Merkel s'enroca en ple any electoral

BERLÍN.La pressió sobre Itàlia, la tercera economia més gran de la zona euro, demostra que els inversors no tenen fe en la gestió de crisi de la Unió Europea. Les reunions dels ministres de finances a Brussel·les acaben de manera poc concloent, les agències de qualificació posen a la diana ara Portugal, ara Irlanda. Grècia no es pot espolsar el seu pesat estigma. I ja no es pot perdre més temps. La cancellera alemanya, Angela Merkel, tot just ha encertat a dir aquesta setmana que urgeix una ràpida solució al deute grec. ¿Però què està disposat a fer el país més ric de la Unió Europea?

La premsa alemanya insta ja amb rotunditat a aturar els pocs intents sistemàtics de rescat i a fer que els estats membres comparteixin responsabilitat amb els deutes a través de la introducció dels eurobons, un tabú fins ara perquè significa que les economies més fortes de l'eurozona assumeixin pagar interessos més alts dels que paguen actualment. Segons dades publicades el desembre passat pel diari Frankfurter Allgemeine , unificar bons als països de l'euro podria costar a Alemanya 17.000 milions d'euros cada any. Hi ha veus molt respectades com les de Peter Bofinger, membre del grup d'assessors del govern independents, que sostenen, però, que a mitjà termini els eurobons poden ser "el camí més barat" per solucionar la crisi. "Tranquil·litzaríem abans els mercats i l'eurozona es mantindria solvent si adoptem els eurobons", afirma Bofinger.

El govern de Merkel, però, continua ferm en el seu rebuig al deute europeu. "Hi estem en contra", va confirmar abans d'ahir el portaveu de la cancellera, Steffen Seibert. Berlín sosté que compartir taxes d'interessos disminueix la pressió sobre la disciplina pressupostària i "contradiu l'estructura bàsica de la unió monetària europea".

En un any amb set eleccions regionals a Alemanya, a Merkel li serà més difícil explicar que la introducció dels eurobons significaria que els contribuents alemanys s'hagin de responsabilitzar dels deutes d'altres països. I això implicaria una violació de la clàusula del Tractat de Maastricht, segons la qual cap estat ha de respondre pels deutes d'un altre. Alguns experts objecten, amb tot, que aquesta infracció ja es produeix ara, ja que amb el paquet de rescat i les ajudes mútues -declarats oficialment com a crèdits- aquesta responsabilitat ja existeix i és reemborsada.

La mà dura de Schäuble

El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, exigeix més integració política i fiscal abans d'introduir eventualment els eurobons. També la reclama el Banc Central Europeu, que entén que s'acabaran implantant, per bé que concedeix que ara no són cap solució als problemes estructurals d'Europa. "Optar pels eurobons seria un error perquè significaria que els diferents estats no es farien mai més càrrec dels seus pagarés i que tampoc haurien de témer cap conseqüència en forma d'alts interessos per la seva política pressupostària poc sòlida", va reblar abans d'ahir Schäuble. "Amb això -va afegir- faríem de tot menys reforçar la unió monetària europea. Els estats necessiten un incentiu que impulsi economies sòlides. En això consisteixen avui els interessos alts que un paga quan s'endeuta fortament".

Però la premsa alemanya ja aposta pels eurobons. "Frenarien el circ ambulant dels especuladors i seria una oportunitat per restablir la primacia dels governs sobre els mercats", opina el Tageszeitung . "No n'hi ha prou demanant austeritat o incrementant el fons de rescat. Si la pressió augmenta a Itàlia, Europa haurà de trencar un tabú: fer un fons comú de préstecs i deutes amb els eurobons", conclou l'edició alemanya del Financial Times .