Tensió pel programa nuclear
Crònica 10/02/2012

L'estratègia sobre l'Iran divideix Israel i els EUA

Tel Aviv aposta per un atac preventiu i Washington opta per endurir les sancions

Mark Landler / David E. Sanger / The New York Times
3 min
Homes favorables al règim en una missa recent del líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, a Teheran.

WashingtonAl mig d'una tensió creixent al voltant de si Israel durà a terme un atac militar contra el programa nuclear iranià, els Estats Units i Israel continuen en desacord al voltant d'una qüestió fonamental: si les instal·lacions nuclears iranianes estan a punt de tornar-se impenetrables.

El ministre de Defensa israelià, Ehud Barak, va encunyar la frase "zona d'immunitat" per definir les circumstàncies sota les quals Israel consideraria que ja no pot demorar un atac, perquè la producció d'una possible bomba seria invulnerable a qualsevol ofensiva. Però l'avaluació de quan arribarà aquest moment ha encès un debat intens amb l'administració Obama, fonts de la qual afirmen que hi ha altres maneres de fer vulnerable l'Iran.

Membres del govern israelià, inclòs el ministre d'Exteriors i líder del Mossad, han viatjat a Washington les últimes setmanes per argumentar que el punt de no-retorn s'està apropant, i de pressa. Membres del govern dels EUA també han anat a Jerusalem per defensar que Israel i Occident tenen més temps, i que haurien d'usar sancions i accions encobertes per dissuadir els plans iranians. Els nord-americans han aprofitat les visites per comprovar la seva sospita que un atac israelià podria arribar aviat, fins i tot a la primavera, segons una font propera a les converses.

El president nord-americà Barack Obama va intentar calmar els arguments a favor de l'acció militar en una trucada, el mes passat, al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Els dos mandataris han tingut una relació sovint conflictiva sobre la diplomàcia al Pròxim Orient, però fonts diplomàtiques dels EUA estan convençudes, després d'aquell intercanvi, que Netanyahu està disposat a donar una oportunitat a les últimes sancions per infligir prou mal en el lideratge iranià per forçar-lo a tornar a la taula de negociacions, o a acabar decidint que pel programa nuclear val la pena pagar el preu de les sancions.

La divisa de l'Iran s'ha desplomat, fan notar; el seu petroli s'està apilant en tancs d'emmagatzematge perquè no poden trobar compradors, i hi ha proves creixents de fissures entre els líders del país.

Estratègies divergents

El nucli de l'argument israelià és que, un cop els iranians aconsegueixin tenir instal·lacions protegides d'atacs militars, "tant li farà si triguen sis mesos, un any o cinc anys" a fabricar una arma nuclear, diu una font del govern. La visió dels nord-americans és molt diferent. "Hi ha moltes altres opcions", diu una font del govern que ha estat en les converses, per aturar el camí de l'Iran cap a una arma nuclear completa, com ara tallar els seus ingressos provinents del petroli.

Funcionaris de l'administració veuen en les últimes sancions la possibilitat d'infligir suficient dolor a les autoritats iranianes per tornar a les negociacions o, fins i tot, per prendre la decisió que el programa nuclear no val tant la pena davant del preu que estan pagant.

Després d'un període de dubte sobre les intencions d'Israel a finals de l'any passat, funcionaris de l'administració consideren que la comunicació entre les parts ha millorat. Segons ells, Obama ho va reflectir, diumenge passat, en una entrevista amb la cadena NBC News, en declarar que no creu que Israel hagi pres encara una decisió sobre com actuar.

La "zona d'immunitat" no és la primera frase que s'han inventat els israelians per suggerir una data límit per a un atac. Al final de l'administració Bush van dir que no podien permetre que l'Iran sobrepassés un "punt de no-retorn". La teoria de Barak, però, ha guanyat molta atenció en setmanes recents, tot complicant un debat carregat de llenguatge bel·licós –a Israel, a l'Iran i entre els republicans en la cursa presidencial nord-americana, en què Mitt Romney i altres candidats han donat suport total a Israel en qualsevol confrontació militar amb l'Iran.

Les disputes entre els EUA i Israel són inevitables, segons els experts. Les conseqüències d'un Iran nuclearitzat són radicalment diferents per a un superpoder distant que per a un veí l'existència del qual els líders a Teheran prometen que eradicaran.

El proper mes, Netanyahu té previst visitar Washington per contactar amb el Comitè d'Afers Públics Americano-israelià (AIPAC), un poderós lobi proisraelià amb qui ha parlat de manera contínua de "l'amenaça existencial" de l'Iran. La Casa Blanca no ha anunciat, però, si Netanyahu es reunirà amb Obama, tot i que les fonts governamentals asseguren que és probable.

Les mateixes fonts expliquen que la fricció entre els EUA i Israel pels assentaments de jueus a Cisjordània, no ha afectat negativament els diàlegs sobre l'Iran.

Els funcionaris del govern també han percebut una distinció en els discursos de Barak i Netanyahu, qui no es mostra públicament a favor de la frase "zona d'immunitat". Aquesta setmana Netanyahu ha declarat que, davant l'assumpte de l'Iran, els funcionaris haurien de "callar". "Crec que és un bon consell", opina la font nord-americana.

stats