Polèmica pel cost de la boda reial britànica en època de retallades

Corresponsal a LondresEn els casaments al Regne Unit, la tradició és que el pare de la núvia pagui les noces. Per definició, la monarquia britànica és tradició. Però hi ha normes i hi ha excepcions, i en el casament reial del príncep Guillem amb la seva promesa, Kate Middleton, s'enviarà la factura al contribuent.

Tant el príncep Guillem com Kate, que ara vol que li diguin Catherine, han dit que volen un casament solemne però d'acord amb els temps que corren. Amb això no volen dir que es vestiràn amb texans i aniran a signar a l'ajuntament de Westminster. L'ocasió serà marcada amb ostentació i cerimònia, però volen fer entendre que es controlaran les despeses en un moment en què el país passa per una de les crisis econòmiques més dures de la història.

Grans despeses en seguretat

El problema és que ningú sap exactament quan costarà la festa, però estem parlant de milions d'euros. D'una banda hi ha les despeses directes, sobretot pel que fa al tema de la seguretat. La policia -que en aquests moments fa front a les seves retallades en personal i pensions- no només haurà de garantir el benestar dels nuvis, la família reial i els convidats VIP, sinó que també haurà de controlar els milers de persones als carrers de Londres, arribats d'arreu del món, que intentaran seguir els procediments i voldran seguir la ruta dels acabats de casar. Un alt càrrec d'Scotland Yard ha avisat que tal com estan les coses, el seus comptes ja van prou justos.

S'espera que tant la reina com el príncep de Gal·les paguin la seva part de les despeses pel que fa a la pompa i a les festes privades, però s'assumeix que la majoria de costos de la factura recaurà en el públic. Jenny Jones, membre del partit dels Verds, ha assegurat que "tant se val la bellesa del casament, en aquests moments d'austeritat no es pot esperar que el contribuent es gasti una fortuna pagant la cerimònia". De manera menys diplomàtica, un funcionari que vol romandre en l'anonimat va comentar en un blog a internet: "Exactament, quin departament volen retallar per pagar el convit?"

Una altra complicació són les despeses indirectes. Perquè el dia fos recordat, el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, va decidir que tothom hauria de fer festa el gran dia. Però com que el dilluns de Pasqua cau en 25 d'abril i el casament és el divendres 29 del mateix mes, això vol dir que en aquella setmana només hi haurà 3 dies laborables. Segons la CBI (Confederació de la Indústria Britànica), entre la pèrdua de productivitat i les pagues extres, tot plegat costarà a l'economia britànica uns 6.000 milions d'euros. Certament, el casament també generarà riquesa, des del merxandatge i la indústria dels souvenirs fins a l'increment en el turisme al país. Però de moment, encara s'ha de veure si al final quadraran els comptes.