Els municipis alerten que el col·lapse es pot repetir

GIRONA.Avui fa un any de la gran nevada que va col·lapsar el país. Un fenomen meteorològic excepcional com aquell va evidenciar que les infraestructures no estaven preparades per a una contingència inesperada d'aquella magnitud, que la coordinació entre administracions i els protocols d'emergència no van estar a l'altura de les circumstàncies i que la informació als ciutadans va ser deficient. El temporal de neu es va acarnissar especialment amb les comarques gironines. Unes 4.000 torres elèctriques van caure en línies de baixa, mitjana i alta tensió i 14 subestacions van quedar inoperatives i van deixar 450.000 clients gironins sense llum, alguns durant més d'una setmana. La intensa nevada va malmetre 148.000 hectàrees de massa forestal, 90.000 a la demarcació de Girona. La xarxa viària i la de telefonia també van patir els efectes de la nevada. L'activitat productiva es va aturar i entre la ciutadania va imperar una sensació de desatenció, indignació i impotència. La pregunta pertinent ara és: què passaria davant una nevada de característiques semblants?

Endesa promet menys avaries

La companyia elèctrica ha reconstruït la infraestructura que la nevada va malmetre. Ho ha fet seguint la normativa vigent, la qual cosa garanteix, diu Endesa, materials de nova generació més resistents a les adversitats meteorològiques. És a partir d'això que el director d'Endesa a Girona, Francesc Vizcaíno, assegura que una nevada com la del 8 de març passat causaria avui dia una "afectació menor". La renovació inclou el 80% de la xarxa de les comarques gironines, que "s'ha posat al dia" i està "més preparada" davant qualsevol eventualitat. Això no significa, però, que sigui infal·lible. Per aquest motiu, Endesa explica que ha elaborat un pla de contingència i que ha signat contractes amb empreses per disposar de grups electrògens.

Endesa assegura que invertirà aquest any 50 milions d'euros a les comarques gironines, 20 dels quals serviran per reforçar la xarxa amb quatre noves línies d'alta tensió. De les 46.000 reclamacions dels afectats, n'ha pagat el 85% i el 15% restant està en fase de peritatge. Sobre l'expedient sancionador obert per la Generalitat, va presentar-hi al·legacions i continua sense resoldre's.

Els alcaldes compren generadors

Alguns ajuntaments desconfien de les millores anunciades i ja han pres mesures pel seu compte. És el cas de l'Escala, que s'ha gastat 60.000 euros en la compra de sis generadors. "La nevada ens va fer prendre consciència que ens hem d'espavilar. Hem de ser autosuficients, no ens vindran a solucionar els problemes", afirma el seu alcalde, Estanis Puig. Altres consistoris han optat per canviar de companyia subministradora, aprofitant la liberalització del sector elèctric. "És un càstig simbòlic", explica Joan Colomer, alcalde de Caldes de Malavella. Encara va anar més lluny el batlle de Palafrugell, Sergi Sabrià, que com a protesta va passar-se vuit mesos sense pagar les factures a Endesa. Finalment va liquidar el deute i va canviar de companyia.

Protocols revisats

"Que el govern català revisi els protocols d'actuació i de protecció civil davant de situacions d'emergència per fer-los més àgils i operatius", reclamaven els alcaldes gironins en un manifest crític poc després de la nevada. El delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, considera que s'han introduït millores en els plans d'emergència, de manera que es tenen en compte les especificitats del territori i que s'inclouen tots els actors implicats en els comitès tècnics dels plans de seguiment. La Generalitat també diu que s'ha treballat la coordinació amb el sud de França per evitar col·lapses de camions a la frontera i s'han subvencionat municipis perquè elaborin els seus plans de nevades. Des del 8 de març passat, 24 municipis gironins han elaborat el seu propi Neucat i tres més l'han revisat. En aquests moments, dels 36 municipis que és obligatori que tinguin el Neucat, 31 ja el tenen, i dels 172 en què és recomanable, 81 ja l'han elaborat.

Els ajuntaments desconfien

Els municipis són els que de més a prop van viure el caos generat per la nevada i saben que s'han de rectificar moltes coses perquè no torni a passar el mateix. En una reunió amb Casadesús el 3 de març passat, els alcaldes del Gironès -la comarca més afectada juntament amb la Selva i el Baix Empordà- van denunciar que Endesa no ha complert el compromís de presentar el pla de contingència anunciat ni ha distribuït encara a 127 municipis els kits elèctrics d'emergència per poder reaccionar si hi ha una altra nevada.

"Els alcaldes ens vam sentir sols i van haver de ser els ciutadans anònims els que tiressin el país endavant", recorda l'alcalde de Palafrugell. Un any després, Sabrià confia que l'administració podria reaccionar amb més diligència, però manté "dubtes" sobre la companyia elèctrica. Per part seva, l'alcalde de l'Escala creu que tornaria a passar el mateix, però reparteix la culpa. "Les companyies van a la seva, però l'Estat els ho permet amb lleis poc garantistes i renunciant a la idea que es tracta d'un servei bàsic", reflexiona Puig.