EL DEBAT AUTONÒMIC
Crònica 25/07/2011

Setge autonòmic

Joan Rusiñol
3 min
Setge autonòmic

MadridRajoy va deixar les coses clares a la convenció autonòmica que el PP va fer al març a Palma: després de les eleccions del 22-M, volia les comunitats autònomes al servei d'Espanya. És a dir, havien de ser la catifa vermella cap a la Moncloa tal com ho van ser, a les municipals de l'any 1995, les noves alcaldies per a José María Aznar.

A diferència del PSOE, el PP no crea relat des del territori. Els socialistes tenien uns barons autonòmics que arribaven a fer perdre la paciència a Felipe González i a José Luis Rodríguez Zapatero. En canvi, els populars treballen per a Rajoy. Per evitar els lliurepensadors, poques hores després del triomf autonòmic ja els va dictar les prioritats polítiques per aquest mandat.

Els nous governs regionals s'han posat a la feina. Els consellers d'Economia del PP es van reunir fa uns dies a la seu central del partit per coordinar l'estratègia comuna de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que es farà dimecres a Madrid, amb el dèficit autonòmic com a convidat estrella.

Qui marca la pauta és, des de fa setmanes, la presidenta de Castella-la Manxa i secretària general dels populars, María Dolores de Cospedal. L'ofensiva passa per acusar els executius socialistes sortints d'haver deixat la caixa buida i un bon feix de factures per pagar. El responsable econòmic del PP, Cristóbal Montoro, va ser l'encarregat d'intentar sembrar els mateixos dubtes sobre la gestió de Rodríguez Zapatero. El repartiment de papers està pensat i ben distribuït: mentre Mariano Rajoy manté el perfil presidenciable i evita el cos a cos, els col·laboradors més directes alerten que, si arriben a la Moncloa, es trobaran un forat negre a les arques de l'Estat.

Cospedal assegura que la situació és alarmant perquè l'expresident José María Barreda, del PSOE, va deixar més de 2.600 milions d'euros per abonar. Segons els càlculs del nou gabinet conservador, el dèficit s'ha disparat per sobre del 4% a 30 de juny, molt per sobre de l'1,3% permès per a tot l'any. Els socialistes i el govern espanyol ho neguen, cada cop amb menys convicció, i avisen que rentar la roba bruta fora de casa no convé a l'estabilitat econòmica de l'Estat perquè atia la pressió sobre el deute. De fet, diaris com The Wall Street Journal ja se n'han fet ressò i els seus analistes es pregunten si hi haurà un efecte contagi a les altres comunitats autònomes que van canviar de mans després de les últimes eleccions.

El PP se'n renta les mans

Tot i els avisos del ministeri d'Economia per frenar les denúncies, Rajoy ha donat ordres per mantenir la pressió. El nou president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha seguit l'exemple i ha qüestionat les suposades factures que heretarà del socialista Guillermo Fernández Vara, tot i que durant l'anterior legislatura van mantenir una relació política molt fluïda. El balear José Ramón Bauzá, que es reunirà demà amb Salgado, vol el suport de l'Estat al pla de sanejament per poder pagar els proveïdors. Assegura, també, que la caixa està escurada.

A Madrid saben que el degoteig d'acusacions seguirà i s'escenificarà demà passat, quan es vegin les cares els uns i els altres. Serà aleshores quan els populars exigiran responsabilitats a la vicepresidenta Elena Salgado, cada cop més assetjada per la mala gestió que, segons el PP, van fer els seus companys socialistes. Per anar ambientant l'escenari, aquesta setmana el vicesecretari general de comunicació del partit, Esteban González Pons, posava d'exemple el dèficit ocult que va aparèixer a Catalunya quan hi va haver el canvi de govern. La tesi que defensen els populars és que la responsabilitat última és de la vicepresidenta, que "no ha dit la veritat" per protegir els interessos electorals socialistes.

La fotografia de família que es faran al CPFF els consellers d'Economia no té res a veure amb la de la reunió del 27 d'abril. Fa tres mesos, de les 17 autonomies, n'hi havia 7 governades pel PSOE, 6 pel PP i 4 per altres partits (Catalunya, Cantàbria, Canàries i Navarra). Ara, només hi haurà dues representants socialistes, Andalusia i Euskadi, i 11 populars. Cal sumar-hi, a part de Catalunya, Astúries, ara governada per l'ex-secretari general del PP Francisco Álvarez-Cascos; Navarra, a mans de la UPN, amb un pacte amb el PSN, i Canàries, governada pels regionalistes i els socialistes.

En un ambient hostil, Salgado els provarà de convèncer de la necessitat que cada autonomia fixi un sostre de despesa, tal com ha fet el govern espanyol per ordre de Brussel·les. El PP fa temps que ho reclama i ho vendrà com un èxit propi i una rectificació del PSOE. Diran que Rajoy, de facto , ja governa.

stats