BarcelonaUn altre pas. I, sobretot, un pas coherent amb els de les darreres setmanes. Jordi Pujol ha votat sí . Ho ha fet de forma discreta i en una consulta, la del 10 d'abril a Barcelona sobre la independència, que té forta significació però no és vinculant. El seu gest és, en qualsevol cas, potent, i alhora pot tenir un efecte d'arrossegament que ahir ningú s'atrevia a quantificar però tampoc a menysprear. Ell és el primer president de la Generalitat -ho va ser entre el 1980 i el 2003- que vota sí a defensar que la nació catalana es converteixi en un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea.
El viratge de Pujol, que al llarg de 60 anys fent política ha defensat l'encaix català a Espanya des del respecte a la personalitat i els signes d'identitat de Catalunya, s'ha fet evident des que CiU ha recuperat el Govern. En un moment en què la federació se centra en la recuperació econòmica i que la influència i el protagonisme de Josep A. Duran i Lleida -que ahir va insistir que no votarà el 10-A i es limita a "respectar" la decisió de Pujol- és gran, el fundador de CDC assumeix el rol de llebre d'Artur Mas en l'agenda nacional. Al gener ja va avalar a través del Centre d'Estudis la via independentista, i dimarts hi va tornar a la Pompeu Fabra.
En la conferència, en què va llegir un text molt mesurat, va passar de puntetes sobre el tema de la consulta. Ahir ja no ho va fer i en una entrevista a Catalunya Ràdio va explicar que al matí havia votat anticipadament davant de fedataris del 10-A que, fins i tot, li van fer entrega de la xapa de Jo ja he votat que duia.
La decisió de Pujol no va sorprendre a ningú, ni tampoc al seu partit. De fet, ell ja va "comunicar" fa uns dies a Mas, que es debat sobre quina és la forma més adequada d'exercir el seu vot el dia 10 o abans, que votaria. La cúpula de CDC ni vol ni es pot desentendre de la consulta, però segueix tenint seriosos dubtes sobre l'èxit que tindrà i l'oportunitat del moment.
Els organitzadors de la consulta es van felicitar del gest de l'expresident, que pot tenir un efecte mobilitzador. Al contrari que Duran, que històricament havia tingut molta sintonia amb Pujol. "Accepto la seva postura perquè té dret a rectificar els seus plantejaments anteriors; però jo segueixo defensant l'estat confederal", va sostenir el líder d'Unió. Pujol no: "Una confederació és tan difícil d'obtenir com la independència", havia dit a la ràdio. Ell ja forma part del front del sí .
