MIRÓ VIST PER ELL MATEIX
Crònica 09/10/2011

Revolta interior

A.r. / C.s.
3 min
Revolta interior

Joan Miró tenia fama de silenciós, però al llarg dels seus 90 anys de vida va oferir moltes entrevistes, i també va mantenir una àmplia correspondència amb els seus amics d'arreu. Aquest important fons documental del que pensava de primera mà s'ha anant recollint en catàlegs i articles. Hi ha, però, tres llibres cabdals per entendre l'univers Miró: les converses que va tenir el 1975 amb el periodista francès Georges Raillard (que l'editor Lleonard Muntaner va traduir al català el 2009 amb el títol El color dels meus somnis ); el recull Joan Miró. Escritos y conversaciones, que va editar Margit Rowell el 1986 i que, 16 anys més tard, van publicar en castellà l'IVAM i el Col·legi d'Aparelladors de València, i l 'Epistolari català (1911-1945) , que van publicar el 2009 la Fundació Miró i l'Editorial Barcino amb la col·laboració de la Fundació Carulla. Són les tres principals fonts d'aquestes cites amb les quals volem explicar el pensament i l'obra de Miró. Vist per ell mateix.

Persona

La consciència d'un home turmentat de caràcter afable

"Sóc pessimista: sempre penso que tot acabarà malament. Si hi ha alguna cosa humorística en la meva pintura, no l'he buscada conscientment. Aquest humor prové potser del fet que sento necessitat de fugir del costat tràgic del meu temperament. És una reacció, però és involuntari" [1959].

"Crec en les forces que m'espitgen obscurament. Crec en l'astrologia. Sóc un taure amb ascendent escorpí. Potser és això el que fa que en molts dels meus quadres es puguin veure boles, cercles que són l'evocació dels planetes que ens regeixen" [1968].

Art

Reflexions sobre l'art i la pròpia obra al llarg dels anys

"Després de la contemporània alliberació de les arts veurem sorgir artistes sense cap bandera amb les cordes del seu esperit vibrant en distintes músiques" [1917].

"Sota la capa de l'art s'amaguen, sovint, les més abjectes impotències. A mi em trasbalsa molt més un fet humà que tots els museus. I només comprenc els homes de dues menes: els que tenen ànima i els que no en tenen" [1926].

"M'esforço per arribar a un màxim de claredat, d'agressivitat plàstica, és a dir, de provocar primer una sensació física, per arribar després a l'ànima" [1933].

"No hi fa res si el quadre es destrueix. L'art pot morir, que el que compta és que hagi escampat gèrmens en la terra" [1959].

"El que m'interessa és una revolució permanent, que no hi hagi res de segur, que sempre hi hagi una cosa que ho capgiri. Cada dia m'ho replantejo tot. [...] El virtuosisme i la representació em fan esgarrifar". [Sobre la retrospectiva del Grand Palais el 1974]: " Em vaig dir que havia estat honest i sincer. I no una puta, com molts pintors" [1977].

Cultura popular

Sempre la reivindicació de les coses petites i humils

"El plat de les sopes d'un pagès, m'agrada més això que els plats ridículament rics de la gent rica. L'art popular m'ha commogut sempre. No hi ha trucs ni enganys. Va directament a la seva fi" [1977].

Inspiració i taller

Un procés interior fruit de l'impuls que després ordena

"Treballo en un estat de passió, de rauxa. Quan començo una tela, obeeixo un impuls físic, una necessitat de llançar-me; és com una descàrrega física [...]. Considero el meu taller com un hort. Aquí, carxofes. Allà, patates. Perquè els fruits creixin s'han de tallar les fulles. I en un moment donat, s'ha de podar. Treballo com un jardiner, com un vinyater. Les coses vénen a poc a poc" [1959].

"Si se m'acut una idea, faig un petit esbós amb qualsevol cosa, a qualsevol lloc. I a mesura que passa el temps, va fermentant en la meva ment i un bon dia es converteixen en quadre" [1977].

Vellesa

Vitalitat i esperit lliure fins a l'últim moment

"Com més vell em faig, més viva és la tensió, més boig em torno, o agressiu, o rabiüt, com vulgueu" [1977].

stats