La derrota més dolça (i també clara) del PSC
El PSC sempre anava als congressos del PSOE per ser a la foto dels guanyadors. Com una de les delegacions fortes (després de la neteja dels censos del País Valencià fa uns anys ha quedat com la segona per darrere d'Andalusia) i com a partit sobirà sempre ha volgut estar amb la majoria i preservar certa influència en el socialisme espanyol. Una incidència que no ha convertit el PSOE en un partit prou federalista, però que sí que va aprovar l'Estatut, va tornar els papers de Salamanca i va posar-se al costat del model lingüístic de l'escola catalana.
El PSC mai ha estat a la sala de màquines ni al pont de comandament, però sí que ha tingut una posició suportable. Ahir, però, se la va jugar i fins i tot va posar en risc el perfil propi del seu projecte i la seva pàtina catalanista. Un PSOE liderat per Carme Chacón hauria compromès la llibertat d'acció i de discrepància del PSC quan -sovint- l'interès català i l'espanyol xoquen. La Chacón d'aquests dies, que es feia perdonar la catalanitat en temes com el pacte fiscal o l'entesa amb formacions de l'esquerra catalana, era l'aperitiu del que podia venir. El PSC s'havia diluït per no crear problemes a l'exministra i fins i tot havia guardat al calaix les esmenes federalitzants més ambicioses que acostumava a presentar en aquest conclaves. I això es podia convertir en norma.
Al socialisme català -que vol aixecar el cap després d'un cicle electoral en què ha perdut bous i esquelles- no hi havia un clam perquè Chacón es presentés a liderar el PSOE, però quan va decidir fer-ho ningú del nucli dirigent (i menys el trident Pere Navarro - Daniel Fernández - Antonio Balmón) ho va qüestionar, i tot el suport ha estat poc per més que el primer secretari afirmés ahir, després de la votació, que el PSC "no tenia candidat".
Tenia candidata fins al punt que l'ara diputat al Congrés, José Zaragoza, mentor de Navarro, cap de cuina del PSC i amb coneixements acreditats a la del PSOE, es passejava aquests dies amb una llibreta plena d'anotacions i amb els noms dels delegats del congrés, la seva tendència i qui els podia tocar. Ell, que brandant el 49% dels vots ahir aspirava a un càrrec important a la cúpula del PSOE, i l'olotí Germán Rodríguez, cap de gabinet de l'exministra, han estat les ànimes de l'operació Chacónque volia acabar d'escombrar el felipisme.
Esperant que Rubalcaba reculi
El PSC no havia estat mai tan a prop de comandar Ferraz, i com argumenten els seus dirigents, si el socialisme català integra el projecte espanyol ha d'aspirar a governar-lo. No ho ha aconseguit, però tampoc es replegarà ni trencarà amarres. El PSC confia que Rubalcaba compti amb ells perquè "no pot viure contra el socialisme català". El seu discurs recentralitzador, que no agrada i espanta, s'haurà de moderar. I estan segurs que ho farà, entre altres coses perquè ell va negociar i redactar personalment l'Estatut. Rubalcaba va advertir fa una setmana a la seu de Nicaragua que si guanyava Chacón al PSC li esperaven quatre anys d'empassar-se gripaus per no perjudicar-la i que si ho feia ell serien quatre anys negociant.
De moment ahir Joaquim Nadal, president del PSC al Parlament i assistent a l'acte de l'Ateneu en favor del pacte fiscal en la línia del concert, va reivindicar-lo amb matisos. I l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que encara està disposat a plantar cara a Navarro en unes primàries, va recordar que el PSC haurà de fer complir les resolucions del seu congrés, que passen per renegociar les relacions amb el PSOE i tenir si cal veu pròpia al Congrés.
Ho farà amb menys esquizofrènia i amb menys compliciats que si al davant hi hagués tingut Chacón. Les regles del joc no canvien.
