BARCELONA.Al món no es parla de res més, la crisi de l'euro ho contamina tot. Els alts i baixos de la moneda europea fan anar de corcoll la UE i, de rebot, països com els EUA i la Xina. Més que en la política, les relacions internacionals estan centrades en l'economia. Ni les revoltes àrabs, en una àrea tan pròxima com el Mediterrani, no han aconseguit capgirar aquesta tendència. I així s'ho trobarà Mariano Rajoy quan sigui a la Moncloa.
En el debat per treure l'euro del pou on és, Rajoy haurà de prendre partit entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, que vol reformar els tractats europeus per convertir en llei el principi de "no gastar més del que es té" i el president de França, Nicolas Sarkozy, que creu que cal una intervenció del Banc Central Europeu comprant deute dels països que estan a la corda fluixa -Espanya inclosa-. Si juga bé la carta, comptant el pes que té l'economia espanyola, Rajoy es podria integrar al tàndem Merkozy, com acaba de fer el nou primer ministre italià, Mario Monti.
En la qüestió de les revoltes àrabs, el principal punt calent és Síria, on França ja demana l'obertura per la força d'un corredor humanitari. El futur president espanyol haurà de decidir si s'apunta a una possible intervenció militar o bé si opta per la via diplomàtica, la qual fins ara no ha donat cap resultat.
I en les relacions amb els EUA, Mariano Rajoy parteix del model que va fer seu José María Aznar amb George Bush. Rajoy tindrà ocasió de donar la mà a Obama -segurament per primer cop- al mes de maig a Chicago en una cimera de l'OTAN que tindrà damunt la taula el calendari de retirada de les tropes de l'Afganistan.
