Nova YorkQuan el terra i els vidres de les finestres dels edificis van trontollar el 23 d'agost passat com a conseqüència de l'inèdit terratrèmol que va viure Nova York, molts van pensar que es tractava d'un altre atemptat. Els atacs de l'11-S van canviar la ciutat i els Estats Units. Un malson real de 102 minuts que va acabar amb la vida de gairebé 3.000 persones i va esmicolar en mil bocins la idea de la invulnerabilitat del país. Un cop més, la nit de dijous, una nova amenaça terrorista "creïble i específica" va recordar als novaiorquesos que viuen sota el risc d'atacs.
La notícia va arribar tres dies abans del desè aniversari dels atemptats de l'11-S. "No volem que Al-Qaida o cap altra organització ens prengui les llibertats sense disparar cap tret", va dir l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, que va demanar als seus conciutadans que segueixin amb la seva vida quotidiana i va dir que ell mateix continuaria agafant el metro cada matí. Tot i així, tant Bloomberg com el president dels Estats Units, Barack Obama, han demanat reforçar la seguretat. La policia farà més controls de maletes i motxilles al metro, hi haurà més gossos ensinistrats per a la detecció de bombes als carrers i s'incrementarà la retirada de vehicles mal aparcats. A més, es faran més registres policials d'automòbils i camions als carrers i ponts d'entrada de la ciutat.
El portaveu del departament de Seguretat Nacional, Matthew Chandler, va advertir d'una amenaça "no confirmada" d'atac no només a Nova York sinó també a la capital del país, Washington. "Ens estem prenent molt seriosament les amenaces. Demanem als ciutadans que vigilin tot el cap de setmana", va explicar Chandler. Segons diverses cadenes nord-americanes que citen fonts oficials, almenys tres sospitosos amb llaços amb Al-Qaida -un d'ells nord-americà- haurien entrat al país fa un mes amb la intenció de perpetrar un atemptat amb cotxe bomba.
Els agents secrets van obtenir la primera pista sobre aquesta amenaça després de revisar els documents que es van requisar a la casa del Pakistan on va ser assassinat el líder d'Al-Qaida, Ossama bin Laden.
L'11 de setembre: crucial
Aquell dia del 2001 la ciutat va canviar i, amb ella, els seus habitants. Els novaiorquesos són més cauts però sense caure en una histèria col·lectiva per la seguretat. Ja no sorprèn a ningú veure policies amb rifles d'assalt o metralladores a Times Square i a l'estació de trens Grand Central. Els cartells de "If you see something, say something" [Si veu alguna cosa, digui alguna cosa] són una peça més del mobiliari urbà del metro de Nova York i la gent es pren molt seriosament les amenaces terroristes.
Les Torres Bessones es van acabar de construir el 1973 i en menys de 30 anys es van convertir en un símbol, uns edificis essencials en l' skyline de Nova York. El World Trade Center s'està reconstruint però a la zona continua havent-hi un profund sentiment de pèrdua. Una pèrdua que quedarà gravada per sempre en les dues empremtes de les torres del Memorial de l'11-S, que aquest diumenge obrirà les portes per primer cop. Cada novaiorquès va experimentar una pèrdua diferent: la d'un familiar o amic, la de l'esperança o la de la sensació de seguretat.
Necessitat de girar full
Nova York és cosmopolita, oberta, frenètica i sempre mira cap endavant, amb molt poc temps per reflexionar sobre el passat. Això fa que molts dels ciutadans assegurin, quan se'ls pregunta, que l'essència de la ciutat no ha canviat. "Les coses van tornar a la normalitat bastant ràpid. Potser és resistència, potser és insensibilitat, però la gent volia girar full", afirma l'escriptor Jeffrey Toobin a la revista New Yorker .
Un exemple de l'esperit de la ciutat és el festival cinematogràfic Tribeca, fundat per l'actor Robert De Niro poc després dels atemptats. L'objectiu era incentivar l'economia i revitalitzar la cultura de l'afectat sud de Manhattan tan aviat com fos possible. Una obsessió que en certa manera era la de la majoria de ciutadans, commocionats per l'horrible experiència viscuda. Deu anys després, aquesta àrea s'ha transformat de manera significativa fins a convertir-se en una de les zones residencials que més han crescut des de l'any 2000. Segons l'últim cens, publicat aquest any, la part baixa de l'illa, amb gairebé 53.000 habitants, ha doblat la seva població en l'última dècada.
Por i tolerància
Deu anys després, una enquesta de la policia de Nova York afirma que més d'un 50% dels novaiorquesos tenen por del nous atacs terroristes i hi pensen "en tot moment". A més, un 25% sospiten dels musulmans en general. Sospites que han fet créixer la discriminació contra els musulmans entre els ciutadans. L'any passat es van fer diverses manifestacions en contra de la construcció d'un centre islàmic i una mesquita a prop de la Zona Zero. Una reacció contra la tolerància inusual de la ciutat més cosmopolita del món, que encara no ha cicatritzat del tot les ferides d'un atac brutal.
