CRISI DEL DEUTE
Crònica 11/08/2011

Nova jornada negra a les borses

El daltabaix a les borses europees es va repetir ahir, amb caigudes per sobre del 5% en el cas de l'Íbex-35 i dels parquets alemany i francès, en una nova jornada marcada per la volatilitat i les pors.

Elena Freixa
3 min
La borsa alemanya encadena dues sessions seguides perdent més d'un 5% En les últimes setmanes, les jornades borsàries als mercats europeus repeteixen el mateix comportament,  que consisteix en un repunt rellevant a l'obertura, que a mitja sessió ja es converteix en pèrdues, per acabar sucumbint  al que dicta l'índex Dow Jones de la Borsa de Nova York.

Barcelona.La por viu instal·lada als parquets europeus des de fa setmanes. L'espurna va saltar ahir a Europa amb el rumor creixent, tot i que després desmentit, d'una possible revisió a la baixa de la qualificació del deute francès. L'obertura en negatiu de Wall Street, que va tancar amb una caiguda d'un 4,62%, va fer la resta per convertir en negativa una jornada que havia tornat a començar marcada per l'alta volatilitat.

Després del dilluns negre viscut amb la rebaixa del deute dels EUA per part de Standard &Poor's, la mera sospita ahir que la situació es podia repetir a Europa va ser suficient per enfonsar la borsa francesa i, sobretot, la banca. Els títols de Société Générale van caure un 14,74%. De retruc, França va arrossegar als números vermells els principals parquets d'Europa.

L'Íbex-35 va tancar la jornada amb un nou mínim anual, ja que la cotització de l'índex espanyol va quedar per sota de la cota dels 8.000 punts. La davallada del selectiu, en un 5,49%, és la pitjor des que es va anunciar el primer rescat de Grècia el maig del 2010, segons va informar ahir Efe. Frankfurt i París van registrar caigudes similars, superiors al 5% als seus parquets.

El desmentiment que va publicar l'agència de qualificació Fitch, que va negar que es plantegés treure la triple A a França, i les declaracions en el mateix sentit del ministre d'Economia no van aturar el desastre. Tampoc ho va aconseguir el primer ministre, Nicolas Sarkozy, que va interrompre temporalment les vacances per prometre noves mesures de contenció del dèficit abans de final de mes.

L'entrada en joc de la Borsa de Nova York va afegir més llenya al foc. L'efecte calmant que va produir dimarts l'anunci de la Reserva Federal (Fed) de mantenir el preu del diner a mínims per afavorir el creixement va quedar enrere i van tornar les pèrdues. A l'hora del tancament, a més, es va fer públic el dèficit dels Estats Units el 31 de juliol, que supera el bilió de dòlars en els últims deu mesos (acumulat de l'exercici fiscal 2011). Tot i que la xifra és gairebé un 6% inferior a la de fa un any, al ritme actual el país acabarà superant l'1,29 bilions de dèficit del 2010, segons els analistes.

Europa, a les ordres del BCE

Davant d'uns mercats exaltats, els països europeus van prendre bona nota ahir dels advertiments que els arriben des del Banc Central Europeu (BCE), que abans-d'ahir insistia que calia convèncer que s'estava actuant per corregir els desequilibris pressupostaris i evitar que s'estengui la por d'una segona recessió. El president del BCE, Jean- Claude Trichet, va ser tan clar en reiterar la confiança en els símptomes de recuperació a Europa com en exigir als països que accelerin mesures.

França va començar ahir a donar mostres d'aquests moviments amb la interrupció de les vacances de Sarkozy, i Itàlia també va seguir-la. El govern italià es va reunir ahir d'urgència amb els agents socials per constituir una mesa on articular reformes en l'àmbit laboral i de les infraestructures i privatitzacions al sector públic. A més a més, l'executiu va anunciar que té previst aprovar per decret entre el 16 i el 18 d'agost l'avançament un any (el 2013) dels objectius de reducció del dèficit, segons explicaven ahir diversos mitjans italians.

Al govern espanyol, cap moviment ahir. El president, José Luis Rodríguez Zapatero, continuava ahir les vacances un cop acabats dilluns els contactes telefònics amb Obama i els líders europeus com Sarkozy i la cancellera Merkel, previsiblement per adquirir compromisos unitaris d'acció que relaxin de manera definitiva les tensions dels mercats sobre les economies comunitàries.

stats