Si no neva a Barcelona, no neva enlloc?
El Govern manté que les previsions sobre l'abast de l'onada de fred obligaven a ser prudents. El conseller d'Interior, Felip Puig, va defensar ahir que les decisions preses no van ser desproporcionades.
BARCELONA."Si no neva a Barcelona, sembla que no hagi passat res enlloc". La reflexió de Manel Pardo, director general de Protecció Civil, sintetitza la percepció que la poca incidència del temporal a la capital catalana va condicionar ahir el balanç de la gestió que ha fet el Govern de l'onada de fred. "Val més prevenir que curar, ja tenim l'experiència d'haver de fer cures", va exposar el president de la Generalitat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Mas va justificar així la proporcionalitat de les mesures de precaució que va prendre dijous el seu executiu i que van generar un degoteig de comentaris crítics. El president i la cúpula del departament d'Interior, però, no volien imaginar-se un escenari de dificultats com el de la nevada de fa dos anys, ni tampoc un panorama com el del temporal del 2001. Amb les previsions meteorològiques apuntant a l'arribada de la neu a l'àrea metropolitana de Barcelona i un descens generalitzat de les temperatures, el Govern es va curar en salut. Va avançar la recollida dels alumnes de l'escola i va suspendre rutes de transport escolar. ¿Calia actuar amb aquest zel o tenia més sentit una resposta més mesurada en funció dels esdeveniments?
Prevenir per no repararFelip Puig considera "adequada" la precaució per evitar danys
"Sempre és millor prevenir que reparar", va afirmar ahir el conseller d'Interior, Felip Puig, en el transcurs de la seva compareixença per fer balanç de la situació meteorològica. El conseller es va escudar en els pronòstics i va considerar "adequades" les recomanacions transmeses pel consell assessor d'emergències. "Estic segur que qualsevol ciutadà que hagués estat en el meu lloc, veient el mapa de risc, hauria pres decisions similars", va expressar Puig. Prèviament, l'exconseller i president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, s'havia mofat del dispositiu del Govern amb una piulada a Twitter. "De moment, l'episodi de neu és un simulacre", havia escrit Nadal.
El director general de Protecció Civil va valorar a l'ARA la gestió del risc feta pel Govern. "La prevenció és la base per gestionar les emergències i ens hi havíem d'avançar, perquè no ens podíem permetre que l'emergència ens acabés gestionant a nosaltres, com va passar fa dos anys", va reflexionar Pardo, que va posar d'exemple d'encert les mesures preses per protegir l'alumnat. El departament d'Ensenyament va confirmar que 120 escoles i instituts ahir no van fer classe. La meitat d'aquests centres -que acullen 38.000 estudiants, un 3% del total de la població escolar- eren de les comarques gironines, la majoria de la Selva i el Baix Empordà.
Gestió del risc i de la críticaL'excés de zel també s'explica pel cost polític d'una anàlisi errònia
Actuar de manera preventiva per evitar incórrer en responsabilitats. És la lectura que fa Jordi Serra, del Centre d'Investigació en Governança del Risc (GRISC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, per argumentar la precaució de Felip Puig: "El Govern no tenia cap altra opció, perquè qualsevol incident o escola incomunicada hauria provocat una allau de crítiques". L'investigador lamenta que les successives onades de fred no serveixin per extreure'n lliçons. "Tornarà a venir un temporal, esperarem una decisió dels poders i després ens queixarem", apunta Serra. El director general de Protecció Civil recorda que els greuges ocasionats al ciutadà per les accions preventives són un peatge que s'ha de pagar en la gestió de les emergències: "El sistema garantista és un bé comú al qual no podem renunciar i la prevenció sempre implica algun tipus de renúncia. La societat està per sobre de l'individu".
Societat passivaPaternalisme de l'administració davant de la renúncia del ciutadà
"Cada cop vivim en una societat més passiva respecte als riscos, un comportament que pot semblar una mica adolescent. I això fa que l'administració tingui una actitud paternalista. Com que esperem que ens diguin què hem de fer, els governs se situen en el pitjor escenari per curar-se en salut", raona Serra. "Hem legislat sobre tot perquè la ciutadania no hagi de prendre decisions", afegeix l'investigador del GRISC. Pardo subratlla, en canvi, la necessitat de prendre decisions impopulars en benefici de l'interès general: "En l'anàlisi de les situacions d'emergència, cal una visió àmplia. Si la nevada hagués entrat a Barcelona, no hauríem parlat d'exageració sinó de falta de previsió".
