PROFESSOR DE FINANCES D'ESADELa cimera m'ha deixat amb un regust agredolç. Europa avança, però molt a poc a poc. Les mesures acordades no són contundents: és cert que hi haurà una certa unificació fiscal que és necessària, però serà suficient?
El pacte es ratificarà al març, però el problema és que fins aleshores queda una eternitat. Al primer trimestre del 2012 poden passar moltes coses. Anem progressant però a una velocitat massa lenta.
En els acords he trobat a faltar un compromís ferm del Banc Central Europeu per ajudar aquells països que tinguin problemes per col·locar deute i també l'establiment d'un horitzó per tenir els eurobons. És possible que Alemanya hagi exigit que no s'aprovi res d'això fins que tots els països hagin signat els acords i s'hagin compromès a complir-los. Esperem que aleshores sí que Alemanya accepti els eurobons i més col·laboració del BCE.
Una cosa positiva és que ja no sigui necessària la unanimitat per aprovar les normes europees, sinó que sigui suficient amb el 85% dels països. Actualment, un únic país pot tenir massa força en una negociació en què estan implicats 27 estats diferents.
També és positiu que s'accepti que l'FMI pugui ajudar els països de l'euro. Recordem que quan Grècia va fer fallida a Europa es deia que l'FMI no hi pintava res.
