Més antenes però més ciutats sense cobertura

BARCELONAEl Butlletí Oficial de la Província Barcelona no enganya: l'Ajuntament de Barcelona està tramitant noves peticions d'instal·lacions d'antenes de telefonia mòbil, oficialment al ritme habitual però "amb normalitat" -és a dir, amb menys oposició veïnal organitzada-, perquè la capital del mòbil deixi de tenir zones fosques de mala connectivitat a la Vall d'Hebron, la Zona Franca, el Carmel, la Via Júlia, la Bonanova, el Gòtic, la Sagrada Família o Montjuïc. "En un any la cobertura serà radicalment diferent", assegura Joan Solé, degà el Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

La Generalitat, l'Ajuntament, els col·legis professionals i els operadors de telefonia treballen des de fa mesos de manera conjunta per superar l'assignatura pendent d'una ciutat que en els pròxims set anys ha de ser Mobile World Capital i que vol aprofitar l'excusa del congrés anual de telefonia per posar-se al dia. Hi ha molts fronts oberts en la millora de les telecomunicacions a Barcelona, però aquest 2012 hi haurà concrecions. "Les operadores ens diuen que a finals del 2012 Barcelona estarà cablejada en fibra òptica al 100%", apunta Jesús Enguix, responsable de l'oficina tècnica del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). L'Ajuntament de Barcelona té previst modificar l'ordenança també dins d'aquest 2012 per introduir més xarxa, i fonts municipals asseguren que aquest desplegament "permetrà reduir l'impacte visual de les antenes i minimitzar-ne les potències amb sistemes més petits d'emissió". Mentrestant, com a mesura excepcional per al Mobile World Congress 2012, els quatre operadors, l'Ajuntament, la Fira i l'organització han creat un equip perquè quedin cobertes les àrees d'impacte de la trobada amb 15 instal·lacions provisionals de reforç.

Evolució crítica als municipis

A la resta de Catalunya, el panorama de la connectivitat només compta amb les dades últimes que la COETTC va publicar al mes de juliol, en el sisè estudi consecutiu anual que retrata els punts del territori amb problemes de cobertura. I les xifres obtingudes, per exemple, en els últims quatre anys no conviden a l'optimisme: el 2008 hi havia 14 ciutats amb carències greus o molt greus de connexió i el 2009 es millorava el registre fins als 13 municipis. Però el 2010 s'iniciava una remuntada espectacular que es confirmava el 2011 (29 i 44 poblacions afectades, respectivament). Menys velocitat a internet i converses que es tallen, sobretot al migdia i a última hora de la tarda, són el pa de cada dia en aquests municipis que tenen un nombre insuficient d'antenes i que veuen com han augmentat els serveis oferts per mòbil i la població.

La llista negra és llarga, perquè també hi ha ajuntaments que es neguen per sistema a acceptar noves antenes en nuclis urbans, com Blanes, Calafell, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Tossa i Vilanova i la Geltrú. "S'ha de mesurar la necessitat social i la resistència cívica", apunta Enguix des del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions. Tampoc s'han espavilat o directament han alentit el desplegament d'antenes municipis com Arenys de Mar, Barberà del Vallès, Palafolls, Sant Quirze, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi, Viladecans, Badalona i Cerdanyola, i des del 2011 tenen problemes per primer cop poblacions com Cadaqués, Cardedeu, Llançà, Malgrat, Matadepera, Mollerussa, Montgat, Pals, Pineda de Mar, Sant Celoni i Santa Coloma de Gramenet.