BarcelonaMés facilitats als empresaris per flexibilitzar les condicions de treball, retallada severa del subsidi d'atur, compra d'actius tòxics (bàsicament de sòl) als bancs per part del govern, pujada de l'IVA... És el negre i sobretot conflictiu panorama que per al futur d'Espanya va pintar ahir Alfredo Pérez Rubalcaba si Mariano Rajoy guanya les eleccions el pròxim dia 20. La temperatura del plató del Palau de Congressos de Madrid era de 21 graus. Però només començar -i malgrat que estava visiblement nerviós- el candidat del PSOE, amb una estratègia centrada a mobilitzar els seus votants per impedir la majoria absoluta que vaticinen totes les enquestes, va fer que pugés uns graus.
Des del primer minut va llançar un atac frontal al seu rival del PP tancant amb preguntes incisives cadascun del seus torns. El candidat socialista intentava convertir en certeses (contràries a l'estat del benestar totes elles) les incerteses o indicis que veia en el programa electoral del PP. Rajoy va aguantar. No va entusiasmar, però llegint les seves fitxes i brandant l'herència de Zapatero en va tenir prou per desfer-se de les "mentides" del seu rival.
Que Rubalcaba estigués nerviós en començar va ser del poc que no era previsible del debat a dos que va moderar Manuel Campo Vidal, l'únic que se celebrarà en aquesta campanya. Rajoy, que no es va apartar de l'estratègia conservadora que està marcant la campanya electoral del PP, va repel·lir els atacs i es va recolzar en la gestió de José Luis Rodríguez Zapatero (volgudament o no va confondre Pérez Rubalcaba i Rodríguez Zapatero en més d'una ocasió). Va tenir algun problema i va deixar sense resoldre moltes incerteses però en cap moment va trontollar i no va tenir problemes per deslegitimar algunes de les propostes de Rubalcaba. I al final, un punt d'optimisme: "Espanya és una gran nació que no es rendeix", va tancar el seu últim torn.
"Per què no ho han fet al govern?", es preguntava Rajoy quan, per exemple, Rubalcaba prometia incentivar l'ocupació subvencionant quotes de la seguretat social. El candidat conservador, en l'afany per les dades que duia en el seu treballat guió, va recordar que ha participat fins en 41 debats amb el PSOE en matèria econòmica, "i de propostes poques, més enllà de retallades".
I un cop i un altre donava dades de fins a quin punt és greu la situació i que amb el PSOE han anat malament les coses. "Vull donar les dades i no m'ho impedirà", deia Rajoy al seu oponent. Però Rubalcaba també en donava i fins i tot en algun cas duia l'aigua al seu molí per demostrar "que no és el mateix una cosa que l'altra". Ho va fer, per exemple, recordant que la tendència s'ha capgirat els últisms anys entre ajuda a la vivenda i inversió en R+D. També és cert que el mercat de l'habitatge ha patit una frenada espectacular.
Res que no sigui al programa
El candidat del PP és conscient de les seves limitacions, però va per davant i va anar a assegurar, a rebutjar "judicis d'intencions" i a presentar-se com un candidat sòlid que no enganyarà i que fins i tot castigarà els polítics que estirin més el braç que la màniga. Així, va assegurar que el programa del PP (que Rubalcaba va convertir en l'estrella) no era de retallades, ni les seves intencions eren "dolentes". "Vostè va abaixar el sou dels funcionaris, va treure el xec nadó i la paga dels 400 euros, va congelar les pensions... I no era al programa del PSOE, en canvi jo no faré res que no dugui al meu", intentava esmorteir el debat Rajoy amb unes frases que més d'una i de dues vegades li pot passar factura si és president.
Els candidats van discutir molt per l'atur i pels serveis socials. I si el full de serveis del govern del PSOE en economia no convenç el del PP en sanitat i educació tampoc. Rubalcaba es va valer de la sanitat valenciana o l'educació madrilenya, que segons ell estan gestionades només "per desviar recursos a la privada", i Rajoy es va limitar a dir que totes les acusacions, fins i tot les polèmiques d'Esperanza Aguirre amb els mestres madrilenys, no són altra cosa que "insídies grolleres i falsedats". Insídia va ser una de les paraules més repetides per Rajoy.
Rajoy va insistir, en el bloc dedicat a l'economia i les polítiques socials -el que més interès desperta en aquesta campanya-, que el PSOE no té legitimitat per proposar acords. I en aquest punt va fer una sentència lapidària: "Vostès mentre són al govern només perjudiquen les classes mitjanes i afavoreixen els que tenen més. Dels rics només se'n recorden quan vénen les campanyes". No era el món al revés. Era el candidat del PP contra el del PSOE. "No es posi nerviós, que el debat no li va tan malament", va dir Rajoy a Rubalcaba quan el collava.
El candidat del PP lidera un partit implacable a l'oposició, que ha fet propostes i ha tingut gestos conservadors. Un d'aquests gestos és l'oposició al matrimoni homosexual que al seu dia va implantar Zapatero. Rubalcaba li va preguntar directament fins a dues vegades si retiraria el recurs en contra seva al Constitucional. Rajoy va contestar amb dificultats, però va admetre que no ho farà i que era una de les coses que Zapatero havia aprovat "per dividir".
El model d'estat ja no enfronta
El model d'estat va tenir un paper secundari: ja no enfronta com l'any 2008 amb l'Estatut encara coent. Rajoy va defensar el mercat únic, i el seu rival del PSOE, que també l'avala, callava. La supressió de les diputacions només va ser, però, defensada per Rubalcaba, "i més amb les comunitats autònomes molt desplegades al territori". En el que sí que hi va haver acord total és amb ETA. L'un i l'altre es van emplaçar al diàleg després de les eleccions.
Rajoy fa dies que parla com a president i Rubalcaba com a cap de l'oposició. Ahir les tornes no van canviar. I no s'espera miracle.
