La mort de Steve Jobs, després d'una aferrissada lluita contra un càncer, ha suposat l'ascensió definitiva del creador d'Apple a la categoria de llegenda. Inaugura així una categoria inèdita dins de la mitomania del segle XXI: la de les estrelles de la informàtica, costat per costat del culte que tradicionalment s'ha professat als grans industrials, esportistes, músics de rock o intèrprets de Hollywood.
Empresari, comunicador, visionari, inventor... El llegat de Jobs s'explica a partir de les múltiples facetes de la seva personalitat, i també amb la llarga corrua d'invencions: els ordinadors Macintosh, l'iPod, l'iPhone i l'iPad, entre d'altres. El que segueix són les vuit claus que expliquen la genialitat del personatge.
La visió
Avançar-se als temps, i també als altres (fins i tot als clients)
La indústria es basa a donar al client el que necessita, però la genialitat de Jobs consistia a fer una passa més: inventar el que el client no sabia que necessitava.
En una entrevista a la revista Playboy , del 1985, apuntava ja la importància d'internet, una dècada abans de la seva eclosió per al gran públic. "La raó més poderosa perquè la gent compri un ordinador per a casa serà enllaçar amb una xarxa de comunicacions d'abast nacional. Només estem a l'estadi inicial del que serà una fita realment per a molta gent, una fita tan important com el telèfon". Jobs citava sovint una frase atribuïda al fabricant de cotxes Henry Ford: "Si hagués demanat a la gent què volia, m'haurien dit que cavalls més ràpids". Els estudis de mercat a Apple vénen només després de grans idees o intuïcions.
El geni empresarial
Un líder nat, però també un cap exigent i obsessiu
Més enllà del geni creatiu, Jobs ha sabut veure no només les oportunitats de negoci, sinó també les ocasions de redefinir tot un sector. Ho ha fet amb la música: la seva botiga iTunes ha transformat la comercialització de la música. És significatiu que qui hagi proposat una alternativa a una indústria que agonitzava no sigui una discogràfica, sinó una empresa informàtica. Apple és un centre d'alt rendiment del talent, però també és coneguda la capacitat obsessiva de Jobs i la pressió que aplica al seu equip, fins al punt que, l'any 1993, la revista Fortune el va incloure en una llista dels caps més durs de les empreses americanes.
La simplicitat
Pelant les capes de la ceba fins a trobar el quid d'un problema
Steve Jobs ha estat un apòstol de la simplicitat. Els dissenys minimalistes dels seus productes -sovint, esmaltats de blanc immaculat- són el reflex d'una depuració tecnològica i conceptual. No en va, una de les primeres feines de Jobs va ser reduir tant com fos possible els xips d'un videojoc de la plataforma Atari. "Ha estat un dels meus mantres: focus i simplicitat", explicava el creador d'Apple a Business Week . "Fer les coses simples pot ser més dur que fer-les complexes. Has de treballar molt intensament per aconseguir netejar el teu pensament fins a fer alguna cosa simple. Però val la pena i, un cop hi ets, pots moure muntanyes". La idea de la simplicitat és al darrere d'algunes fites d'Apple. Els iMacs, per exemple, prescindien del concepte torre i encapsulaven tot el maquinari dins del monitor. O els iPods, que es podien controlar amb un sol dit i amb un únic comandament versàtil.
L'esperit de superació
Encarna una nova versió del somni americà
Fill adoptat. Orígens humils. Feines no qualificades per poder-se pagar la manutenció. La història de Jobs segueix fil per randa el guió de l'èxit als EUA: l'home fet a si mateix que demostra la seva vàlua també en els seus fracassos. Aviat li va venir el diner (el primer milió d'euros el va guanyar amb 23 anys), però sempre va relativitzar-ne la importància. La seva malaltia forma part també del personatge: els primers tractaments alternatius amb els quals va provar de fer-hi front, la seva aparició demacrat en una presentació, la seva primera retirada, el retorn, i la segona retirada, que s'ha convertit en definitiva.
El seu discurs a la Universitat de Stanford, el 2005, en què insta els estudiants a viure amb la certesa de la mort -ell ja sabia que estava malalt- s'ha convertit en un referent de la literatura inspiracional -de to gairebé religiós-i tot un exemple de lideratge i motivació.
La intuïció
Perseguir una idea forta a la vida, encara que ho dicti l'estómac
Planificar és necessari, però per Jobs el sentit global sovint només es pot examinar en retrospectiva. "Has de confiar en alguna cosa, l'estómac, el destí, la vida, el karma , el que sigui. Aquesta aproximació a la vida no m'ha fallat mai", explicava als alumnes de Stanford. Estimar la feina també és essencial, ja que el creador d'Apple defensava treballar només en alguna cosa que realitzi, tenint en compte que la feina ocupa bona part del temps vital.
La capacitat comunicativa
Un gran talent per explicar-se i una gran capacitat de convèncer
Jobs segueix un esquema de relat a les seves presentacions. Sempre hi ha un antagonista i un problema per resoldre, i el producte d'Apple ha estat l'heroi que hi posava remei. "El problema és que els telèfons intel·ligents no són tan intel·ligents", va dir tot just començar la presentació del primer iPhone. Titulars perfectes servits en safata, sempre seguits d'explicacions amb la informació important ja curosament seleccionada. Tot plegat, amb una interpretació teatral aparentment informal i improvisada, que en realitat havia estat planificada amb setmanes d'antelació i assajada repetidament durant dies.
En aquestes presentacions convertides en espectacle han estat habituals els moments de gran impacte en què Jobs ha transmès veritable passió, com quan va aparèixer amb un sobre de correus exageradament prim i en va treure el portàtil més prim de la història.
L'actitud rock
Entre el 'carpe diem' i l'eixamplament de la consciència
Fan declarat de Bob Dylan, la influència del rock i de la contracultura és evident en Jobs. Parlant del seu col·lega i rival Bill Gates, explicava que "tindria més perspectiva si s'hagués pres un àcid algun cop o hagués marxat a un asram [lloc de meditació hindú] quan era més jove" i assegurava també que no podia connectar del tot amb qui no hagués viscut els moviments alternatius de Califòrnia dels anys seixanta i setanta.
... i les ombres
Els escàndols relacionats amb les condicions a les fàbriques
Apple ha tingut la fortuna de tenir en els seus clients els millors ambaixadors. Hi ha un cert sentit d'orgull en ser un maquer , però com en qualsevol altra gran companyia hi ha zones d'ombres que segurament els Apple boy fans s'estimen més obviar. És el cas dels divuit suïcidis que hi va haver a la planta xinesa de producció Foxconn (que treballa també per a Dell, HP, Motorola, Sony o Nokia). El cas va encendre l'alerta sobre les condicions amb què es treballava en aquestes factories. O bé els 137 treballadors que van intoxicar-se a la fàbrica de Wintek quan van decidir canviar l'alcohol amb què netejaven les pantalles dels iPads manufacturats per una substància que s'evaporava més ràpid (i, per tant, permetia empaquetar més aparells per hora) però que també era més perillosa.
