Via lliure per fer activitat privada a la sanitat pública

BARCELONA.El mateix dia -divendres passat-, i gairebé a la mateixa hora, que el conseller de Salut, Boi Ruiz, presentava els pressupostos del seu departament i negava per activa i per passiva el procés de privatització de la sanitat catalana, el Govern feia públic l'avantprojecte de la llei òmnibus, que deixa via lliure perquè els hospitals i els ambulatoris públics puguin també exercir activitat privada. Ruiz no hi va fer cap referència, però el text modifica la llei de l'Institut Català de la Salut (ICS), de l'any 2007, per incloure en l'apartat 2 de l'article 15 que "les instal·lacions dels centres i els serveis de l'Institut Català de la Salut, per raó d'interès públic declarat per acord del consell d'administració, es podran utilitzar per prestar-hi assistència sanitària no finançada amb càrrec a fons públics". A la pràctica això significa que s'obre la porta a la situació que aquesta empresa pública, de la qual depenen els vuit grans hospitals catalans i 286 centres d'atenció primària (CAP) de tot el país, pugui fer activitat privada. Una realitat que fins ara estava blindada per llei.

Una portaveu del departament de Salut justificava ahir la decisió pel fet que l'ICS és l'única empresa pública que "encara no podia facturar a tercers" i va garantir que en tot moment primarà el principi "d'equitat per garantir l'accés de tots els usuaris a la sanitat pública". També es va negar que aquesta decisió pugui significar "competència deslleial" per a les clíniques i els metges privats. Tot i això, des del departament no es va saber especificar de quina manera s'exercirà l'activitat privada als equipaments de l'ICS i es va desvincular aquesta modificació legislativa del context de retallades. "No té res a veure perquè forma part del principi d'eficiència en la gestió", va afegir la portaveu.

Alternativa a la retallada

Sigui com sigui, aquesta seria una font d'ingressos extra per a una xarxa sanitària pública que compta, per primer cop, amb un pressupost inferior al de l'any anterior i necessita potenciar altres vies de finançament per fer front a les retallades. També és una manera de donar ús a llits i quiròfans que han hagut de tancar per la tisorada. El Govern està convençut que aquest és un bon model que cal explorar per descongestionar el sistema públic. On no arribi la sanitat pública, que ho faci la privada, tot i que abans cal garantir que no hi hagi incompatibilitats ni limitacions jurídiques, ja que, a més, es planteja un debat ètic. Encara cal veure com es prestarà aquesta atenció mèdica privada, ja que s'hauran de diferenciar plantes i serveis i els professionals no poden treballar dins del mateix horari que a la pública.

La patronal privada alerta, però, de les conseqüències: "Es pot enfonsar la privada si es dóna barra lliure al sector públic per prestar atenció de pagament. Vigilem perquè podem fer una destrossa i carregar-nos la sanitat privada i després serà irreconduïble", adverteix la presidenta de l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), Cristina Contel. Aquesta patronal vol que tota l'activitat que procedeixi de pòlisses privades, com accidents de trànsit i laborals i assegurances escolars i esportives siguin ateses dins del sector sanitari privat, i demana al departament que clarifiqui l'àmbit competencial de cadascú.

Competència deslleial

La patronal privada fa temps que alerta que aquest model suposa una pràctica de "competència deslleial". Ja hi ha centres concertats de la xarxa pública, que no formen part de l'ICS, que estan fent activitat privada en les seves instal·lacions. És el cas de l'Hospital de Granollers, que ha començat a atendre parts i accidents de trànsit i laborals; l'Hospital de Vic, que atén parts i malalts crònics, o l'Hospital Mútua de Terrassa, que dóna servei a clients de mútues i particulars. També l'Hospital de Palamós ha engegat un servei privat de reproducció assistida o el de Sant Celoni ha obert a mútues i privats les intervencions artroscòpiques a les articulacions. A més, hi ha el cas paradigmàtic de l'Hospital Clínic, que a través de Barnaclínic dóna servei privat a clients com el rei Joan Carles o el jugador del Barça Éric Abidal. De fet, el Clínic vol modificar els seus estatuts per tenir més autonomia de gestió, cosa que també li permetria poder fer més activitat privada.

El nou model del departament de Salut arriba en un moment en què, segons la patronal del sector sanitari privat, la meitat de les seves clíniques tenen problemes de viabilitat i es plantegen retallar personal. Algunes, segons alerta Contel, corren fins i tot el risc de tancar. El centre mèdic Delfos, per exemple, va presentar un concurs voluntari de creditors al·legant una davallada de l'activitat i prepara un pla per reorganitzar-se i rellançar-se "com a clínica de referència", mentre que el sindicat CCOO ha denunciat la Clínica del Pilar per no haver pagat els endarreriments de les nòmines als seus treballadors. En canvi, també hi ha mirades optimistes. Robert Manson, conseller delegat de la Teknon, destaca "la bona salut financera" del centre i assegura que "el sector privat és sòlid, de gran potencial i que està davant una oportunitat de creixement".