Sant sebastiàPersonalitats internacionals que en el passat han ocupat llocs de responsabilitat al més alt nivell i amb una àmplia experiència en la resolució de conflictes participaran en la Conferència de Pau de Sant Sebastià, a la qual, enmig d'un gran rebombori polític i mediàtic a Madrid, s'ha sumat el PSE-EE. Encapçalaran aquesta delegació de vips l'antic secretari general de les Nacions Unides i Nobel de la pau Kofi Annan; els ex-primers ministres d'Irlanda, Bertie Ahern, i de Noruega, Gro Harlem Brundtland; el president del Sinn Féin, Gerry Adams; el ministre d'Interior i de Defensa francès en la dècada dels anys 80, Pierre Joxe, i qui va ser cap de gabinet de Tony Blair, Jonathan Powell. L'ex-primer ministre dóna suport a la conferència basca, però, a causa dels seus compromisos com a enviat especial al Pròxim Orient, no podrà ser a Euskadi. Powell, que és un dels seus col·laboradors més estrets des dels temps de Downing Street, el representarà a Sant Sebastià.
La Conferència ha estat organitzada per Lokarri, el Grup Internacional de Contacte (GIC) auspiciat per l'advocat sud-africà i assessor de l'esquerra abertzale Brian Currin, i també per quatre organitzacions més especialitzades en la resolució de conflictes: la Berghof Foundation alemanya, la Conciliation Resources anglesa, la Desmond and Leah Tutu Legacy Foundation sud-africana i el Peacebuilding Resource Centre noruec.
En nom dels organitzadors, la criminòloga britànica i membre del GIC Silvia Casale reiterava ahir que les entitats implicades en la iniciativa "representen la comunitat internacional" i que, "de manera àmplia i respectuosa", donen suport a "un procés de pau inclusiu" que hauria de conduir el País Basc "a la desitjada normalització".
Aquesta setmana, Powell -acompanyat pel responsable de Lokarri, Paul Rios- en presentava els objectius. Per començar, deixava clar que no és intenció dels participants dir a bascos i espanyols el que políticament han de fer per resoldre aquest problema de violència de dècades, sinó compartir les seves experiències i explicar com han resolt els conflictes als seus països.
Pensar que guanyes
L'assessor de Blair assegurava que "el món està preocupat pel que passa a Euskadi, i considera que ha arribat el moment de posar fi a l'últim conflicte armat europeu". La pau que proposa Powell -protagonista de les negociacions amb l'IRA- està basada en el diàleg i rebutja l'esquema de "vencedors i vençuts" de què no se separen els partits espanyols. "La pau només serà duradora -explica- si les parts surten de la negociació pensant que han guanyat".
La delegació de "savis" arribarà demà al migdia al palau d'Aiete, l'antiga residència on estiuejava el dictador Francisco Franco, ara reconvertida en la Casa de la Pau. Entre les dues i les cinc de la tarda, Annan i la resta de personalitats mantindran intenses reunions amb tots els partits i sindicats bascos que s'han sumat a aquesta Conferència sense precedents ni a Euskadi ni a l'Estat. Després d'escoltar tothom, la delegació redactarà resolucions buscant el compromís d'ETA i del govern espanyol per solucionar definitivament el conflicte.
Només el PP i Unión Progreso y Democracia -el partit de Rosa Díez- han refusat integrar-se al fòrum internacional. La resta de forces basques s'hi han adherit. Pel que fa als agents socials, la Conferència té el suport de les centrals abertzales i de CCOO i la UGT, mentre que la patronal Confebask se n'ha quedat fora. Els executius de Vitòria i Madrid també s'han quedat al marge d'aquest intent pacificador, però -i aquesta ha estat la sorpresa de la setmana- no el PSE.
Els socialistes han superat les reticències inicials i, després de moure's en l'ambigüitat, han decidit acudir "per escoltar el que es diu i per ser escoltats", afirmen. El PSE creu que ha de ser-hi "perquè pot acostar la pau". El president de la formació, Jesús Egiguren -protagonista de l'anterior procés de pau frustrat i representant del govern espanyol a les converses secretes amb ETA entre 2006 i 2007- serà a la delegació. El lehendakari Patxi López -de visita oficial aquests dies als Estats Units- no veu cap contradicció en el fet que el seu govern es quedi al marge d'aquest acte i que el seu partit hi participi. López no es dóna per oficialment convidat i, a més, nega el canvi d'opinió.
El gabinet de Zapatero no valora el moviment del PSE, es limita a respectar-lo i revela que estava al corrent de les intencions dels socialistes bascos. Els populars veuen en aquest gir del PSE un component electoralista i insisteixen que la Conferència és un "muntatge de Batasuna" amb què es pretén "legitimar la història criminal d'ETA i humiliar les seves víctimes".
El PP, inflexible
Antonio Basagoiti exigeix als socialistes que no assisteixin a la reunió i que "no compliquin encara més el final d'ETA per urgències electorals". La resposta d'Egiguren: "El PP hauria d'anar-hi. A la Conferència no es menjaran ningú. És un gest a favor de la pacificació".
Pot ser per rebaixar la tensió amb els populars -socis únics del govern de López- l'exalcalde de Sant Sebastià i cap de llista del PSOE per Gipuzkoa el 20-N, Odón Elorza, creu que la Conferència "no és transcendental" i que cal emmarcar-la en "una seqüència que porta a la desaparició d'una ETA feble".
El PNB critica l'absència de López d'una reunió amb "la majoria de la societat basca" i avança que la Conferència "marcarà un abans i un després". L'esquerra abertzale hi té dipositades moltes esperances. El món vol la pau a Euskadi.
