Rajoy va prometre suprimir patrimoni

BARCELONA.Mariano Rajoy no només ha renegat públicament de l'impost de patrimoni que al setembre va recuperar l'encara president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, després d'haver-lo suprimit el 2008. En el seu moment, el líder popular va assegurar de forma vaporosa que si l'economia l'hi permetia tenia intenció de suprimir-lo al llarg de l'any que ve. Ho va dir amb la boca petita, i durant la campanya electoral no va acabar d'aclarir si ho farà o no. Però en petit comitè, reunit amb alguns dels principals empresaris de Barcelona i Madrid, el guanyador de les eleccions es va comprometre a fer marxa enrere i suprimir l'impost.

El 15 de setembre faltaven dos mesos per a les generals. Rajoy se sabia guanyador, s'intuïa la majoria absoluta del PP i el lobi Pont Aeri -que organitza Enrique Lacalle i que aplega influents personalitats i grans empresaris que volen estrènyer la relació entre Catalunya i Espanya- el va citar a sopar a casa de Javier Godó, a la zona alta de Barcelona. Allà, el líder de PP es va comprometre a derogar l'impost de patrimoni si acabava guanyant les eleccions, segons han confirmat a l'ARA diversos convidats a l'àpat.

Durant la trobada, Rajoy va abordar tant la situació política com el moment econòmic, amb Espanya de nou en el punt de mira de la crisi del deute. El futur president va evitar trepitjar ulls de poll i el compromís més ferm que va adquirir va ser deixar sense efecte la nova entrada en vigor de l'impost que grava les grans fortunes.

Impost per a rics

Ara alguns dels assistents al sopar consultats per l'ARA esperen que el líder del PP no s'arronsi i que renunciar als ingressos que en principi ha de generar aquest tribut no sigui un problema insalvable. La previsió de l'Estat és recaptar uns 1.000 milions d'euros amb l'impost de patrimoni, la meitat que el 2007, l'últim any en què es va recaptar. Aquesta davallada s'explica per la crisi econòmica, que ha rebaixat el patrimoni de molts ciutadans, i especialment perquè l'impost només afectarà les persones que tinguin més de 700.000 euros en patrimoni (o més d'un milió si s'hi sumen els 300.000 euros de deducció per habitatge).

L'objectiu de Zapatero quan va decidir reimplantar aquest tribut era precisament crear un impost per a rics que ajudés a compensar el descens dels ingressos que ha patit l'Estat. De fet, la majoria d'experts dubten que Rajoy s'atreveixi a suprimir aquest impost amb la dèbil situació econòmica i les dificultats que té Espanya per reduir el dèficit. Però el compromís de Rajoy davant dels empresaris va existir.

Catalunya, a l'espera

La Generalitat, que seria la que es quedaria la recaptació d'aquest impost perquè està cedit a les autonomies, està a l'espera del que anunciï oficialment Rajoy. A diferència de comunitats com Madrid o el País València (que ja han dit que en bonificaran el 100% i que, per tant, no el cobraran), Artur Mas va explicar la setmana passada que aplicarà l'impost si el govern espanyol el manté.

Quan es resolgui aquest dubte, la segona gran incògnita que quedarà per resoldre és quins contribuents catalans l'hauran de pagar. Tot i que l'Estat va establir l'exempció en els 700.000 euros, el que mana és la legislació autonòmica. I a Catalunya l'exempció està actualment en els 108.000 euros, segons dicta una llei redactada el 2002.

El departament d'Economia ha redactat un informe en què analitza tres escenaris: que la Generalitat mantingui l'exempció en 108.000 euros, que l'apugi fins als 700.000 euros que marca l'Estat o que la deixi en un nivell mitjà. Una vegada redactat aquest informe, la decisió serà "política", segons va explicar ahir una portaveu de la conselleria.

El 21 de novembre, l'endemà de les generals, Mas va abordar el tema davant la Comissió Executiva de CiU. En presència dels alts dirigents de la federació, i també del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el president va explicar que Catalunya apujaria el mínim exempt, però no va concretar en quina quantitat el deixaria.