La majoria de catalans ja s'estrenyen el cinturó
Cada cop són menys els catalans que es poden permetre viure com si la crisi econòmica no els afectés. Una àmplia majoria de les llars catalanes han pres mesures i cap col·lectiu s'escapa dels ajustos.
Una crisi tan llarga i profunda com la que estem patint és un fenomen que poca gent pot mirar-se des de fora. Des del seu esclat fa tres anys, l'impacte de la crisi s'ha anat fent present en més i més sectors de la nostra societat. Ho mostren els indicadors objectius, i també ho confirmen les dades de l'enquesta de GAPS per a l'ARA: gairebé dos terços dels enquestats asseguren que, durant el 2011, han hagut de prendre mesures a la seva llar per fer front a la crisi.
L'impacte de la crisi a les llars és força transversal, però és especialment acu sat entre els empresaris i els autònoms -que tenen uns ingressos més volàtils- i entre els atu rats. Els jubilats i pensionistes s'han vist menys afectats per la crisi, ja que, tot i patir una certa pèrdua de poder adquisitiu, la seva situació econòmica és, en principi, menys dependent del cicle econòmic.
També els treballadors assalariats han hagut de prendre mesures. La raó és clara: més de la meitat de la població activa de Catalunya ha patit un empitjorament de les condicions de treball. I això ha afectat tant empresaris i autònoms com empleats: gairebé un 60% d'assalariats han empitjorat l'últim any. Si hi sumem el gran nombre de nous aturats que s'han registrat a Catalunya, podem fer-nos una idea de fins a quin punt la crisi econòmica ha penetrat a les llars del nostre país. Una dada ben il·lustrativa és que un 15% dels enquestats han arribat al punt de necessitar l'ajuda econòmica de familiars, institucions o entitats socials per poder tirar endavant.
Una situació que fa més digerible la precarietat laboral
Tot i que un percentatge molt significatiu de la població ha vist com empitjoraven les seves condicions de treball, la duresa de la situació fa que hi hagi un sector molt majoritari de la població activa disposat a acceptar una reducció salarial o de jornada per evitar perdre la feina. L'opció que seria més acceptada és la de perdre salari associat a una reducció de la jornada (el 60% hi estaria disposat), mentre que un 54% de la població activa estaria disposada a treballar més pel mateix salari. Això és especialment cert entre els treballadors per compte propi (60%), tot i que un 50% d'assalariats també acceptarien aquesta mesura en el context actual. La reducció salarial sense reducció en la jornada laboral és l'opció amb menys acceptació entre els enquestats (49%).
