 barrils diaris de petroli iranià, un 14% del seu consum total, i l'Aràbia Saudita ja s'ha ofert a compensar amb el seu cru la pèrdua de l'aprovisionament iranià. "No hi ha risc de desabastiment, però el cost econòmic d'un encariment del cru seria molt important", explicava fa uns dies Gonzalo Escribano, director del programa d'energia de l'Instituto Elcano de Madrid.
Brussel·les no va voler fer cap declaració ahir sobre la suposada amenaça del règim. Aurèlia Mañé, professora de política econòmica i experta en temes energètics, reconeix que "el problema a la Unió Europea seria per als països mediterranis perquè a Grècia només li faltaria que pugés el preu del petroli". "Seria sobretot un desastre per a la balança de pagaments, no tant per a la inflació", assegura Mañé.
Debilitat interna: Ahmadinejad i el seu govern envien missatges contradictoris
Les notícies contradictòries sobre el possible boicot petrolier contra Europa són un símptoma, segons els experts, de la debilitat interna d'Ahmadinejad. "Aquest caos no és gaire sorprenent. Reflecteix la fractura política que viu" el règim iranià, explicava a l'agència ReutersNic Brown, un investigador de la consultora Natixis.
En una mostra més de les contradiccions del missatge d'Ahmadinejad, el govern iranià oferia ahir a la Unió Europea reobrir les converses internacionals sobre el seu programa nuclear. La cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, va dir que valoraria amb calma la carta de Teheran, però no va dir ni una sola paraula de l'amenaça de boicot petrolier.
El cru és un dels pilars de la força del règim iranià. Des de principis d'any, Mahmud Ahmadinejad amenaça amb un tancament de l'estret d'Ormuz, un pas vital per on transiten el 80% de les exportacions de petroli dels països del Golf. En un primer moment, l'anunci va disparar el preu del cru fins al punt que els experts van especular que un bloqueig d'aquest pas estratègic suposaria l'encariment del petroli en un 50% en només qüestió de dies.
Potència nuclear: L'Iran assegura que ja pot enriquir urani a casa
El president Mahmud Ahmadinejad va ordenar ahir la construcció de quatre nous reactors nuclears, segons informava la televisió de l'estat. L'anunci de la fabricació pròpia de combustible nuclear, enriquit al 20%, suposa també un avenç en el seu programa atòmic. Però la retòrica desafiant del líder iranià tenia un doble missatge. L'amenaça exterior sempre és la millor recepta per enfortir un president com Ahmadinejad, qüestionat a l'interior del país i a la regió. L'escalada de tensió a l'estret d'Ormuz s'ha complicat amb l'entrada en joc d'Israel. El ministre de Defensa israelià, Ehud Barak, advoca per aturar el programa nuclear iranià abans no sigui "massa tard", mentre que el president dels Estats Units, Barak Obama, continua aferrant-se, com en els últims tres anys, al discurs de les sancions.
"L'Iran encara és lluny de poder desenvolupar la bomba nuclear -assegura Barah Mikail, expert en el Pròxim Orient de la Fundació FRIDE-, però no s'hauria de subestimar la seva capacitat en armament convencional".
L'Iran acusa Israel de portar a terme un programa de sabotatge contra la seva capacitat nuclear. Israel, per la seva banda, ha acusat aquesta setmana Teheran d'estar al darrere dels atemptats contra interessos israelians a Geòrgia, l'Índia i Tailàndia.
