Una històrica manifestació pels presos reclama gestos a Rajoy

BARCELONA.L'acostament dels presos d'ETA serà el cavall de batalla prioritari de l'esquerra abertzale. Un objectiu ja explicitat però que ahir va rebre un ampli suport social en una de les mobilitzacions més massives que recorda el País Basc, amb desenes de milers de manifestants. "Avui [per ahir] hem aconseguit desbordar els carrers de Bilbao", celebrava un portaveu, que afegia que ara "és inevitable per al món mirar cap a Euskal Herria, a aquesta majoria aclaparadora d'un poble que reclama el respecte als drets més elementals de les persones que, a conseqüència del conflicte polític, està presa o exiliada". Un crit a Mariano Rajoy perquè no aparqui un pas que l'esquerra abertzale considera indefugible per avançar en el procés de pau.

La mobilització feia mesos que es covava, fins i tot abans de les eleccions espanyoles. En la també multitudinària manifestació d'octubre en favor de la resolució pacífica del conflicte basc ja es promocionava aquesta marxa, impulsada formalment per la plataforma Egin Dezagun Bidea [Fem el camí], però que també va rebre el suport de les formacions integrants d'Amaiur. Altres actes en aquest sentit van covar l'èxit recollit ahir per l'esquerra abertzale, que ja esperava una marxa "colossal" i que guanya múscul per reclamar gestos al nou president espanyol, amb qui es van abstenir en la investidura a l'espera de poder-hi dialogar.

Tanmateix, les demandes dels convocants no passen com alguns sospitaven per una amnistia als presos d'ETA, sinó per "complir amb la legalitat" i acostar els reclusos a presons del País Basc, i alliberar-ne els malalts i els que hagin complert tres quartes parts de la condemna. Sobretot, però, el que es reclama són gestos que puguin fer pensar en una possible negociació, sense maximalismes. Després de la manifestació, els abertzales poden treure múscul i s'erigeixen en portaveus de la societat basca en assegurar que exigeix "de manera majoritària i rotunda" que Madrid i París moguin fitxa en l'àmbit dels presos.

Els més de 300 autocars que van arribar d'arreu del País Basc, però també de Madrid o Catalunya -les banderes presents no eren només ikurriñes-, van col·lapsar els carrers per on havia de transcórrer la marxa fins al punt que la capçalera va tenir problemes per avançar. Malgrat les tensions polítiques que prèviament havia suscitat, la manifestació va complir amb tots els requeriments legals. L'Audiència Nacional havia exigit que no es tractessin els interns d'ETA com a "presos polítics" ni que es mostressin fotografies de condemnats per terrorisme, unes condicions que es van complir escrupolosament -l'única consigna que es va sentir era, en basc, "Presos bascos a casa. Amnistia per a tots"-, tot i que l'únic estira-i-arronsa es va viure a l'inici de la marxa, quan l'Ertzaintza va voler certificar que el lema de la pancarta s'adequava al requeriment. Un cop donat l'aval, els familiars dels presos van encapçalar una marxa alentida per la gran afluència de gent.

Els líders de les formacions que hi donaven suport es van deixar veure per subratllar el sentit de la reivindicació, que apuntava Rajoy. "Ha arribat el moment que els passos deixin de ser unilaterals i passin a ser bilaterals o multilaterals, que la dispersió de presos acabi", reclamava Pello Urizar, secretari general d'Eusko Alkartasuna. El diputat d'Amaiur Xabier Mikel Errekondo el subscrivia en afirmar que "hi ha un conflicte polític a Euskal Herria i cal donar-li una solució democràtica integral". Els representants d'Aralar i Alternatiba es movien en la mateixa direcció, situant clarament la qüestió dels presos al centre de les reivindicacions abertzales. Com també els polítics catalans que es van desplaçar a Bilbao per mostrar el seu suport, el diputat d'ERC Joan Tardà i els líders de SI Uriel Bertran i Toni Strubell. La CUP també va adherir-se a la marxa.

PSE i PP miren a una altra banda

Tot i que la mobilització va rebre només el suport polític de l'esquerra abertzale, el PNB en comparteix també els objectius, però les diferències estratègiques el van allunyar. D'altra banda, dirigents del PSE i el PP basc havien criticat prèviament la marxa, en assegurar que no serviria per avançar cap a la pau o fins i tot la perjudicaria. La diputada popular Laura Garrido va tornar a exigir que fos ETA qui mogués fitxa entregant les armes i es va limitar a avançar que Rajoy complirà la llei, tot i que va reconèixer que es pot obrir "un escenari nou" després de l'últim comunicat de la banda. Altre cop un accent diferent del dels dirigents més conservadors del PP, i és que la federació basca tindrà un paper actiu davant Rajoy perquè s'impliqui en el procés de pau. I després de la demostració d'ahir pot ser que el seu interlocutor polític hagi de ser per força Amaiur.