"Perquè em dóna la gana"

Barcelona.Tot es va començar a torçar al matí, ben d'hora. Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió, va revelar en una entrevista a TVE que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, també democristiana, havia votat no a la consulta independentista de Barcelona. Poques hores després, el mateix Duran, que es va valer d'un viatge a Alemanya per justificar no acudir a les urnes el 10-A i que va rebutjar fer-ho anticipadament, va posar més llenya al foc. Preguntat en roda de premsa sobre per què havia fet públic el vot d'Ortega, Duran va respondre taxatiu: "Perquè em dóna la gana". Després va matisar que tenia el permís de la vicepresidenta per dir quina opinió havia expressat al 10-A i va afegir: "Tothom sap què pensa Ortega sobre la independència de Catalunya, així que el sentit del seu vot no ha de suposar cap sorpresa".

Davant les declaracions de Duran, el focus es va situar sobre Ortega. El seu entorn, però, es va afanyar a refredar l'incendi. "La vicepresidenta no farà cap comentari sobre aquest tema, i no vol ni confirmar ni desmentir el sentit del seu vot", van assegurar fonts properes a Ortega. El seu vot va ser un dels més inesperats de la jornada de diumenge, ja que Duran havia defensat a ultrança l'abstenció amb l'argument que consultes com la de Barcelona generaven "divisió i frustració". La vicepresidenta va votar, segons el seu entorn, per "responsabilitat i convenciment", però aquesta pretesa autonomia envers els designis del líder democristià va durar-li unes poques hores. Les mateixes que va tardar Duran a revelar el sentit del vot i exhibir autoritat.

La consulta cou a nivell intern

L'episodi d'ahir és significatiu, i més tenint en compte que Unió és el partit en què més incomoditat ha generat l'eclosió del debat del dret a decidir. Els democristians han exhibit totes les opcions envers la consulta: l'abstenció -propugnada per Duran i seguida per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i, en el seu dia a Lleida, pel secretari general, Josep Maria Pelegrí-, el vot negatiu -només ha transcendit el de Joana Ortega- i el vot afirmatiu, encarnat pel sector sobiranista del partit. Un bàndol que va aprofitar la consulta per treure el cap després d'uns mesos desconcertat.

Aquest desconcert prové de dos motius principals: d'una banda, la insistència de Duran a centrar el discurs en "resoldre els problemes reals de la gent" i avortar qualsevol debat intern sobre l'horitzó nacional català, i de l'altra el "desmantellament" -segons alguns membres del partit- que ha patit el sector sobiranista després de les eleccions. El principal cop rebut: ubicar Antoni Castellà, cap visible dels sobiranistes i que era ben vist per rellevar algun dia Duran, a la secretaria d'Universitats i rellevar-lo com a secretari d'organització. Un pas endavant en la trajectòria de Castellà com a gestor públic en un àmbit que ja tractava al Parlament quan CiU era a l'oposició, però un pas enrere en el seu pes específic al partit.

Aquest "desmantellament", apunten algunes fonts, també inclouria els moviments que ha fet la direcció del partit a Girona per apartar alguns dirigents sobiranistes. Un exemple en seria Albert Riera, que havia de fer tàndem amb Carles Puigdemont (CDC) en la llista per Girona, però que va renunciar a la seva plaça, segons apunten fonts properes a Riera, a causa de les pressions de la cúpula del partit a través de la diputada gironina Elena Ribera per situar-hi un dirigent "moderat". El suport del regidor a les consultes independentistes va irritar Duran.

A tot plegat cal sumar-hi que les joventuts, abans bel·ligerants amb els postulats d'entesa amb Espanya de Duran, ara mantenen bona sintonia amb el líder del partit i han aparcat el discurs sobiranista del qual havien fet bandera des de l'època en que les liderava Castellà. I, al fons de tot, una veu emergent: la de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que la setmana passada va defensar sense eufemismes el dret a decidir.