PEQUÍNPer quart any consecutiu, la felicitat dels residents de Pequín està en descens. Les causes no són exclusives de la capital xinesa i són un reflex dels reptes que afronta el Partit Comunista per a l'any que la Xina estrena demà. Lluny del pessimisme que el 2012 destil·la a Europa, segons l'astrologia xinesa l'any del drac hauria d'anar acompanyat de la força, la intel·ligència i el poder que els xinesos associen a aquesta figura mitològica. Ingredients més que necessaris en un període que, a més, estarà ple de canvis sensibles que requereixen l'estabilitat social.
El Partit Comunista efectuarà el rutinari relleu de la seva cúpula dirigent en un moment en què les circumstàncies no són gens favorables. Pequín és, de moment, controlable. El règim té per la mà el malestar dels seus ciutadans i amb la censura, el control i la propaganda aconsegueix evitar que hi tinguin lloc protestes que puguin desembocar en un efecte dominó i arrosseguin altres regions del país. Amb una severa inflació, una població que acusa cada vegada més les conseqüències d'un creixement desigual i amb pressions tant de la població com de determinats membres del propi partit per abordar una reforma política, l'actual president, Hu Jintao, i el primer ministre, Wen Jiabao, deixaran els llocs que han ocupat durant 10 anys per donar pas als seus successors.
Relleu sense sorpreses
A la planificada agenda de la dictadura més gran del món no hi ha lloc per a les sorpreses, i és per això que ja es dóna per descomptat que l'actual vicepresident, Xi Jinping, i el vice-primer ministre, Li Keqiang, seran els elegits per ocupar els seus respectius llocs. El Partit Comunista confia en el control. Els partidaris de mantenir el sistema polític actual es recolzen en l'argument que la reforma econòmica de Deng Xiaoping no es podria haver implementat amb èxit fins a convertir la Xina en la segona economia del món si hagués anat acompanyada d'una obertura política que garantís, al seu torn, les llibertats pròpies d'un sistema democràtic.
Amb una Europa que comença un pessimista 2012 i que exporta cada vegada menys, el somni xinès s'esvaeix. La població veu com disminueixen els motius per aferrar-se a les promeses del Partit Comunista. Per això el govern opta per augmentar la censura i la repressió com a eina per taponar les pressions que puguin arribar des de sota. És moment de fer recordatoris públics sobre la importància de no vulnerar la llei amb accions subversives com la dels escriptors que han estat condemnats recentment per escriure articles crítics amb el govern.
D'altra banda, les illes de Hong Kong i Taiwan, on el nivell de vida i les garanties socials s'assemblen a les d'Occident, assetgen els arguments del govern segons els quals sistemes com els d'Europa no són aptes per a la Xina. L'illa de Formosa, un territori que Pequín reclama com a seu, acaba de celebrar eleccions legislatives i parlamentàries.
Incòmodes pressions de reforma
La regió administrativa especial de Hong Kong, per la seva banda, veurà com el reglamentari comitè electoral format per influents homes de negocis i membres afins a Pequín escullen el nou cap executiu, enmig de pressions dels polítics prodemocràtics perquè hi hagi finalment el sufragi universal que van prometre a la població quan els britànics van abandonar l'illa el 1997. Massa ambient prodemocràtic en una Xina que, en aquest moment de canvi polític, vol evitar l'enaltiment de sentiments reivindicatius que poguessin desembocar en protestes com les viscudes l'any passat en diversos països àrabs.
La cinquena generació de líders comunistes naixerà durant l'any del drac, com ho va fer Deng Xiaoping. L'entorn, però, és molt diferent, i els nous líders hauran de fer front al dilema que divideix l'opinió pública i el mateix partit sobre si un model similar a l'occidental és apte per a la Xina.
